Edat mitjana

Part of "School of Athens" by Raphael (Raffaelo Sanzio, 1483-1520)
Prehistòria
Paleolític · Neolític
Edat del coure · Edat del bronze
Edat del ferro
Edat antiga
Mesopotàmia · Antic Egipte
Antiguitat clàssica
Edat mitjana
Alta edat mitjana
Baixa edat mitjana
Imperi Bizantí
Edat moderna
Era de l'exploració
Renaixement
Barroc · Il·lustració
Edat contemporània
Revolució Francesa
Revolució Industrial
Primera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial
Guerra Freda · Globalització

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb l'inici de la Colonització europea d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural.

Actualment, els historiadors del període prefereixen matisar aquesta ruptura entre l'edat antiga i l'edat mitjana, de manera que entre els segles III i VIII se sol parlar d'antiguitat tardana, que hauria estat una gran etapa de transició en tots els àmbits: en l'àmbit econòmic, per la substitució del sistema esclavista pel feudalisme; en l'àmbit social, per la desaparició del concepte de ciutadania romana i la consolidació dels estaments medievals; en l'àmbit polític, per la descomposició de les estructures centralitzades de l'imperi que donà pas a una dispersió del poder; i en l'àmbit ideològic i cultural, per l'absorció i substitució de la cultura clàssica per les teocèntriques cultures cristianes o islàmica (cadascuna en el seu espai).[1]

L'edat mitjana s'acostuma a dividir en dos grans períodes: alta edat mitjana (segle V a segle X, sense una clara diferenciació amb l'antiguitat tardana); i baixa edat mitjana (segle XI a segle XV), que al seu torn pot dividir-se en un període de plenitud, la plena edat mitjana (segle XI a segle XIII), i els dos últims segles (edat mitjana tardana) que van presenciar la crisi de l'edat mitjana (segle XIV i XV).

L'alta edat mitjana es caracteritzà per la ruralització i la davallada comercial i cultural de l'Occident europeu. L'Imperi bizantí allargà l'ensulsiada de l'imperi romà d'Occident mentre l'islam s'estengué fins a Hispània. Entre els segles VIII i X, l'Europa cristiana consolidà un sistema econòmic i polític que s'ha conegut amb el nom de feudalisme, marcat per la feblesa del poder monàrquic, amb una autoritat mediatitzada per la noblesa i el clergat; l'autarquia econòmica, l'existència d'una complexa xarxa de relacions socials i vincles feudals (de vassallatge quan la relació era entre dues persones lliures, l'una actuant com a senyor i l'altra de vassall; o de servitud, quan era entre una persona lliure que actuava de senyor i una altra que renunciava a la seva llibertat: el serf); i una societat teocràtica, en què la idea de Déu omplí tota la societat i els centres religiosos actuaren com a focus de cultura, riquesa i lligam amb el passat, amb el llatí com a llengua de cultura i d'intercanvi.

La baixa edat mitjana es caracteritzà, a partir del segle XI, per un canvi de tendència: l'agricultura de l'Occident europeu començà a generar excedents comercialitzables i es produí un desenvolupament de les ciutats impulsat per una intensa activitat comercial. El període d'expansió econòmica fou bruscament interromput a mitjan segle XIV: fou el principi del trencament de les estructures econòmiques i socials del sistema senyorial imperant i l'inici de molts dels trets bàsics de l'edat moderna europea.

En aquest llarg període de mil anys, hi hagué fets i processos molt diferents, diferenciats temporalment i geogràfica, que responien tant a influències mútues amb altres civilitzacions i territoris com a dinàmiques internes. Algunes en tingueren una gran projecció cap al futur i foren les bases de l'expansió europea posterior i del desenvolupament d'una incipient vida urbana i una burgesia que, amb el temps, desenvoluparien el capitalisme.[2] També sorgiren formes polítiques noves: el califat islàmic, els poders universals de la cristiandat llatina (pontificat i el Sacre Imperi), l'Imperi Bizantí i els regnes eslaus integrats en la cristiandat oriental; i en menor escala, tota mena de ciutats estat, des de les petites ciutats imperials lliures fins a repúbliques italianes que van mantenir imperis marítims (República de Venècia); i les monarquies feudals que, transformades en un model de monarquia autoritària, prefiguren l'estat modern.

Miniatura medieval d'un acte d'homenatge. Archives Départementales de Perpignan. Un acte de vassallatge designa un noble de categoria inferior que demana protecció a un noble de categoria superior, el seu senyor. Li jura fidelitat, li dóna assistència i presta servei militar a favor seu, rebent a canvi el control i jurisdicció sobre la terra i la població del seu feu o senyoriu. El contracte de vassallatge es basa en obligacions mútues, que es van anar institucionalitzant en època carolíngia, partint tant de l'evolució d'institucions del baix imperi com, sobretot, del dret consuetudinari germànic

Contingut

Altres idiomes
Afrikaans: Middeleeue
Alemannisch: Mittelalter
aragonés: Edat Meya
asturianu: Edá Media
azərbaycanca: Orta əsrlər
تۆرکجه: اورتا عصرلر
башҡортса: Урта быуаттар
Boarisch: Middloita
žemaitėška: Vėdoromžē
беларуская: Сярэдневякоўе
беларуская (тарашкевіца)‎: Сярэднявечча
български: Средновековие
বাংলা: মধ্যযুগ
brezhoneg: Krennamzer
bosanski: Srednji vijek
буряад: Дунда зуун
čeština: Středověk
kaszëbsczi: Strzédnowiek
Deutsch: Mittelalter
dolnoserbski: Srjejźowěk
Ελληνικά: Μεσαίωνας
English: Middle Ages
Esperanto: Mezepoko
español: Edad Media
eesti: Keskaeg
euskara: Erdi Aroa
estremeñu: Edá Meia
فارسی: قرون وسطی
suomi: Keskiaika
Võro: Keskaig
føroyskt: Miðøldin
français: Moyen Âge
arpetan: Moyen Âjo
Nordfriisk: Madelääler
Frysk: Midsiuwen
Gaeilge: An Mheánaois
贛語: 中世紀
Gàidhlig: Meadhan-aoisean
galego: Idade Media
हिन्दी: मध्ययुग
Fiji Hindi: Middle Ages
hrvatski: Srednji vijek
hornjoserbsce: Srjedźowěk
Kreyòl ayisyen: Mwayenaj
magyar: Középkor
Հայերեն: Միջնադար
interlingua: Medievo
Bahasa Indonesia: Abad Pertengahan
íslenska: Miðaldir
italiano: Medioevo
日本語: 中世
Patois: Migl Iejiz
Basa Jawa: Abad Tengahan
한국어: 중세
kernowek: Osow Kres
Кыргызча: Орто кылымдар
Latina: Medium aevum
Lëtzebuergesch: Mëttelalter
Lingua Franca Nova: Eda medieval
Limburgs: Middeliewe
lumbaart: Medioévo
lietuvių: Viduramžiai
latviešu: Viduslaiki
македонски: Среден век
മലയാളം: മദ്ധ്യകാലം
монгол: Дундад зуун
मराठी: मध्य युग
Bahasa Melayu: Zaman Pertengahan
Mirandés: Eidade Média
မြန်မာဘာသာ: အလယ်ခေတ်
Napulitano: Medioevo
Plattdüütsch: Middelöller
Nedersaksies: Middeleewn
Nederlands: Middeleeuwen
norsk nynorsk: Mellomalderen
Nouormand: Mouoyen Âge
occitan: Edat Mejana
ਪੰਜਾਬੀ: ਮੱਧਕਾਲ
Picard: Moïen Âche
Piemontèis: Età ëd mes
português: Idade Média
rumantsch: Temp medieval
română: Evul Mediu
русский: Средние века
русиньскый: Середновік
саха тыла: Орто үйэлэр
sicilianu: Mediuevu
srpskohrvatski / српскохрватски: Srednji vijek
Simple English: Middle Ages
slovenčina: Stredovek
slovenščina: Srednji vek
shqip: Mesjeta
српски / srpski: Средњи век
Seeltersk: Middeloaler
svenska: Medeltiden
Kiswahili: Zama za Kati
Türkmençe: Orta asyrlar
Türkçe: Orta Çağ
татарча/tatarça: Урта гасырлар
українська: Середньовіччя
oʻzbekcha/ўзбекча: Oʻrta asr
vèneto: Età de mezo
Tiếng Việt: Trung Cổ
West-Vlams: Middelêeuwn
walon: Moyinådje
吴语: 中世
მარგალური: შქა ოშწანურეფი
ייִדיש: מיטל אלטער
Zeêuws: Middeleêuwen
中文: 中世纪
Bân-lâm-gú: Tiong-sè-kí
粵語: 中世紀