Epidaure (Grècia)

Infotaula de geografia políticaEpidaure
Epidauros-Theater-1.jpg

Localització
37° 35′ 45″ N, 23° 04′ 46″ E / 37° 35′ 45″ N, 23° 04′ 46″ E / 37.595872; 23.079357
EstatGrècia
RegióRegió del Peloponès
Unitat perifèricaunitat perifèrica d'Argòlida
Identificador descriptiu
Codi postal21054
Zona horària
Modifica les dades a Wikidata
Infotaula d'edifici
Epidaure
Epidauros-Theater-1.jpg
Dades
Tipussantuari i jaciment arqueològic
Períodeantiguitat clàssica
Ubicació geogràfica
EstatGrècia
RegióRegió del Peloponès
Unitat perifèricaunitat perifèrica d'Argòlida
37° 35′ 45″ N, 23° 04′ 46″ E / 37° 35′ 45″ N, 23° 04′ 46″ E / 37.595872; 23.079357
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1988 (12a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iii), (iv) i (vi)
Identificador491
Modifica les dades a Wikidata

Epidaure (en grec Επίδαυρος, llatí Epidaurus) fou una ciutat de la costa oriental del Peloponès, a l'Argòlida (districte d'Argolis sota Roma). Fou un estat independent el territori del qual (de superfície bastant reduïda) era anomenat Epidaúria, que limitava a l'oest amb Argòlida, al nord amb Corint, al sud amb Trozen, i a l'est amb el golf Sarònic. Era situada en una petita península que formava una plana amb vinyes i muntanyes a la part de terra ferma. El port era a la part nord de la península, ben protegit.

Tenia un temple d'Asclepi a uns 8 km a l'oest de la ciutat i era a només sis hores en vaixell d'Atenes; era propera a Egina i a Argos (a aquesta darrera, estava unida per una bona via), i tot això va contribuir a la seva importància.

Segons Aristòtil, fou una colònia cària que es va dir Epicauros. Estrabó diu que el seu antic nom fou Epitauros. Però després, segons Aristòtil, fou colonitzada per jònics procedents de la tetràpolis àtica, units als Heràclides en el seu retorn al Peloponès. En general, es creu que fou colonitzada per jònics que en foren expulsats pels doris. Pausànies diu que, en temps de la invasió dels doris, era governada per Pitireu, descendent d'Ion, que va lliurar el país a Deifontes i els argius, i es va retirar a Atenes amb la seva gent.

Deifontes és presentat com a gendre de Temen (casat amb la seva filla Hirneto), a qui va correspondre Argos en el repartiment de les conquestes dòriques; les desgràcies de Deifontes foren objecte de les històries dels poetes tràgics.

La ciutat fou governada per reis, però més tard l'oligarquia va substituir la monarquia. Més tard, fou governada per tirans, i entre ells el més conegut fou Procles, la filla del qual, Melissa, era casada amb Periandre, tirà de Corint, que la va matar, i Procles va fer la guerra al seu gendre; Periandre va atacar Epidaure i va fer presoner Procles, i conquerí la ciutat. Després de la tirania va retornar l'oligarquia.

En època històrica, oligarques dòrics continuaven sent els dirigents de la ciutat, que era una de les principals ciutats comercials del Peloponès, i va colonitzar Egina que per força temps en fou una dependència. També va colonitzar Kos, Kàlimnos (Calidnos) i Nísiros, però quan el comerç va créixer, Egina va augmentar la seva importància i va suplantar la metròpoli al segle VI aC.

Epidaure fou sempre fidel aliada d'Esparta mentre que, amb la metròpoli, Argos, hi va trencar relacions després de la instauració a aquesta ciutat de la democràcia. La ciutat d'Epidaure era governada per artins (artynae), que presidien un consell de 180 membres; els habitants originals no dòrics eren els konípodes, que treballaven la terra per als amos dòrics, però no eren esclaus.

El 419 aC, durant la Guerra del Peloponès, els argius van intentar conquerir la ciutat, però foren rebutjats. Va tenir un minse paper en la història de Grècia.

Sota domini romà, havia perdut tota importància i era pràcticament el port del Temple d'Asclepi. Pausànies dóna una llista dels seus edificis principals: el temple d'Atenea Císsia a l'acròpoli, el temple de Dionís, el d'Àrtemis, el d'Afrodita, i per descomptat, el d'Asclepi als afores, i el d'Hera al port, probablement a l'actual Cap Nicolau. A la ciutat, hi havia també gimnàs, palestra, teatre (obra de Policlet, construït aprofitant el vessant d'una muntanya, amb un diàmetre de 112 metres i 32 files de seients a la part baixa, 20 a la part central i 24 a la superior, amb capacitat per 12.000 espectadors) i el prosceni. Les muralles estan mitjanament conservades en bona part.

La ciutat grega d'avui dia es diu Pídhavro.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epidaure Modifica l'enllaç a Wikidata
Altres idiomes
Afrikaans: Epidauros
العربية: إبيداوروس
български: Епидавър
čeština: Epidauros
Deutsch: Epidauros
Ελληνικά: Επίδαυρος
English: Epidaurus
Esperanto: Epidaŭro
español: Epidauro
euskara: Epidauro
فارسی: اپیداروس
suomi: Epidauros
Gaeilge: Eipeadáras
galego: Epidauro
עברית: אפידאורוס
հայերեն: Էպիդավրոս
Bahasa Indonesia: Epidauros
italiano: Epidauro
ქართული: ეპიდავრი
Latina: Epidaurus
lietuvių: Epidauras
മലയാളം: എപിഡോറസ്
norsk nynorsk: Epídavros
norsk: Epidauros
polski: Epidauros
português: Epidauro
română: Epidaur
русский: Эпидавр
srpskohrvatski / српскохрватски: Epidaur
slovenčina: Epidauros
slovenščina: Epidaver
српски / srpski: Епидаур (Грчка)
svenska: Epidauros
Türkçe: Epidauros
українська: Епідавр
Tiếng Việt: Epidavros