Un estel,[1] estrela[2] o estrella[3] i antigament i dialectalment estela,[4] és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic. Durant almenys una part de la seva vida, una estrella brilla a causa de la fusió termonuclear d'hidrogen en heli que té lloc al seu nucli, alliberant energia que travessa el seu interior i després la irradia cap a l'espai exterior. Una vegada l'hidrogen del seu exterior està a punt d'exhaurir-se, gairebé tots els elements més pesats que l'heli que ocorren naturalment es creen mitjançant la nucleosíntesi estel·lar durant la vida de l'estrella i, per a algunes estrelles, mitjançant la nucleosíntesi de les supernoves quan aquestes exploten. Cap al final de la vida d'una estrella, aquesta pot contenir matèria degenerada.
Els astrònoms poden determinar-ne la massa, edat i metal·licitat (composició) observant el seu moviment a través de l'espai, la seva lluminositat i el seu espectre, respectivament. La massa total d'una estrella és el determinant principal de la seva evolució i destí eventual. Les altres característiques d'una estrella, incloent el diàmetre i la temperatura, canvien al llarg de la seva vida, mentre que el seu entorn influeix en la seva rotació i desplaçament. Un gràfic que enfronta la temperatura d'una estrella amb la seva lluminositat, conegut com a diagrama de Hertzsprung-Russell (diagrama H-R), permet determinar l'edat i estat evolutiu d'una estrella.
Els estels emeten llum de tots els colors, la barreja dels quals fa que els vegem blancs. Tanmateix, en molts estels es poden apreciar certes tonalitats cromàtiques, sobretot les vermelles, com és el cas de Betelgeuse o bé d'Antares.El Sol és clarament groguenc. Això és perquè l'estel emet més llum groga que no pas d'altres colors.
La vida d'una estrella comença amb el col·lapse gravitatori d'una nebulosa composta sobretot per hidrogen, juntament amb heli i traces d'elements més pesats. Una vegada el nucli estel·lar és prou dens, l'hidrogen comença a esdevenir heli per la fusió nuclear i allibera energia en el procés.[5] La resta de l'interior de l'estrella transporta energia des del nucli per una combinació de processos de radiació i convecció. La pressió interna de l'estrella prevé que aquesta col·lapsi per si mateixa. Quan el combustible d'hidrogen s'acaba, una estrella amb, com a mínim, 0,4 vegades la massa del Sol[6] s'expandeix per convertir-se en una gegant vermella, de vegades fonent elements més pesats al nucli o a les capes properes al nucli. Després, l'estrella evoluciona cap a una forma degenerada i recicla una part de la seva matèria en l'entorn interestel·lar, contribuint en la formació d'una nova generació d'estrelles amb una proporció més alta d'elements pesats.[7] Mentrestant, el nucli es converteix en un romanent estel·lar: una nana blanca, una estrella de neutrons o (si és suficientment massiva) un forat negre.
Les estrelles binàries i els sistemes de múltiples estrelles consisteixen en dues o més estrelles lligades per la gravetat i que generalment es mouen al voltant de l'altra en òrbites estables. Quan aquestes estrelles tenen una òrbita relativament propera, la seva interacció gravitatòria pot tenir un impacte significatiu en la seva evolució.[8]Les estrelles també poden formar part d'una estructura molt més gran, com ara un cúmul estel·lar o una galàxia.
L'estrella més propera a la Terra és el Sol, a l'entorn de la qual orbiten la Terra i un seguici d'objectes que conformen el sistema solar. Altres estrelles, la majoria de la Via Làctia, són visibles des de la Terra durant la nit, amb una aparença de punts lluminosos fixos al cel per la seva immensa distància des de la Terra. Des de l'antiguitat, les estrelles més prominents s'han agrupat en constel·lacions i asterismes, i les estrelles més brillants han rebut noms propis. Els catàlegs d'estrelles llisten les nomenclatures estel·lars. Al llarg de la història, les estrelles han estat també cabdals en la navegació astronòmica i l'orientació, així com l'epicentre de certs mites i doctrines com l'astrologia.
