Forces de Defensa d'Israel

Infotaula unitat militarForces de Defensa d'Israel
צבא הגנה לישראל
Badge of the Israel Defense Forces.svg
Soldats de les FDI
TipusUnitat militar
Fundació1948
FundadorDavid Ben-Gurion
PaísIsrael Israel
Unitats subordinadesForces armades
EstructuraQuarter General de les FDI Quarter General
Marina Israeliana Armada Israeliana
Flag of the Israeli Army (Land Arm).svg Exèrcit de Terra Israelià
Força Aèria Israeliana Força Aèria Israeliana
Mida176,500 en actiu[1]
445,000 reservistes[1]
Personal disponible: homes entre 18-49: 1,499,186 (est. 2000)
dones entre 18-49: 1,462,063 (est. 2000)
Personal disponible: dones entre 18-49: 1,462,063 (est. 2000)
Comandants
Comandant actualBinyamín Netanyahu (Primer Ministre)
ComandantMoshe Yaalon (Ministre de Defensa)
Oficials destacatsRamatcal Gadi Eizenkot (Cap de l'Estat Major)[2][3]
Guerres i batalles
Guerra araboisraeliana de 1948
Operacions de represàlia
Crisi de Suez
Guerra dels Sis Dies
Guerra de desgast
Guerra del Yom Kippur
Operació Litani
Guerra del Líban de 1982
Conflicte del sud del Líban (1985-2000)
Primera intifada
Segona intifada
Guerra del Líban de 2006
Operació Plom Fos
Operació Columna de Núvol
Operació Marge Protector
Cultura militar
DivisaFlag of the Israel Defense Forces.svg
CondecoracionsPremi Israel
Lloc web[Pàgina web Lloc web oficial]
Modifica les dades a Wikidata

Les Forces de Defensa d'Israel, abreujadament FDI (en hebreu צבא הגנה לישראל, Tsevà ha-Haganà le-Yisrael Tsevà ha-Haganà le-Yisrael (pàg.), anomenades abreujadament צה"ל (Tsàhal), és el nom genèric per a les forces armades israelianes, creades després de la fundació d'Israel el 1948. Els seus objectius són la "defensa de l'existència, la integritat territorial i la sobirania de l'Estat d'Israel" i la "protecció dels seus habitants". Donat l'estat de constant activitat militar a les fronteres israelianes des de l'any 1948, el Tsàhal és una de les institucions més importants i nombroses de l'Estat.

Una ordre del ministre de Defensa David Ben-Gurion el 26 de maig de 1948, va crear oficialment les Forces de Defensa d'Israel com un exèrcit de lleva format a partir del grup paramilitar Haganà, amb la incorporació dels grups militants Irgun i Lehi. Les FDI van servir com a forces armades d'Israel en totes les grans operacions-incloent militars del país -inclosa la guerra de Palestina del 1948, les Operacions de represàlia (1951-1956), la Guerra del Sinaí (1956), la Guerra de l'Aigua (1964-1967), la Guerra dels Sis Dies (1967), la Guerra de desgast (1967-1970), la Batalla de Karameh (1968), l'Operació Primavera de Joventut (com a part de l'Operació Ira de Déu), la Guerra del Yom Kippur (1973), l'Operació Entebbe (1976), l'Operació Litani (1978), la Guerra del Líban de 1982, el Conflicte del sud del Líban (1985-2000), la Primera Intifada (1987-1993), la Segona Intifada (2000-2005), l'Operació Escut Defensiu (2002), la Guerra del Líban de 2006, l'Operació Plom Fos, l'Operació Columna de Núvol i la recent Operació Marge Protector del 2014 -. El nombre de guerres i conflictes fronterers en els quals l'exèrcit israelià ha estat involucrat en la seva curta història fa que sigui una de les forces armades més ben entrenades del món en el desenvolupament de la batalla.[4][5] Tot i que originalment les FDI van operar en tres fronts -contra el Líban i Síria al nord, Jordània i Iraq a l'est, i Egipte al sud després dels acords de pau egipci-israelians del 1979 posteriors a la Pau de Camp David, han concentrat les seves activitats al Sud del Líban i als Territoris Palestins, inclosa la Primera i la Segona Intifada.

Les Forces de Defensa d'Israel es diferencia de la majoria de les forces armades al món de moltes maneres. Les diferències inclouen el reclutament obligatori de les dones i la seva estructura, que posa l'accent en les estretes relacions entre l'exèrcit, la marina i la força aèria. Des de la seva fundació, les FDI han estat dissenyades específicament perquè coincideixin amb la situació de seguretat única d'Israel. Les FID són una de les institucions més importants de la societat israeliana, i influeixen en l'economia del país, la cultura i l'escena política. El 1965, les Forces de Defensa d'Israel va ser guardonades amb el Premi Israel per la seva contribució a l'educació.[6] L'exèrcit israelià utilitza diverses tecnologies desenvolupades a Israel, moltes d'ells fetes específicament per satisfer les necessitats de les FDI, com el carro de combat principal Merkava, el transport blindat de personal Achzarit, sistemes armamentístics d'alta tecnologia, el sistema de defensa de míssils Cúpula de Ferro, el sistema de protecció activa per a vehicles Trophy, i els rifles d'assalt la IMI Galil i el fusell Tavor. El subfusell Uzi va ser inventat a Israel i fou utilitzat per l'exèrcit israelià fins al desembre de 2003, la qual cosa posava fi a un període de servei que va començar el 1954. Després del 1967, l'exèrcit israelià manté estretes relacions militars amb els Estats Units,[7] inclosa la cooperació al desenvolupament, com al jet F-15I, el sistema de defensa làser Thel, i el sistema de defensa de míssils Arrow.

Altres idiomes
brezhoneg: Tsahal
hrvatski: Cahal
Bahasa Indonesia: Pasukan Pertahanan Israel
íslenska: Ísraelsher
ქართული: ცაჰალი
Ladino: Tsahal
srpskohrvatski / српскохрватски: Izraelske obrambene snage
Simple English: Israel Defense Forces
ייִדיש: צה"ל