 | Aquest article tracta sobre una de les illes britàniques. Si cerqueu el regne existent entre el 1707 i el 1800, vegeu «Regne de la Gran Bretanya ». |
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII.
Gran Bretanya,[1] és l'illa més gran de les Illes Britàniques. Està composta per tres nacions, Anglaterra, País de Gal·les i Escòcia, que conformen, conjuntament amb Irlanda del Nord, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord o simplement el Regne Unit.
En conjunt, Gran Bretanya té 229.335 km². La capital del Regne Unit és Londres (London), mentre que Cardiff (Caerdydd) i Edimburg (Edinburgh) són les capitals de Gal·les i Escòcia, respectivament. Anglaterra no té capital oficial però Londres ho és de facto.
Segons fonts oficials britàniques, la població de Gran Bretanya el 2001 era de 57.103.927 persones (Anglaterra, 49.138.831; Escòcia 5.062.011; i País de Gal·les 2.903.085).[2] Completa el Regne Unit, Irlanda del Nord, amb 1.685.267 d'habitants.
El punt més elevat de l'illa és la muntanya escocesa Ben Nevis (1.343 m), i el riu més llarg, el Severn (336 km; en gal·lès, Hafren) que neix a Ceredigion, a l'oest de Gal·les.