Escalada en bloc

Infotaula d'esportEscalada en bloc
Tipus escalada
Modifica dades a Wikidata
Noi practicant escalada en bloc

L'escalada en bloc (o «bouldering») és una forma d' escalada de roques sense cordes ni aparells d'escalada. Tot i que es pot fer sense cap mena d'equipament, la majoria d'escaladors utilitzen peus de gat per a assegurar les passes, magnesi ( carbonat de magnesi) per a mantenir les mans seques i matalassos especials (crashpads) per a minimitzar la possibilitat de fer-se mal en cas de caiguda. A diferència de a l' escalada en solitari integral, que també s'efectua sense cordes, les vies d'escalada en bloc no solen tenir més de 6 metres d'alçada. Els rocòdroms [1] (parets artificials especialment preparades per escalar-les) permeten que els escaladors de bloc es puguin entrenar en interior a les zones on no hi ha roques naturals adients. Hi ha competicions d'escalada en bloc tant d'interior com d'exterior. [2]

L'esport va començar com una forma d'entrenament d'escalada i muntanyisme en permetre als escaladors practicar moviments concrets a una distància segura del terra. A més, l'esport [3] serveix per a millorar la resistència i la força als dits. Durant el segle XX, l'escalada en bloc va evolucionar fins a convertir-se en un esport per si mateix. S'assigna una qualificació a les vies en funció de la seva dificultat. Hi ha molts tipus de sistemes de qualificació, però les vies modernes solen utilitzar l'escala V o l'escala Fontainebleau.

La seva creixent popularitat ha provocat certa preocupació a nivell mediambiental, per l'erosió del medi que pot causar tant l'acte d'escalar com el camí que han de seguir els escaladors fins a arribar als llocs d'escalada. Aquest fet ha causat que alguns propietaris de terres hagin restringit l'accés o prohibit l'escalada directament.

Introducció

L'escalada en bloc és una forma d' escalada de roques que es fa en blocs de pedra, habitualment de menys de 6 metres d'alçada. No s'utilitzen cordes, ni cap altra ajuda a l'escalador. L'objectiu final de les vies és que l'escalador arribi al capdamunt del bloc de roca. Algunes vies requereixen que l'escalador passi horitzontalment d'una posició a la següent.

Les característiques de les vies de boulder depenen molt del tipus de roca que s'estigui escalant. Per exemple, les roques granítiques tenen moltes esquerdes i grans lloses. Les de gres solen tenir penjants molt empinats i talls verticals. També són habituals les roques calcàries i les volcàniques. [4]

Alguns dels llocs més freqüentats per a l'escalada en bloc a Catalunya són Savassona a la comarca d'Osona, La Comarca ( Roda de Ter) i Fussimanya, a Tavèrnoles. A l' Alta Cerdanya hi ha Targassone i a França un dels referents mundials, Fontainebleau.

Escalada en bloc d'interior

Les parets artificials preparades per l'escalada (anomenades « rocòdroms») s'utilitzen per a simular vies d'escalada en bloc en interior. Aquestes parets es construeixen amb panells de fusta, formigó, polímers o motlles prefabricats de roques reals. [5]:p. 49–51 Les preses, sovint fetes de resina sintètica es collen a la paret creant les vies. [4]:p. 18 Sovint aquestes parets simulen penjants empinats, forçant els escaladors a utilitzar moviments altament tècnics mentre aguanten tot el pes del seu cos amb la força de les extremitats superiors i la part superior del tronc. [6]:p. 133

Una competidora al Campionat Mundial de Boulder de 2012

Els rocòdroms acostumen a tenir diverses vies al mateix tram de paret. Molts cops les preses estan marcades amb un tros de cinta de color per indicar-ne la pertinença a una via o a una altra, ajudant l'escalador a determinar la seqüència de passos a fer. [6]:p. 48 A molts llocs del món, les preses tenen una codificació amb una peça de color per indicar-ne la dificultat. Per exemple, verd pot ser v0-v1, blau v2,v3, etc. Aquesta forma de marcar-les té l'avantatge respecte posar-hi una tros de cinta enganxada al costat, en què no es pot treure de forma accidental, especialment amb els peus.

Competicions

Hi ha concursos d'escalada en bloc tant d'interior com d'exterior. [4]:p. 18 La Federació Internacional d'Escalada Esportiva (IFSC, de International Federation of Sport Climbing), utilitza un format d'interior que parteix la competició en 3 rondes: qualificacions, semifinals i final. Cada ronda consta de diferents jocs de vies, sovint 4 o 5, i cada competidor té un temps determinat per intentar superar-les. Al final de cada ronda els competidors es classifiquen en funció de les vies completades i desempatant en funció dels intents que han hagut de fer per a finalitzar-les. [7]

Hi ha molts altres tipus de competició d'escalada en bloc. Algunes donen un nombre limitat d'intents als competidors per fer les vies, a més de tenir un temps d'espera obligat entre cadascun dels intents, a diferència del format de l'IFSC, en el qual els competidors utilitzen el temps de què disposen de la forma que millor els sembla. [8]:p. 175 En una competició de format obert (open), tots els competidors concursen de forma simultània, i tenen un temps determinat per a completar tantes vies com puguin. Les vies més complexes atorguen més punts que la resta i acumular intents a una mateixa via resta punts. [9]:p. 201

L'any 2012, la IFSC va enviar una proposta al Comitè Olímpic Internacional (COI) per incloure l' Escalada esportiva als Jocs Olímpics de 2020. La proposta es va revisar posteriorment per a incloure totes les disciplines d'escalada, incloent l'escalada esportiva, l'escalada en bloc i l' escalada de velocitat. [10] El maig de 2013, el COI va anunciar que no inclouria l'escalada al programa dels Jocs Olímpics de 2020. [11]

Altres idiomes
العربية: بولدرنق
čeština: Bouldering
dansk: Bouldering
Deutsch: Bouldern
English: Bouldering
español: Bulder
français: Bloc (escalade)
galego: Boulder
italiano: Bouldering
한국어: 볼더링
latviešu: Bouldrings
Nederlands: Boulderen
norsk: Buldring
polski: Bouldering
português: Boulder
română: Bouldering
русский: Боулдеринг
Simple English: Bouldering
slovenščina: Balvansko plezanje
Türkçe: Bouldering
українська: Боулдеринг
中文: 抱石