Esperit (ànima)

Esperit és un concepte sorgit en la filosofia de l'antiga Grècia, tot i que la paraula és d'origen llatí, es feia servir per a referir-se a la part racional de l' ànima.

Origen del concepte

En la cultura de l'antiga Grècia existia la creença que l'ésser humà estava format de tres parts: una part material σώμα (soma, «el cos») i dues parts intangibles, ψυχή (pshikhé,«l'ànima») i πνεύμα (pneuma, «l'esperit»), essent l'esperit la part racional. [1] Els Pitagòrics i els orfistes entre d'altres, en parlaven a les seves escoles filosòfiques.

En passar als filòsofs llatins, sovint es va traduir ànima i esperit com si es tractés del mateix concepte i, per tant, com si fossin paraules sinònimes quan en realitat no era així. Amb l'arribada del cristianisme, que es recolzava en una concepció dualista de l'ésser humà, aquesta confusió es va estendre encara més.

La paraula esperit, originada en a una concepció tripartita de l'ésser humà (cos, ànima i esperit), està relacionada amb l'alè.
Altres idiomes
العربية: روح
български: Дух (философия)
ᏣᎳᎩ: ᎠᏓᏅᏙ
čeština: Duch
словѣньскъ / ⰔⰎⰑⰂⰡⰐⰠⰔⰍⰟ: Доухъ
dansk: Ånd
Deutsch: Geistwesen
English: Spirit
eesti: Vaim
euskara: Espiritu
suomi: Henki
furlan: Spirt
Frysk: Geast
Gàidhlig: Spiorad
galego: Espírito
hrvatski: Duh
Հայերեն: Ոգիներ
Ido: Spirito
日本語: 精神
한국어: 정신
lietuvių: Dvasia
नेपाल भाषा: नुगःद्यः
norsk nynorsk: Ånd
norsk: Ånd
ਪੰਜਾਬੀ: ਰੂਹ
português: Espírito
سنڌي: آتما
Simple English: Spirit
slovenčina: Duch (filozofia)
chiShona: Mweya (wemunhu)
shqip: Shpirti
српски / srpski: Дух
svenska: Ande
Kiswahili: Roho
Türkçe: Tin (folklor)
татарча/tatarça: Өрәк
українська: Дух (філософія)
اردو: روح
中文: 精神
Bân-lâm-gú: Cheng-sîn
粵語: