França

Per a altres significats, vegeu « Françoaldo Sena de Souza».
Infotaula de geografia políticaFrança
France i République française
Bandera de França Escut de França
bandera de França Emblema nacional de França
Satellite image of France in August 2002.jpg

Himne La Marsellesa
La Marsellesa (14 juliol 1795-1804)
La Marsellesa (14 febrer 1879)
La Marsellesa

Lema « Llibertat, igualtat, fraternitat»
Etimologia Francs
Localització
French republic+EEZ without Antarctica-en.svg
Territoris francesos
EU-France.svg
47° N, 2° E / 47° N, 2° E / 47; 2
Capital París
Conté
Població
Total 66.628.000 (2016)
• Densitat 103,49 hab/km²
Llengua francès
Geografia
Superfície 643.801 km²
• Aigua 0,3 %
Punt més alt Mont Blanc  (4.808,72 m)
Punt més baix Étang de Lavalduc  (-10 m)
Limita amb
Història
Independència  
Tractat de Verdun 843
Festa nacional francesa
Organització i govern
Tipus de govern Sistema semipresidencialista, Estat unitari i Descentralització
Executiu Govern de França
Legislatiu Parlament francès
• president de la República francesa Emmanuel Macron
• Primer Ministre Édouard Philippe (2017)
Judicial Tribunal de Cassació de França
Membre de
Unió Europea (25 març 1957)
Organització de les Nacions Unides (24 octubre 1945)
Francofonia (1970)
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (7 agost 1961)
Consell d'Europa (5 maig 1949)
G8 (1975)
Agència Espacial Europea (30 octubre 1980)
Organització Mundial del Comerç (1 gener 1995)
European Air Transport Command (1 juliol 2010)
G20 (26 setembre 1999)
Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (4 abril 1949)
Consell de Seguretat de l'ONU (24 octubre 1945)
European Southern Observatory (1962)
Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (25 juny 1973)
Organització Europea per a la Recerca Nuclear (29 setembre 1954)
Països amb armes nuclears (1960)
Open Government Partnership (24 abril 2014)
Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (27 desembre 1945)
Associació Internacional de Foment (30 desembre 1960)
Corporació Financera Internacional (20 juliol 1956)
Organisme Multilateral de Garantia d'Inversions (28 desembre 1989)
Centre Internacional d'Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (20 setembre 1967)
Banc Africà del Desenvolupament
Banc Asiàtic de Desenvolupament (1970)
Grup d'Austràlia (1985)
Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (1951-2002)
Unió Europea de Pagaments
Eurocontrol (1960)
Tractat de Cels Oberts
Missile Technology Control Regime (1987)
Organització del Tractat del Sud-est Asiàtic
INTERPOL
Nuclear Suppliers Group
Organització per la Prohibició de les Armes Químiques
Movement Coordination Centre Europe
Organisation for Joint Armament Cooperation
Organització Hidrogràfica Internacional
Agència Internacional de l'Energia
Societat de Nacions (10 gener 1920-18 abril 1941)
Economia
PIB 2.829.192.039.171 $ (2014)
PIB per càpita 36.205,57 $ (2015)
Reserves totals 143.977.170.863 $ (2014)
IDH 0,888 (2014)
Moneda euro (€, EUR) (2014)
Indicatius
Fus horari
Domini d'Internet .fr, .bzh, .tf, .re, .wf, .yt, .pm i .paris
Prefix telefònic +33
Emergències 112, 15, 17 i 18
ISO 3166-1 FR
NUTS FR
Altres dades

Web Lloc web oficial
Facebook franceiine
Modifica dades a Wikidata

França (en francès France fʁɑ̃s fʁɑ̃s ( pàg.)), oficialment la República Francesa (en francès République française [ʁe.py.blik⋅fʁɑ̃.sɛz]) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar. És l'estat més gran de la Unió Europea; a l' Europa occidental, limita a l'oest amb l' oceà Atlàntic; al nord amb el canal de la Mànega, el pas de Calais –que la separa del Regne Unit– i la mar del Nord; a l'est amb Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, Suïssa i Itàlia, i al sud amb Andorra, Catalunya, Espanya, Mònaco i la mar Mediterrània. Abasta 643,801 km2 [1] i té una població total de 66,7 milions de persones. [2] És una república semipresidencialista unitària que es divideix en 18 regions, amb capital a París, la ciutat més gran del país i el principal centre cultural i comercial. La França Europea inclou igualment l'illa mediterrània de Còrsega, al nord de l'illa italiana de Sardenya. Els anomenats territoris d'ultramar, repartits arreu del món, es componen de nombroses illes i enclavaments continentals, com ara la Guaiana Francesa, l' illa de la Reunió o els Terres Australs i Antàrtiques Franceses.

Durant l' edat del Ferro, el que avui és la França metropolitana va ser habitada pels gals, un poble celta. L'àrea va ser annexada al 51 aC per Roma, i el territori va portar el nom de Gàl·lia fins al 486, quan els francs germànics van conquerir la regió i van formar el Regne de França. Amb la seva victòria a la Guerra dels Cent Anys (1337-1453), França va esdevenir una gran potència europea en la baixa edat mitjana, enfortint la construcció de l'Estat i la centralització política. Durant el Renaixement, la cultura francesa va florir i es va establir un imperi colonial global, que al segle XX seria el segon més gran del món. [3] El segle XVI va ser dominada per guerres civils religioses entre catòlics i protestants ( hugonots). França es va convertir en el poder cultural, polític i militar dominant l'Europa en temps de Lluís XIV. A finals del segle XVIII, la revolució francesa va enderrocar la monarquia absoluta; va establir una de les primeres repúbliques de la història moderna i va redactar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, que expressa els ideals de la nació actuals.

Al segle XIX Napoleó va obtenir el poder i va establir el Primer Imperi Francès. Després del col·lapse de l'Imperi, França va patir una successió de governs tumultuosos que van culminar amb l'establiment de la Tercera República Francesa el 1870. França va ser un participant important en la Primera Guerra Mundial, de la qual en va sortir victoriós, i va ser una de les potències aliades a la Segona Guerra Mundial, malgrat ser ocupada per les potències de l'Eix el 1940. Després de l'alliberament el 1944, es va establir la Quarta República i va ser posteriorment dissolta en el curs de la guerra d'Algèria. La Cinquena República, dirigida per Charles de Gaulle, es va formar el 1958 i es manté fins als nostres dies. Algèria i gairebé totes les altres colònies van obtenir la seva independència en la dècada del 1960 amb la mínima controvèrsia, i en general conserven estretes relacions econòmiques i militars amb França.

França ha estat durant molt temps un centre mundial de l' art, la ciència i la filosofia. És el quart país amb més monuments declarats Patrimoni de la Humanitat a Europa per la UNESCO i rep al voltant de 83 milions de turistes estrangers a l'any, més que qualsevol altre país del món. [4] França és un país desenvolupat amb la sisena economia més gran del món per PIB nominal [5] i el novè més gran per paritat de poder adquisitiu. [6] En termes de la riquesa total de les llars, ocupa el quart lloc del món. França s'exerceix bé en les classificacions internacionals d' educació, salut, esperança de vida i desenvolupament humà. França segueix sent una gran potència al món; és membre fundador de les Nacions Unides, on és un dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU, i membre fundador de la Unió Europea (UE). [7] També és membre del Consell d'Europa, formava part de la Unió llatina, de l' Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), de la Francofonia i del Grup dels vuit (G8). Militarment, és membre de l' Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN).

Geografia

Geografia física

França a vista de satèl·lit.

La part europea de França és la França metropolitana i està situada en una de les extremitats occidentals d' Europa. Limita amb la mar del Nord al nord, amb el canal de la Mànega al nord-oest, amb l' oceà Atlàntic a l'oest i amb la mar Mediterrània al sud-est. Políticament, fa frontera amb Bèlgica i Luxemburg al nord-est, amb Alemanya i Suïssa a l'est, amb Itàlia i Mònaco al sud-est, i amb Espanya i Andorra al sud-oest. Les fronteres meridionals i orientals del país corresponen als massissos muntanyosos dels Pirineus, els Alps i el Jura; la frontera nord-est correspon amb el riu Rin, mentre que la resta de fronteres no corresponen a cap element natural. La França metropolitana comprèn diverses illes, incloent Còrsega i les illes costaneres. Es troba entre les latituds 42° 19'46 "N i 51° 5'47" N i entre les longituds 4°46' O i 8°14'42" E, i per tant es troba dins de la zona temperada del nord. La part continental cobreix al voltant de 1000 km de nord a sud i d'est a oest.

França també es compon de molts territoris fora del continent europeu, anomenats territoris d'ultramar, la qual cosa li permet estar present en tots els oceans del món excepte l' oceà Àrtic. Aquests territoris tenen diferents estatuts de l'administració territorial francesa i es troben a:

França és fronterera amb el Brasil i Surinam a la Guaiana Francesa, i també amb els Països Baixos a través de la part francesa de Sant Martí. El territori europeu de França cobreix 551.500 km², que el converteixen en l'estat més gran de la Unió Europea. La superfície total de França, amb els seus departaments i territoris d'ultramar (amb exclusió de la Terra Adèlia), és de 643,801 km², el 0,45% de la superfície total de la Terra. França posseeix una àmplia varietat de paisatges; des de les planes costaneres al nord-oest a les serralades dels Alps al sud-est, el massís Septentrional al sud i els Pirineus al sud-oest.

Mapa físic simplificat de França.

Deixant de banda els territoris d'ultramar, França ha duplicat la seva superfície inicial al llarg de la seva història annexionant-se alguns territoris dels voltants mitjançant tractats o conquestes, d'entre els quals destaca la totalitat d' Occitània, situada al sud de França, que representa la conquesta més important. Altres antigues regions històriques que són part de França són la Bretanya, Arpitània, Alsàcia i Lorena i Còrsega. Una part de Catalunya també roman actualment sota administració francesa d'ençà del 1659; l'anomenada Catalunya del Nord, situada a l'extrem sud-est de l'Estat; així com una part del País Basc a l'extrem sud-oest.

A causa dels seus nombrosos departaments i territoris d'ultramar dispersos en gairebé tots els oceans del planeta, França posseeix la segona zona econòmica exclusiva (ZEE) més gran del món, que abasta 11.035.000 km², just darrere de la ZEE dels Estats Units (11.351.000 km²), i davant de la ZEE d' Austràlia (8.148.250 km²). La seva ZEE cobreix aproximadament el 8% de la superfície total de totes les ZEE del món.

Amb 4.810,45 metres sobre el nivell del mar, el Mont Blanc, situat als Alps a la frontera entre França i Itàlia, és el punt més elevat de França, de la Unió Europea i de l' Europa occidental. França també té extensos sistemes fluvials, com el Sena, el Loira, la Garona i el Roine, que divideix el massís central dels Alps i desemboca a la mar Mediterrània a la Camarga. Còrsega es troba davant la costa mediterrània.

Geologia, orografia i hidrografia

Article principal: Llista dels rius de França
Penya-segats prop d' Étretat, a la Normandia.

La França metropolitana compta amb una àmplia varietat de conjunts topogràfics i paisatges naturals. Gran part del territori actual de França va sorgir durant diversos episodis tectònics com l'aixecament hercincià a l' era Paleozoica. Les muntanyes dels Alps, els Pirineus i el Jura són al seu torn molt més joves i tenen formes menys erosionades -el pic més elevat dels Alps, el Mont Blanc, fa 4.809 metres sobre el nivell del mar-. Tot i que el 60% dels municipis estan classificats com a propensos a tenir riscos sísmics, els terratrèmols no són gaire habituals a França. Aquests massissos delineen diverses conques sedimentàries, inclosa la conca d' Aquitània al sud-oest i la conca de París, al nord. A més, diverses vies naturals, com ara la vall del Roine, permeten una fàcil comunicació entre localitats.

Les costes ofereixen paisatges contrastants: penya-segats (a la costa Blava, per exemple), els aiguamolls i les zones forestals de Sologne o les llargues platges sorrenques del Llenguadoc. El sistema fluvial de França s'organitza principalment al voltant de quatre grans rius i dos de menors: el Loire, el Sena, la Garona i el Roine, i el Mosa i el Rin - que a França te menys importància que a la resta d'Europa-. La conca francesa dels primers quatre rius correspon al 62% del territori metropolità. França compta amb 11 milions de quilòmetres quadrats d'aigües marines sota la seva jurisdicció, dins dels tres oceans dels quals el 97% són a ultramar.

Biodiversitat i medi ambient

Bosc d' avets als Alps.

La majoria del territori metropolità de França correspon al bioma de bosc temperat de frondoses, encara que també hi ha el bosc temperat de coníferes als Alps i el bosc mediterrani al sud-est. La quantitat de cérvols en estat salvatge s'està incrementant gràcies a polítiques orientades amb aquest objectiu, a part que es garanteix la protecció de les espècies autòctones no domèstiques, amb la creació de parcs i reserves naturals, així com per la reintroducció d'espècies que van ser exterminades al país (l' ós bru, el linx i el bisó europeu, entre d'altres).

A la França metropolitana hi ha 136 espècies d'arbres, [8] cosa excepcional tractant-se d'un país europeu. Al país hi ha 9 parcs nacionals i 46 parcs naturals. Les espècies vegetals conreades per a consum humà directe i per a la producció agroindustrial ocupen grans espais de la superfície francesa, destacant la vinya i el blat entre moltes altres. Es practica una intensiva criança i explotació de bous, porcs, ovelles, cabres i cavalls. També abunden espècies menors com els conills i les aus de corral.

La producció agropecuària representa un 56% (del qual les terres de cultiu són un 33%, les collites permanents un 3%, i les pastures permanents un 20%), la massa forestal el 28%, i «altres» el 16%. [9] Els boscos s'estenen sobre la superfície de la França metropolitana fins a cobrir més de 140.000 km². Les zones especialment protegides conformen el 8% del territori nacional. El subsòl proporciona materials de construcció en abundància ( grava, sorra, calç) i matèries primeres ( caolí, talc, sofre, potassa), però és pobre en productes energètics i minerals. La Guaiana Francesa, per la seva banda, té el 90% del seu territori cobert per la selva tropical.

Altres idiomes
Аҧсшәа: Франциа
Acèh: Peurancih
адыгабзэ: Францие
Afrikaans: Frankryk
Akan: France
Alemannisch: Frankreich
አማርኛ: ፈረንሣይ
aragonés: Francia
Ænglisc: Francland
العربية: فرنسا
ܐܪܡܝܐ: ܦܪܢܣܐ
مصرى: فرنسا
অসমীয়া: ফ্ৰান্স
asturianu: Francia
авар: Франсия
Aymar aru: Phransiya
azərbaycanca: Fransa
تۆرکجه: فرانسه
башҡортса: Франция
Boarisch: Frankreich
žemaitėška: Prancūzėjė
Bikol Central: Pransya
беларуская: Францыя
беларуская (тарашкевіца)‎: Францыя
български: Франция
भोजपुरी: फ्रांस
Bislama: Franis
Bahasa Banjar: Parancis
bamanankan: Faransi
বাংলা: ফ্রান্স
བོད་ཡིག: ཧྥ་རན་སི།
বিষ্ণুপ্রিয়া মণিপুরী: ফ্রান্স
brezhoneg: Bro-C'hall
bosanski: Francuska
ᨅᨔ ᨕᨘᨁᨗ: Perancis
буряад: Франци
Chavacano de Zamboanga: Francia
Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄: Huák-guók
нохчийн: Франци
Cebuano: Pransiya
Chamoru: Francia
ᏣᎳᎩ: ᎦᎸᏥᏱ
Tsetsêhestâhese: France
کوردی: فەڕەنسا
corsu: Francia
qırımtatarca: Frenkistan
čeština: Francie
kaszëbsczi: Francëjô
словѣньскъ / ⰔⰎⰑⰂⰡⰐⰠⰔⰍⰟ: Франкїꙗ
Чӑвашла: Франци
Cymraeg: Ffrainc
dansk: Frankrig
Deutsch: Frankreich
Zazaki: Fransa
dolnoserbski: Francojska
डोटेली: फ्रान्स
ދިވެހިބަސް: ފަރަންސޭސިވިލާތް
ཇོང་ཁ: ཕརཱནསི་
eʋegbe: France
Ελληνικά: Γαλλία
emiliàn e rumagnòl: Franza
English: France
Esperanto: Francio
español: Francia
euskara: Frantzia
estremeñu: Francia
فارسی: فرانسه
Fulfulde: Faransi
suomi: Ranska
føroyskt: Frakland
français: France
arpetan: France
Nordfriisk: Frånkrik
furlan: France
Frysk: Frankryk
Gaeilge: An Fhrainc
Gagauz: Franțiya
贛語: 法國
Gàidhlig: An Fhraing
galego: Francia
Avañe'ẽ: Hyãsia
गोंयची कोंकणी / Gõychi Konknni: फ्रांस
ગુજરાતી: ફ્રાન્સ
Gaelg: Yn Rank
Hausa: Faransa
客家語/Hak-kâ-ngî: Fap-koet
Hawaiʻi: Palani
עברית: צרפת
हिन्दी: फ़्रान्स
Fiji Hindi: France
hrvatski: Francuska
hornjoserbsce: Francoska
Kreyòl ayisyen: Frans
Հայերեն: Ֆրանսիա
interlingua: Francia
Bahasa Indonesia: Perancis
Interlingue: Francia
Igbo: France
Ilokano: Pransia
Ido: Francia
íslenska: Frakkland
italiano: Francia
日本語: フランス
Patois: Frans
la .lojban.: fasygu'e
Basa Jawa: Prancis
ქართული: საფრანგეთი
Qaraqalpaqsha: Franciya
Taqbaylit: Fransa
Адыгэбзэ: Фрэндж
Kabɩyɛ: Fransɩɩ
Kongo: Fwalansa
Gĩkũyũ: Baranja
қазақша: Франция
kalaallisut: Franskit Nunaat
ភាសាខ្មែរ: បារាំង
ಕನ್ನಡ: ಫ್ರಾನ್ಸ್
한국어: 프랑스
Перем Коми: Франс
къарачай-малкъар: Франция
Ripoarisch: Frankreich
Kurdî: Fransa
коми: Франция
kernowek: Pow Frynk
Кыргызча: Франция
Latina: Francia
Ladino: Fransia
Lëtzebuergesch: Frankräich
лезги: Франция
Luganda: Bufalansa
Limburgs: Frankriek
Ligure: Fransa
lumbaart: Frància
lingála: Falansia
لۊری شومالی: فرانسأ
lietuvių: Prancūzija
latgaļu: Praņceja
latviešu: Francija
मैथिली: फ्रान्स
мокшень: Кранцмастор
Malagasy: Frantsa
олык марий: Франций
Māori: Wīwī
Baso Minangkabau: Parancih
македонски: Франција
മലയാളം: ഫ്രാൻസ്
монгол: Франц
молдовеняскэ: Франца
मराठी: फ्रान्स
Bahasa Melayu: Perancis
Malti: Franza
Mirandés: Fráncia
မြန်မာဘာသာ: ပြင်သစ်နိုင်ငံ
مازِرونی: فرانسه
Dorerin Naoero: Prant
Nāhuatl: Francia
Napulitano: Franza
Plattdüütsch: Frankriek
Nedersaksies: Frankriek
नेपाली: फ्रान्स
नेपाल भाषा: फ्रान्स
Nederlands: Frankrijk
norsk nynorsk: Frankrike
norsk: Frankrike
Novial: Fransia
Nouormand: France
Sesotho sa Leboa: Fora
Chi-Chewa: France
occitan: França
Livvinkarjala: Frantsii
Oromoo: Firaansi
ଓଡ଼ିଆ: ଫ୍ରାନ୍ସ
Ирон: Франц
ਪੰਜਾਬੀ: ਫ਼ਰਾਂਸ
Pangasinan: Fransia
Kapampangan: Pransiya
Papiamentu: Fransia
Picard: Franche
Deitsch: Frankreich
Pälzisch: Frankreich
पालि: फ्रांस
Norfuk / Pitkern: France
polski: Francja
Piemontèis: Fransa
پنجابی: فرانس
Ποντιακά: Γαλλία
پښتو: فرانس
português: França
Runa Simi: Ransiya
rumantsch: Frantscha
Romani: Franchiya
Kirundi: Ubufaransa
română: Franța
armãneashti: Frânție
tarandíne: Frange
русский: Франция
русиньскый: Франція
Kinyarwanda: Ubufaransa
संस्कृतम्: फ्रान्सदेशः
саха тыла: Франция
sardu: Frantza
sicilianu: Francia
Scots: Fraunce
سنڌي: فرانس
davvisámegiella: Frankriika
Sängö: Farânzi
srpskohrvatski / српскохрватски: Francuska
සිංහල: ප්‍රංශය
Simple English: France
slovenčina: Francúzsko
slovenščina: Francija
Gagana Samoa: Farani
chiShona: France
Soomaaliga: Faransiiska
shqip: Franca
српски / srpski: Француска
Sranantongo: Franskondre
SiSwati: IFulansi
Sesotho: Fora
Seeltersk: Frankriek
Basa Sunda: Perancis
svenska: Frankrike
Kiswahili: Ufaransa
ślůnski: Francyjŏ
தமிழ்: பிரான்சு
తెలుగు: ఫ్రాన్సు
tetun: Fransa
тоҷикӣ: Фаронса
ትግርኛ: ፈረንሳይ
Türkmençe: Fransiýa
Tagalog: Pransiya
Setswana: Fora
Tok Pisin: Frens
Türkçe: Fransa
Xitsonga: Furhwa
татарча/tatarça: Франция
chiTumbuka: France
Twi: France
reo tahiti: Farāni
тыва дыл: Франция
удмурт: Франция
ئۇيغۇرچە / Uyghurche: فرانسىيە
українська: Франція
اردو: فرانس
oʻzbekcha/ўзбекча: Fransiya
vèneto: Fransa
vepsän kel’: Francii
Tiếng Việt: Pháp
West-Vlams: Vrankryk
Volapük: Fransän
walon: France
Winaray: Fransya
Wolof: Faraas
吴语: 法国
მარგალური: საფრანგეთი
ייִדיש: פראנקרייך
Yorùbá: Fránsì
Vahcuengh: Fazgoz
Zeêuws: Frankriek
中文: 法国
文言: 法國
Bân-lâm-gú: Hoat-kok
粵語: 法國
isiZulu: IFulansi