Flamenc (neerlandès)

Per a altres significats, vegeu «Flamenc».
Extensió del dialecte flamenc

Flamenc (en neerlandès Vlaams) és una denominació equívoca de la llengua neerlandesa així com d'una sèrie de variants del neerlandès.[1]

L'etimologia de la paraula flamenc és incerta. La hipòtesi més acceptada és que està emparentada a una arrel germànica flouwen, que significa «ésser emportat per un corrent, fluir», en referència al fet que la regió costenca sovint era inundada.[2]

Per a designar fenòmens lingüístics

No és una denominació oficial d'una llengua i per la polisèmia és l'origen de molta confusió.[1] El Consell Cultural de Flandes, el predecessor del Govern de Flandes, va decretar el 20 de novembre del 1974 l'ús únic del terme neerlandès per a referir-se a qüestions lingüístiques. Va decidir que en les lleis i decrets anteriors a aquesta data, les paraules «flamenc» o «llengua flamenca» han de ser reemplaçades per «neerlandès» i «llengua neerlandesa».[3]

  • Sinònim de neerlandès en general, sobretot en texts antics a Bèlgica o encara en l'actualitat a la península Ibèrica i França. Al temps de l'ocupació per Castella s'hi solia utilitzar la paraula Flandes com a pars pro toto per a tot el territori de les Disset Províncies. Flamenc, l'adjectiu derivat de Flandes era utilitzat per a designar la llengua o les llengües que s'hi parlaven. Flamenc i holandès són dues denominacions errades per a la llengua neerlandesa.
  • El neerlandès que es parla a Bèlgica avui. Segons qui, la diferència és tan petita o tan gran com català i valencià. Hi ha un accent, paraules i entonacions típiques. Els filòlegs generalment prefereixen l'expressió neerlandès de Bèlgica o neerlandès meridional.
  • El flamenc occidental (codi ISO 639-3: vls): els dialectes parlats al Flandes francès, la província Flandes Occidental i Flandes zelandès.
  • El flamenc oriental, o el dialecte parlat en una part de la província del Flandes Oriental.
  • La llengua intermèdia utilitzada a la Flandes moderna (una zona molt diferent del Comtat de Flandes), per una part de la població que parla un «dialecte netejat» en no voler adaptar-se al neerlandès estàndard intuït com massa foraster i en voler netejar el seu dialecte de les paraules o entonacions difícils de comprendre per gent que té un substrat dialectal molt diferent. És una adaptació al fet que per exemple un brugenc que parla el seu flamenc occidental sense «netejar-lo» quasi no comprendrà un lovanista que parla brabançó, un anversès que presumeix de parlar neerlandès o una persona de Hasselt que parla limburguès i viceversa.[4] L'escriptor i polemista Geert van Istendael va anomenar en un assaig del 1995 aquesta llengua el «flamenc d'urbanització» (Verkavelingsvlaams) en al·lusió als nous rics de les urbanitzacions que volen distanciar-se del dialecte de pagès considerat com «inculte» però que són incapaços (segons van Istendael «massa mandrosos») per aprendre la llengua com cal. Va encendre un llarg debat que vint anys després continua.[5][6]
Altres idiomes
Alemannisch: Flämische Sprache
Ænglisc: Flemisc sprǣc
العربية: فلمنكية
žemaitėška: Flamandu kalba
brezhoneg: Flandrezeg
Cymraeg: Fflemeg
English: Flemish
Esperanto: Flandra lingvo
euskara: Flandriera
Frysk: Flaamsk
客家語/Hak-kâ-ngî: Vlaams-ngî
hrvatski: Flamanski jezik
Bahasa Indonesia: Bahasa Vlaams
íslenska: Flæmska
ᐃᓄᒃᑎᑐᑦ/inuktitut: ᐱᓚᒥᔅ
日本語: フラマン語
한국어: 플라망어
kernowek: Flemek
lumbaart: Flamengh
لۊری شومالی: زون فلامانی
lietuvių: Flamandų kalba
latviešu: Flāmu valoda
македонски: Фламански јазик
Plattdüütsch: Fläämsch
Nedersaksies: Vlaoms
नेपाल भाषा: डच-फ्लेमिश भाषा
Nederlands: Vlaams
norsk nynorsk: Flamsk
Piemontèis: Lenga vlaams
română: Limba flamandă
Scots: Flemish
Simple English: Flemish language
српски / srpski: Фламански језик
svenska: Flamländska
Türkçe: Flamanca
українська: Фламандська мова
oʻzbekcha/ўзбекча: Flamand tili
Tiếng Việt: Flemish
West-Vlams: Vlams (Nederlands)
მარგალური: ფლემიშური ნინა
中文: 弗拉芒语