Cos Civil de Conservació

Poster d'Albert M. Bender (1935)

El Cos Civil de Conservació (CCC) va ser un programa de treball públic, que va estar en funcionament entre 1933 i 1942 als Estats Units, i estava dirigit a homes solters a l'atur, com a part del New Deal. Originalment dirigit a homes entre 18 i 25 anys, posteriorment es va ampliar a homes joves entre 17 i 28 anys. [1] Robert Fechner va dirigir el programa. Va ser una part important del New Deal del president Franklin D. Roosevelt's, i proporcionava feines manuals no qualificades relacionades amb la conservació i el desenvolupament de recursos naturals en zones rurals de propietat federal, estatal o local. El CCC va ser dissenyat per proporcionar llocs de treball a homes joves i alleujar les famílies que tenien dificultats per trobar feina durant la Gran Depressió dels Estats Units. Al mateix temps, es va posar en marxa un programa general de conservació de recursos naturals a cada estat i territori. Durant el seu màxim moment d'esplendor, el nombre d'afiliats va de ser 300.000 homes. Durant els seus 9 anys de funcionament, hi van participar 3 milions de joves. A canvi, el CCC els proporcionava refugi, roba i aliments, juntament amb un petit salari de 30 dòlars (equivalents a 560 dòlars de 2017 [2]) mensuals (25 dòlars havien de ser enviats a casa a les seves famílies). [3]

Pont construït pel CCC que travessa el Rock Creek a Little Rock, Arkansas

El pública nord-americà va convertir al CCC en el més popular dels programes del New Deal. [4] Els principals beneficis de la inscripció d'un individu al CCC incloïen una condició física millorada, una moral elevada i un augment de la ocupació. [5] El CCC també va portar a una major consciència pública i valoració d'activitats a l'aire lliure i dels recursos naturals de la nació, i a la continua necessitat d'un programa nacional integral acuradament planificat sobre la protecció i el desenvolupament dels recursos naturals. [6]

Mentre el CCC va estar en funcionament, els afiliats van plantar prop de 3 bilions d'arbres per contribuir a reforestar el país, van obrir camins, van construir cases de camps e instal·lacions relacionades en més de 800 parcs al llarg de tota la nació i van modernitzar la majoria de parcs estatals. A més van actualitzar els mètodes de combatre els incendis, i van construir una xarxa d'edificis de serveis i carreteres públiques en àrees remotes. [7]

Treballadors del CCC construint una carretera (1933)
Campaments del CCC a Michigan. Les tendes de campanya aviat van ser substituïdes per barraques construïdes per contractistes de l'exèrcit per als afiliats.

El CCC va posar en marxa programes per veterans i nadius americans. Aproximadament 15.000 indis americans van participar-hi, el qual els va ajudar a superar la Gran Depressió. [8]

Malgrat el seu suport popular, el CCC mai va ser una agencia permanent. Depenia de la legislació d'emergència provisional del Congrés i el seu finançament per funcionar. Cap a 1942, amb la Segona Guerra Mundial i el Servei militar obligatori en funcionament, la necessitat de feina va disminuir, i el Congrés va votar tancar el programa.

Fundació

Com a governador de Nova York, Roosevelt havia posat en marxa un programa similar a menor escala. Molt interessat en la conservació des de feia molt temps, [9] com a president, el 21 de març de 1933 va proposar al Congrés un programa a escala nacional. Roosevelt va dir: [10]

Cita original:

"I propose to create [the CCC] to be used in complex work, not interfering with abnormal employment, and confining itself to forestry, the prevention of soil erosion, flood control and similar projects. I call your attention to the fact that this type of work is of definite, practical value, not only through the prevention of great present financial loss, but also as a means of creating future national wealth."

Traducció al català:

Proposo crear [el CCC] per ser utilitzat en un treball complex, que no interfereixi amb l'ocupació anormal, i limitant-se a la silvicultura, la prevenció de l'erosió del sòl, el control d'inundacions i projectes similars. Crido la vostra atenció sobre el fet que aquest tipus de treball és d'un valor definit i pràctic, no només a través de la prevenció de la gran pèrdua financera actual, sinó també com un mitjà per crear un futur de riquesa nacional.

Va prometre que aquesta llei proporcionaria aliment, allotjament, uniformes i atenció mèdica a 250.000 joves a canvi de treballar en els boscos nacionals i altres propietats del govern. L'Acta d'Emergència de Conservació del Treball (Emergency Conservation Work Act) va ser presentada al Congrés el mateix dia i promulgada per votació oral el 31 de març. El 5 d'abril de 1933, Roosevelt va emetre l' Ordre Executiva 6101, en la qual s'establia el CCC i s'anomenava com a director a Robert Fechner, un ex-funcionari del sindicat que va servir fins al 1939. L'organització i administració del CCC va ser un experiment nou en operacions per a una agencia del govern federal. L'ordre establia que el programa havia de ser supervisat conjuntament per 4 departaments del govern: Treball, el qual reclutava als joves, Defensa, el qual operava als camp, Agricultura i Interior, el qual organitza i supervisa els projectes de treball. Es va formar un consell assessor del CCC integrat per representants de cadascun dels departaments supervisors. També hi van participar en el programa l' Oficina d'Educació i el Departament dels Afers dels Veterans. Per posar fi a l'oposició dels sindicats (els quals no volien haver de començar programes de formació quan molts dels seus homes estaven a l'atur) [11] Roosevelt va triar a Robert Fechner, vicepresident la Unió de Maquinistes d'Amèrica, com a director de l'agència. William Green, president de la Federació Americana del Treball, va ser portat al primer camp per demostrar que no hi hauria cap formació implicada, més enllà del simple treball manual. [12]