Gran Enciclopèdia Catalana

«Enciclopèdia Catalana» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a « Grup Enciclopèdia Catalana».
Infotaula de llibreGran Enciclopèdia Catalana
Gran Enciclopèdia Catalana.jpg
Tipus enciclopèdia
Fitxa tècnica
Llengua català
Publicació Espanya
Editorial Grup Enciclopèdia Catalana
Detalls de l'obra
Gènere enciclopèdia
Nominacions i premis
Premis Premi Creu de Sant Jordi
Més informació
Lloc web oficial http://www.enciclopedia.cat
Modifica dades a Wikidata

La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català. Recull alfabèticament tota mena d'entrades històriques, geogràfiques, culturals, etc. de tot el món, vistes, quan s'escau, amb òptica catalana, i molt especialment notícies semblants de l'àmbit català, sovint amb informacions de primera mà. També conté un ampli diccionari de lèxic comú que fou revisat en la primera edició de l'obra per Ramon Aramon i Serra. Posteriorment n'han sortit diverses edicions i volums d'apèndix, i n'hi ha una edició digital. El 1991 va rebre una Creu de Sant Jordi. Està publicada pel Grup Enciclopèdia Catalana, propietat de la Fundació Enciclopèdia Catalana.

Segons Jordi Carbonell, la Gran Enciclopèdia Catalana és «l'esforç d'una generació d'intel·lectuals per a crear una obra de referència que correspongués a la situació actual cultural, social i econòmica dels Països Catalans». [1]

Inicis

El projecte va ser ideat en un petit pis a la Plaça Universitat [2] el 1965 per Max Cahner, Jordi Carbonell, Enric Lluch i Ramon Folch, els quals decidiren crear una nova enciclopèdia, si bé inicialment es plantejaren traduir-ne una d'estrangera. [1] El mateix any Carbonell n'assumí la direcció i el 1967 es va iniciar la redacció de l'obra, en un pis del carrer Balmes. Els primers articles es van escriure a mà. [1] [2] [3] L'equip inicial estigué format per dotze persones, entre les quals es trobaven Enric Lluch, Josep Maria Ferrer, Joan-Lluís Marfany, Núria Aramon, Hortènsia Curell, Domènec Aguilar i Jordi Carbonell. [1] Ramon Aramon, per la seva part, fou l'assessor lingüístic general de l'obra. [1] Edicions 62, on Cahner era editor, publicaria el primer volum el desembre de 1968. [3] D'aquesta manera, es publicaren tres volums fins al 1971. [1] Pels volts de 1970 ja hi havia una cinquantena de persones treballant en el projecte -com Teresa Lloret, Francesc Fontbona, Roger Alier, Josep Maria Torres Ribé, Juli Moll, Víctor Ferro, etc.-, sense comptar-hi els col·laboradors externs. [2]

Tot i que inicialment el projecte de la Gran Enciclopèdia Catalana va néixer sota el paraigües d' Edicions 62, aquesta empresa se'n desmarcà el 1970, a causa de l'elevat cost econòmic del projecte. [1] [4] En aquells moments es va crear l'empresa Enciclopèdia Catalana SA i es va demanar suport financer a Banca Catalana, fet que suposà que el 1972 es produís l'acomiadament de tot el personal i una forta reestructuració empresarial. [1] Jordi Carbonell, fins al moment director del projecte, va ser substituït per Joan Carreras i Martí. [5]

L'agost de 1973 va patir dos assalts per part d'un grup d'ultradreta: el primer va ser descobert el 4 d'agost, enmig de les vacances, al local de la Gran Enciclopèdia Catalana de la Rambla de Catalunya, on els atacants van emportar-se'n 30.000 pessetes de la caixa forta i quatre IBM de composició valorades en 3 milions, i van omplir les parets amb frases com «Catalanistas al paredón», junt amb les sigles del Partido Español Nacional Sindicalista; el segon, el 17 d'agost, a la redacció de l'enciclopèdia, ubicada a la Via Laietana, aquest cop sense endur-se'n res ni pintar les parets. [6] [7]

Sota la direcció de Joan Carreras es van continuar publicant els següents volums fins a arribar al quinzè, el 1980. [1] Tres anys més tard, el 1983, es publicaria el volum 16, el primer suplement, [8] i un Atles Universal Català (1983), reeditat els posteriors anys i del qual el 1999 es féu una edició renovada. [5] Paral·lelament, la campanya política contra Jordi Pujol i Francesc Cabana davant Banca Catalana faria qüestionar el projecte. [1]