Guillem I d'Orange-Nassau

Infotaula de personaGuillem I d'Orange-Nassau
William I, Prince of Orange by Adriaen Thomasz. Key Rijksmuseum Amsterdam SK-A-3148.jpg
Guillermo de Orange, el Taciturno, por Adriaen Thomasz Key (1580)
Nom originalWillem van Oranje-Nassau
 Príncep d'Orange 

15 juliol 1544 (Gregorià) - 10 juliol 1584
René of Châlon Tradueix - Felip-Guillem d'Orange-Nassau
Dades biogràfiques
Naixement24 abril 1533
Dillenburg Tradueix
Mort10 juliol 1584 (51 anys)
Delft
Sepulturaesglésia nova de Delft
ÀliesWillem de Zwijger
el Taciturno
ReligióCalvinisme
Activitat professional
OcupacióPolític i militar
LleialtatImperi Espanyol i Províncies Unides
RangCapità
Altres dades
TítolPríncep d'Orange
DinastiaCasa d'Orange-Nassau
CònjugeAnna d'Egmond
Carlota de Borbó-Montpensier
Anna de Saxònia
Lluïsa de Coligny
Fills
ParesGuillem de Nassau-DillenburgJuliana de Stolberg
Germans
Parents
Premis i reconeixements

Escut d'armes de Guillem I d'Orange-Nassau
Modifica dades a Wikidata

Guillem I d'Orange-Nassau o Guillem el Taciturn (castell de Dillenburg, Nassau, 24 d'abril de 1533 - Delft, 10 de juliol de 1584) governador (Stadhouder) d'Holanda, Zelanda, Utrecht (1559) i Frísia (1581), primogènit i successor del comte Guillem de Nassau-Dillenburg. Fou el líder principal de la rebel·lió neerlandesa contra la monarquia espanyola que desencadenà la guerra dels vuitanta anys i que comportà la independència formal de les Províncies Unides el 1648.

El 1544 heretà del seu cosí Renat de Nassau-Breda el principat d'Orange, sent el primer membre de la casa d'Orange-Nassau en portar aquest nom. Educat per l'emperador Carles V, el serví com a diplomàtic i fou nomenat el 1555 membre del consell d'estat i governador i lloctinent d'Holanda, Zelanda i Utrecht. La política intolerant de Felip II de Castella envers els Països Baixos va fer que s'apartés de la monarquia i, el 1568, després de la revolta de diverses ciutats de Països Baixos del sud, fou declarat proscrit i li foren confiscats tots els béns pel Tribunal de la Sang.

Mausoleu de Guillem I a l'església nova de Delft

El mateix any atacà l'exèrcit del duc d'Alba, en ser derrotat es refugia a Alemanya. El 1569 sostingué els hugonots, que l'ajudaren en la lluita contra la monarquia hispànica, però uns anys després s'uní al calvinisme. El 1576 va aconseguir l'alçament general de les Països Baixos i l'elecció de l'arxiduc Maties, germà de l'emperador, com a governador dels Països Baixos espanyols. El 1578 la derrota a les províncies meridionals a Gembloux el féu aliar amb el duc d'Alençon. El 1579 va assolir la unió d'Utrecht, i dos anys més tard oferia la sobirania al duc Francesc Hèrcules d'Anjou, germà d'Enric III de França (1581).

El 10 de juliol de 1584 va morir assassinat per Balthasar Gérard a Delft alhora que la seva popularitat havia disminuït molt. Està enterrat en un mausoleu a l'església nova de Delft.

De la seva quarta esposa, Lluïsa de Coligny, va tenir un fill: Frederic Enric d'Orange-Nassau (1584-1647), Stadhouder i Príncep d'Orange.

Altres idiomes
azərbaycanca: Oranlı Vilhelm
беларуская (тарашкевіца)‎: Вільгельм Аранскі
български: Вилхелм Орански
Bahasa Indonesia: William Sang Pendiam
latviešu: Orānas Vilhelms
Bahasa Melayu: William I dari Orange
Nedersaksies: Willem van Oranje
Nederlands: Willem van Oranje
srpskohrvatski / српскохрватски: Willem I. od Oranjea
Simple English: William the Silent
slovenščina: Viljem I. Oranski
Türkçe: Sessiz William
Tiếng Việt: Willem van Oranje
West-Vlams: Willem van Oranje
Bân-lâm-gú: Willem van Oranje