Gomfi

Gomfi (llatí Gomphi, grec Gomphoi) fou una antiga ciutat de Tessàlia prop de la frontera amb Atamània i Dolòpia, que controlava el pas cap a les planes tessàlies: el pas de Musáki des Dolòpia i el de Portes, des Atamània.

El 189 aC Atamània es va revoltar contra el rei Filip V de Macedònia i aquest va entrar al país pel pas de Portes, però fou rebutjat amb fortes pèrdues.

A la guerra entre Filip V de Macedònia i Roma, el rei Aminandre dels atamans, aliat de Roma, va ajudar al cònsol Flaminí a baixar pel pas de Portes i tot seguit a prendre Feca (Pheca, entre el pas i Gomfi) el 198 aC, el que li va assegurar el control de la ruta des Ambràcia a Tessàlia (rebia els subministraments pels golf d'Ambràcia). Després Flamini va ocupar Gomfi i la seva caiguda va arrossegar la d'Argenta, Pherinum, Thimarum, Lisinae, Stimo i Lampsus.

El 169 aC el cònsol Q. Marcius Philippus va seguir la ruta del pas de Portes per anar d'Ambràcia a Tessàlia. A la guerra entre Cèsar i Pompeu el 48 aC, després de conèixer que Cèsar havia estat rebutjat a Dirraquium, la ciutat de Gomfi li va tancar les portes quan va arribar procedent d'Aeginium (actual Stages), però la va ocupar per assalt amb poques hores. Cèsar, al seu relat de la campanya, descriu Gomfi com la principal ciutat de Tessàlia de les que es troben arribant des l'Epir.

Leake situa la ciutat a Episkopí, un turó proper a la riba esquerra del riu Bliúri a uns 3 o 4 km de les muntanyes, on queden les restes d'una antiga ciutat. El nom Episkopí derivaria del fet que Gomfi fou seu d'un bisbe durant l'època bizantina.

Altres idiomes
español: Gonfos