Guerra Civil anglesa

Battle icon gladii.svgGuerra Civil anglesa
La victòria del Nou Model d'Exèrcit Parlamentari, sota Sir Thomas Fairfax i Oliver Cromwell, sobre l'exèrcit reialista, comandat perl Príncep Rupert, a la batalla de Naseby (14 de juny de 1645) marcà el punt d'inflexió a la Guerra Civil anglesa.
La victòria del Nou Model d'Exèrcit Parlamentari, sota Sir Thomas Fairfax i Oliver Cromwell, sobre l'exèrcit reialista, comandat perl Príncep Rupert, a la batalla de Naseby (14 de juny de 1645) marcà el punt d'inflexió a la Guerra Civil anglesa.
Dates 22 d'agost de 1642 a 3 de setembre de 1651
Escenari Anglaterra
Resultat Victòria parlamentària
  • L'execució de Carles I
  • L'exili de Carles II
  • L'establiment de la Commonwealth d'Anglaterra sota Oliver Cromwell
Bàndols
Bandera d'Anglaterra reialistes Commonwealth d'Anglaterra parlamentaris
Comandants
Bandera d'Anglaterra Carles I d'Anglaterra   Executat
Imperi austríac Rupert del Rin
Commonwealth d'Anglaterra Robert Devereux
Commonwealth d'Anglaterra Oliver Cromwell
Commonwealth d'Anglaterra Thomas Fairfax
Baixes
50.700 morts 34.130 morts

Guerra civil anglesa o Revolució anglesa són els conflictes bèl·lics entre parlamentaristes i reialistes sostinguts entre els anys 1642 i 1651 al Regne d'Anglaterra.

Antecedents

Situació política i social

Carles I pintat el 1631 per Daniel Mytens

Abans de la Guerra Civil, el Parlament anglès no era un òrgan permanent de la política, sinó tan sols una assemblea temporal i consultiva. Estava compost per representants de la petita noblesa, i tenia a càrrec seu recollir impostos i taxes per al rei. El monarca no tenia l'obligació de seguir les indicacions del parlament i podia dissoldre'l. En aquella època, aproximadament una tercera part dels parlamentaris pertanyien a la facció religiosa anomenada puritanisme, que va jugar un paper primordial en el desenvolupament dels fets. El Rei Carles I d'Anglaterra, fill de Jaume I d'Anglaterra, aspirava a reunir totes les illes britàniques dins d'un sol regne, ja que en aquella època el Regne d'Irlanda i el Regne d'Escòcia formaven estructures polítiques separades (encara que subjugades al poder de la mateixa corona). Carles I creia en el dret diví dels reis i considerava qualsevol objecció a les seves pretensions com un insult personal. El seu matrimoni amb la princesa catòlica Enriqueta Maria de França va irritar i fer desconfiar els parlamentaris protestants, els quals temien una reintroducció del catolicisme al regne.

El rei tenia la intenció de participar en les guerres europees com si es tractés de croades, i va posar al cap de l'exèrcit al seu favorit, George Villiers, duc de Buckhingham, que va ser totalment derrotat a França. El Parlament va destituir el 1626 al Duc de Buckhingham, i el rei, enfurismat pel que va considerar una insolència, va dissoldre el Parlament. Un nou Parlament va ser reunit el 1628, en el que el rei es veié obligat a cedir part de la seva sobirania sota les lleis establertes per la Carta Magna. Les peticions establertes pel nou Parlament en el document forn tals com: la fi de les detencions arbitràries, el consentiment del Parlament per a la recaptació de tots els impostos, la prohibició d'allotjaments militars en habitatges privats i la prohibició de la llei marcial en temps de pau.

Carles va clausurar el parlament, iniciant el 1630 el que s'anomena com regnat personal de Carles (tal com també van fer Felip IV d'Espanya i l'emperador Ferran II). La dècada que seguí, l'hi va suposar un moment d'èxit en la monarquia, augmentant la recol·lecció d'impostos gràcies a taxes com la del "Ship money", que va ser fortament protestat pel Parlament, ja que ara es convertia en regular, mentre que, fins al moment, tan sols els ports de mar pagaven aquest impost per al manteniment de vaixells de guerra de la corona. A això, s'hi van sumar una política de venda de monopoli i una pressió territorial als jutges de Pau, que havien d'entregar com fos la quantitat de diners (havent de recórrer en nombroses ocasions a l'extorsió). Amb aquestes mesures, va voler demostrar que podia guanyar tants o més diners que quan convocava el Parlament. Això no obstant, aquest despotisme va suposar-l'hi una gran impopularitat. L'èxit econòmic és degut, en gran part, a la gestió de Thomas Wentworth, duc de Strafford, un antic parlamentari.

L'altre home fort era l'arquebisbe William Laud, que tenia l'objectiu d'eliminar les diferències entre els calvinistes i els anglicans. El 1637, Laud intenta imposar a tota l'illa un nou esquema anomenat "Prayer Book", que fa esclatar Escòcia el 1638, organitzant-se així el "Covenant" (pacte) per tal de defensar la seva identitat. Des de la unió d'Escòcia amb Anglaterra, diversos actes van molestar els escocesos: per exemple, el fet que el seu rei hagués abandonat Escòcia per instal·lar-se a Anglaterra, o la institució d'un grup de nobles delegats pel rei Carles, que governaven Escòcia segons els interessos de la monarquia anglesa. D'altra banda, els puritans, que volien eliminar les cerimònies (fins i tot Nadal i la Setmana Santa), veuran aquesta església anglicana com l' anticrist.

La guerra contra Escòcia

A l'abril de 1640 es convocarà al Parlament per a recaptar diners per a la guerra contra Escòcia. El Parlament estava encara més radicalitzat i es va negar a negociar els diners fins que no acceptés abans les seves peticions i la destitució del duc de Strafford, però Carles es va negar totalment i va tancar-lo, per això va ser anomenat com parlament Curt. Per als historiadors whigs es tracta d'un punt de màxima convicció del parlament, per als revisionistes volia dir que si no fos per la mala política de Carles s'hauria mantingut un sistema absolutista sòlid com fins llavors.

Quant a l'estiu de 1640 els escocesos van iniciar la conquesta, amb la presa de Newcastle upon Tyne després de la batalla de Newburn, Carles va haver de tornar a convocar el parlament, és l'anomenat Parlament llarg. La posició del parlament encara era més radical i demana l'abolició de totes les mesures des de 1630, l'empresonament de Strafford, que el rei no tingui el poder de convocar o desconvocar el parlament i que aquest es reuneixi cada tres anys. Davant d'això Carles ho accepta tot i intenta arribar a un acord amb els escocesos retirant el "Prayer Book" per després buscar suport dels sectors aristocràtics que no estaven tan radicalitzats per tal de formar un exèrcit conjunt amb Escòcia contra el Parlament.

La situació a Irlanda

El regne d'Irlanda és administrat durant 8 anys pel comte de Strafford el qual serà arrestat pels parlamentaris i executat contra la voluntat del rei Carles I d'Anglaterra el 1641. Com a reacció els catòlics irlandesos s'alcen en armes tement la tornada d'un poder protestant.

Altres idiomes
беларуская (тарашкевіца)‎: Ангельская рэвалюцыя
Bahasa Indonesia: Perang Saudara Inggris
Lëtzebuergesch: Englesch Revolutioun
Bahasa Melayu: Perang Saudara England
Plattdüütsch: Ingelsche Börgerkrieg
srpskohrvatski / српскохрватски: Engleski građanski rat
Simple English: English Civil War
татарча/tatarça: Инглиз инкыйлабы
Tiếng Việt: Nội chiến Anh
中文: 英國內戰
Bân-lâm-gú: Eng-lân Lōe-chiàn