Flavi Honori

Infotaula de personaHonori
Consular diptych Probus 406.jpg
Díptic consular que representa a Honori ( 406)
Nom original Flavius Honorius Augustus
  Emperador Romà d'Occident
23 de gener del 393 –  15 d'agost del 423
Juntament amb Constanci III ( 421)
Dades biogràfiques
Naixement 9 de setembre de  384
Constantinoble
Mort 15 d'agost de  423(423-08-15) (als 38 anys)
Ravenna
Causa de mort hidropesia
Nacionalitat romana
Activitat professional
Ocupació Polític
Època Imperi Romà
Dades familiars
Dinastia Teodòsia
Cònjuge Maria
Pares Teodosi I el GranFlacil·la
Germans
Modifica dades a Wikidata

Flavi Honori (en llatí: Flavius Honorius - 9 de setembre de 38415 d'agost de 423) fou el primer emperador de l' Imperi Romà d'Occident del 395 al 423. A la mort del seu pare Teodosi I el Gran, ell i el seu germà Arcadi es van dividir l'imperi; anteriorment les províncies de l'est i l'oest ja havien estat repartides entre diversos emperadors que les cogovernaven però sense esdevenir Estats independents. Atès que va arribar al poder amb només nou anys, el govern el va exercir Estilicó, nomenat tutor per Teodosi abans de morir. El 408 va perdre el control sobre Britània, que s'havia fet independent, i d'Hispània, en part conquerida pels visigots i en part sota domini de l'emperador de Britània Constantí. Alaric, el vàndal va saquejar Roma, i la ciutat va quedar tant malmesa que els ciutadans van tardar anys a recuperar-se. Com que va morir sense descendència, l'emperador d'Orient, Teodosi II va escollir el seu cosí Valentinià III, amb el general Constanci, com a coemperador.

Ascens al tron

Era fill de Teodosi I el Gran i de la seva primera muller, Èlia Flacil·la, i germà d' Arcadi, emperador d' Orient. Fou nomenat cèsar pel seu pare amb només dos anys, el 386, i august d'Occident, el 393, quan Teodosi es va negar a reconèixer Eugeni (que havia substituït Valentinià II per imposició del cap militar bàrbar Arbogast) com a emperador a l'oest. [1]

Les forces de Teodosi van atacar ( 394) Arbogast i Eugeni, però foren derrotades a la vora del riu Fred (Frigidus), a prop de la moderna Wippach. En un segon atac al mateix lloc, Teodosi fou més afortunat i mercès a la traïció d'Arbitrims, un dels generals d'Arbogast i d'Eugeni, va obtenir una victòria completa. Arbogast va fugir, però va ser acorralat als Alps i es va suïcidar. Eugeni fou fet presoner i executat. Honori fou reconegut com a august d'Occident amb només vuit anys i mig.

A la mort del pare, el 17 de gener del 395, Honori fou erigit emperador d'Occident, amb només nou anys i mig. El seu tutor fou el magister militum Estilicó, un general vàndal, i durant aquells primers anys va residir a Milà. A Constantinoble hi va haver disturbis i tot seguit els visigots es van revoltar. Dirigits per Alaric I, van envair Tràcia, Macedònia, Tessàlia i Grècia, on van entrar per les Termòpiles i van saquejar Atenes i Corint, i després el Peloponès. Estilicó va anar a la zona amb forces occidentals i els va derrotar a Corint.

Després de vèncer els visigots, Estilicó hi va negociar, per la qual cosa es va enemistar amb les autoritats d'Orient, especialment Rufí, que ocupava el mateix càrrec que ell a la part oriental de l'imperi, proper a Arcadi, germà d'Honori.

Estilicó, amb la col·laboració de Mascezel, va sufocar la rebel·lió del comte Gildó (germà de Mascezel) a Àfrica ( 396- 398) [2] i després va casar una de les seves filles, Maria, amb Honori, que havia arribat als catorze anys [3] (Honori es va casar més tard amb una altra filla d'Estilicó anomenada Termància [4]).

The Byzantine Emperor Honorius, oli romàntic de Jean-Paul Laurens ( 1880)

El 402 Estilicó va rebutjar la primera invasió dels visigots a Itàlia. A Roma, durant les festes per celebrar la victòria es van permetre jocs en els quals van participar gladiadors, cosa a la qual els cristians s'oposaven. L'eremita Telèmac va baixar a l'arena per impedir les lluites i va ser linxat per la multitud. Després d'això, ja no es van celebrar més combats de gladiadors, que van ser prohibits definitivament per un edicte imperial el 404. [5]

Altres idiomes
aragonés: Honorio
العربية: هونوريوس
беларуская: Ганорый
bosanski: Honorije
Esperanto: Flavio Honorio
eesti: Honorius
euskara: Honorio
فارسی: هونوریوس
suomi: Honorius
français: Flavius Honorius
Frysk: Honoarius
hrvatski: Honorije
Bahasa Indonesia: Honorius (kaisar)
日本語: ホノリウス
ქართული: ჰონორიუსი
한국어: 호노리우스
Kurdî: Honorius
lietuvių: Honorijus
latviešu: Honorijs
македонски: Хонориј
Napulitano: Onorio
Nederlands: Honorius (keizer)
norsk: Honorius
português: Honório
română: Honorius
русский: Гонорий
sicilianu: Onoriu
srpskohrvatski / српскохрватски: Honorije
slovenčina: Honorius
slovenščina: Honorij (rimski cesar)
српски / srpski: Хонорије
Kiswahili: Kaizari Honorius
Türkçe: Honorius
Tiếng Việt: Honorius (hoàng đế)
Bân-lâm-gú: Honorius