Gran Revolta àrab de 1936-1939 al mandat de Palestina

Battle icon gladii.svgGran Revolta árab del 1936-1939
Conflicte araboisraelià
Insurgents àrabs
Insurgents àrabs
Data octubre de 1936 al març de 1939
Territori Mandat britànic de Palestina
Resultat Revolta esclafada. Prohibició de la immigració jueva a Palestina.
Bàndols
Alt comitè àrab
Diversos grups d'insurgents àrabs
Regne Unit Regne Unit
Haganà
Comandants
Amin al-Husayni
Jamal al-Husseini
Raghib al-Nashashibi
i altres
Regne Unit Arthur Wauchope
Regne Unit Harold MacMichael
Forces
10.000 aproximadament 20.000 aproximadament
Baixes
5.000 200 britànics, 400 jueus

La Gran Revolta àrab designa la rebel·lió dels àrabs palestins per a la creació d'un Estat independent al Mandat Britànic de Palestina. Era dirigida contra l'autoritat mandatària britànica, hi donaven suport els partits àrabs i també s'adreçava contra la immigració jueva. No ha de ser confosa amb la Revolta àrab de 1916- 1918 on els àrabs de la península d' Aràbia es van revoltar contra l'autoritat otomana amb el suport britànic

Aquesta revolta és un punt culminant en el combat dels nacionalistes palestins en l'època del Mandat britànic i les seves conseqüències són majors en el marc del conflicte israelo-palestí i de la fundació de l'Estat d' Israel.

El seu fracàs militar porta al desmantellament de les forces paramilitars àrabs i a l'exili dels seus líders. Provoca el reforç de les forces paramilitars sionistes, sobretot amb el suport dels britànics, així com una escissió en el seu si, l' Irgun, que considera que no només cal defensar-se contra els atacs àrabs, sinó que cal respondre'ls. A nivell polític, empeny els líders àrabs enviats en exili, entre els quals Amin al-Husayni, a escollir el camp de l' Alemanya nazi en vigílies de la Segona Guerra Mundial. L'adopció pels britànics del Llibre blanc de 1939, que imposa l'aturada de la immigració jueva a Palestina, és una victòria política àrab parcial però augmenta encara el ressentiment de la comunitat jueva, que serà encara més accentuat després de l' Holocaust. [1]

Els orígens

Des de la fi del segle xix, un corrent important al si de les comunitats jueves mundials, el sionisme reivindica l'autodeterminació i la fundació d'un Estat jueu a Palestina. El 1917, els britànics, per l'intermediari de la Declaració Balfour anuncien el seu suport oficial al projecte sionista. Són seguits el 1920 per la Societat de Nacions que dóna als britànics Mandat a Palestina per afavorir-hi l' immigració jueva i la implantació d'una «llar nacional jueva».

La població àrab del país així com les dels països veïns s'oposen, no obstant això, al projecte. S'organitzen manifestacions regularment a tota Palestina des de 1919. L' abril de 1920 fan una desena de morts i prop de 250 ferits a Jerusalem en vigílies de la Conferència de San Remo que ha d'avalar el mandat britànic. Després del fracàs del Rei Faisal per la presa de control de Síria, en la qual Palestina hauria constituït una província, el nacionalisme palestí pren amplitud. Esclaten nous incidents el 1921 i el 1929, mentre que els àrabs palestins reivindiquen la seva independència i reclamen la fi de la immigració jueva al país.

Ni les autoritats mandatàries, ni les comissions d'investigació enviades per Londres, ni les conferències i les negociacions bilaterals no aconsegueixen trobar una solució que satisfaci els jueus sionistes i els àrabs palestins.

Altres idiomes