George Martin

Infotaula de personaGeorge Martin
George Martin - backstage at LOVE.jpg
Dades biogràfiques
NaixementGeorge Henry Martin
3 gener 1926
Londres
Mort8 març 2016 (90 anys)
Swindon
Alma materGuildhall School of Music and Drama
Activitat professional
Camp de treballArranjament
OcupacióProductor discogràfic, compositor, enginyer de so, director d'orquestra, pianista i compositor de bandes sonores
GènereRock
Arma/serveiRoyal Navy
Batalles/guerresSegona Guerra Mundial
InstrumentOboè i piano
DiscogràficaEMI i The Echo Label
Dades familiars
CònjugeJudy Lockhart Smith (c. 1966–2016) - Sheena Chisholm (c. 1948–1965)
Fills
Premis i reconeixements

Lloc webLloc web oficial
Spotify: 4Fgf6RvuWpiwDXSE7Vammx IMDB: nm0552326
Modifica dades a Wikidata

Sir George Martin (Londres, 3 de gener de 1926 - Londres, 8 de març de 2016) fou un músic anglès, conegut principalment per haver produït gairebé la totalitat dels àlbums de The Beatles, entre altres projectes musicals. Era pare del també productor Giles Martin, i l'actor Gregory Paul Martin.

Va aprendre a tocar piano de petit, però pròpiament no va començar a formar-se musicalment fins que va complir els vint anys. En la Segona Guerra Mundial va servir a la Royal Air Force, on un mentor, Sidney Harrison, en adonar-se que tenia talent i gust per la música, el va animar a emprendre la carrera musical. El 1947, quan va retornar a la seva vida civil, va començar a estudiar a la Guildhall School of Music (on Harrison feia classes), i adoptà l'oboè com a segon instrument.

En la dècada de 1950 li van encomanar la direcció d'una petita subdivisió de la companyia discogràfica EMI a Anglaterra, la Parlophone. Aquesta subdivisió s'encarregava de la distribució de música clàssica i de gravacions còmiques (entre les quals destacaven sàtires de Mozart, representades per l'actor Peter Ustinov) i estava a punt de ser tancada quan Brian Epstein, manager de The Beatles, va convèncer Martin que els gravés, després d'infructuosos intents perquè, entre 1961 i 1962, ho fes la companyia discogràfica Decca, que finalment els va rebutjar definitivament. La cançó triada fou "Love Me Do", que va ser un èxit local i que va generar els guanys necessaris per a la continuïtat de Parlophone, segell que durant molt de temps distribuiria els discos senzills de The Beatles.

L'èxit de la cançó va portar The Beatles a gravar el primer disc de llarga durada el 1962, Please Please Me, i amb aquest àlbum va començar la relació de The Beatles amb Martin com a productor. Hom considera que bona part de l'èxit del quartet es deu a les seves directrius i, per aquest motiu, sovint se l'anomenava "el cinquè Beatle". L'educat sentit de Martin, unit al seu gust per la música clàssica, el van convertir en un dels productors més respectats de tots els temps. Va portar The Beatles a nivells creatius insuperables (que incloïen arranjaments amb cordes, noves tècniques de composició i experiments sonors amb diversos estils i instruments). Era també un revolucionari en la tècnica: va ser el primer productor al Regne Unit que va utilitzar vuit pistes d'enregistrament (en dues consoles de quatre pistes cadascuna) per al disc Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band (1967), considerat una obra mestra.

El 1970, John Lennon va trucar a Phil Spector per produir el que seria el darrer àlbum de The Beatles: el controvertit Let It Be. Va ser la primera feina del quartet no produït per Martin. Amb la separació del grup aquell mateix any, Martin va produir feines de gent com Shirley Bassey o Bernard Cribbins.


Ha fet orquestracions per a algunes pel·lícules, entre les quals destaquen The family way, per a la qual va compondre i va orquestrar la columna sonora, juntament amb Paul McCartney, cosa que els féu creditors del Premi Ivor Novello el 1966. També va fer arranjaments per a Yellow Submarine (1968), pel·lícula d'animació psicodèlica amb les cançons de The Beatles i Viu i deixa morir (1973), de la saga de James Bond, altra vegada al costat de Paul McCartney.

A la dècada dels 90 va ser nomenat sir per la reina d'Anglaterra. També va ser introduït al Saló de la Fama del Rock el 1999.

Actualment era un dels productors més respectats de la història de la música popular, tot i ja estar retirat.

Premis i reconeixements

  • Premi de l'Acadèmia 1964 - Adaptació musical (per a A Hard Day's Night) "awardsdatabase.com".
  • Premi Grammy 1967 - Millor Àlbum Contemporani (com a productor de Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band) [72].
  • Premi Grammy 1967 - Àlbum de l'Any (com a productor de Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band) [72]
  • Premi Grammy 1973 - Millor arranjament de vocalista d'acompanyament (com a arranjador de Viu i deixa morir) [72].
  • Brit award 1977 - Millor productor britànic (dels darrers 25 anys) [73].
  • Brit award 1984 - Contribució Extraordinària a la Música.
  • Premi Grammy 1993 - Millor àlbum d'un musical (com a productor de The Who Tommy) [72].
  • Premi Grammy 2007 - Millor àlbum de banda sonora. Compilació per a Motion Picture, la televisió o altres mitjans visuals, juntament amb el productor Giles Martin, àlbums de The Beatles [Love 72].
  • Premi Grammy 2007 - Millor àlbum de so envolvent, productor juntament amb Giles Martin, àlbums de The Beatles [Love 72].
  • Martin va ser nomenat Home de l'Any de la Indústria Fonogràfica Britànica de 1998.
  • L'abril de 1989, el Berklee College of Music de Boston (Massachusetts, EUA) li va concedir el doctorat honoris causa en música.
  • Va ser inclòs en el Rock and Roll Hall of Fame el 15 de març de 1999 i al Saló de la Fama de la Música del Regne Unit el 14 de novembre de 2006.
  • El 2002 li varen lliurar el Lifetime Achievement Award per serveis a la pel·lícula per l'Acadèmia Mundial de la Banda Sonora al Festival Internacional de Cinema de Flandes.
  • El març de 2004, el Col·legi d'Armes li va concedir escut d'armes. L'escut té tres escarabats.
  • El novembre de 2006, la Universitat Metropolitana de Leeds li va concedir el doctorat honoris causa en música.
  • El setembre de 2008, l'Associació Literària i la Societat Històrica de la Universitat College de Dublín [79] el van guardonar amb el Premi James Joyce.
  • Martin també fou distingit amb la Medalla d'Or de Serveis a les Arts de la CISAC ( Confederació Internacional de Societats d'Autors i Compositors).
Altres idiomes
Alemannisch: George Martin
български: Джордж Мартин
čeština: George Martin
Cymraeg: George Martin
Deutsch: George Martin
Ελληνικά: Τζορτζ Μάρτιν
English: George Martin
euskara: George Martin
français: George Martin
Gaeilge: George Martin
hrvatski: George Martin
Հայերեն: Ջորջ Մարթին
Bahasa Indonesia: George Martin
italiano: George Martin
ქართული: ჯორჯ მარტინი
한국어: 조지 마틴
norsk nynorsk: George Martin
português: George Martin
română: George Martin
sicilianu: George Martin
srpskohrvatski / српскохрватски: George Martin
Simple English: George Martin
slovenčina: George Martin
српски / srpski: Џорџ Мартин
svenska: George Martin
Türkçe: George Martin
Tiếng Việt: George Martin
Bân-lâm-gú: George Martin