Cop d'estat

Cop d'estat militar a Polònia el 1926.

Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder. [1] Quan aquests cops triomfen sovint el govern resultant esdevé de tipus dictatorial, que pot estendre's més o menys en el temps. En alguns casos aconsegueixen el poder ràpidament i en d'altres, en no triomfar durant els primers dies, poden generar una guerra civil.

Origen i evolució del concepte

El concepte de cop d'estat va començar a fer-se servir a la França del segle XVIII per fer referència a una sèrie de mesures violentes i sobtades que prenia el Rei sense respectar la legislació ni les normes morals. Sovint era per desfer-se dels enemics quan el mateix rei creia que era necessari per mantenir la seguretat de l'Estat o el bé comú.

El terme va evolucionar durant el segle XIX per voler dir l'acció violenta d'un component de l'Estat, per exemple l'exèrcit, amb l'objectiu de desplaçar el poder vigent. El concepte va cohabitar amb el de revolució, que va quedar reservat per a moviments organitzats per civils aliens a l'Estat.

Ja durant el segle XX el 1930 va aparèixer el llibre Tecnica del colpo di Stato (Tècnica del cop d'estat) de Curzio Malaparte, que va imposar l'ús generalitzat del concepte ja amb la connotació moderna a partir de l'anàlisi crítica de les accions del feixisme i del nazisme. Malaparte aplicà el concepte del cop d'estat no només a una operació executada per integrants de l'Estat, sinó també per poders civils, que mitjançant la desestabilització del govern a través d'accions orientades a generar caos social provoquen la caiguda del poder i poden així accedir-hi ells. Per a Malaparte la diferència essencial del concepte de cop d'estat amb guerra civil i revolució és l'ús de la sorpresa i la curta durada de les operacions.

El segle XX el cop d'estat va adoptar la forma típica d'una acció de les forces armades desplaçant a la força el govern establert. Tanmateix, sobretot a partir del col·lapse de les dictadures llatinoamericanes, durant la dècada del 1980, els cops d'estat van anar adoptant formes més complexes i menys evidents, mitjançant tècniques de desestabilització econòmica i de generació de climes de caos social.

Altres idiomes
Afrikaans: Staatsgreep
Alemannisch: Putsch
aragonés: Golpe d'estato
Ænglisc: Rīce-stīp
العربية: انقلاب
مصرى: انقلاب
asturianu: Golpe d'Estáu
azərbaycanca: Dövlət çevrilişi
беларуская (тарашкевіца)‎: Дзяржаўны пераварот
brezhoneg: Taol-stad
bosanski: Državni udar
Cebuano: Kudeta
کوردی: کودەتا
dansk: Statskup
Deutsch: Putsch
ދިވެހިބަސް: ބަޣާވާތް
Ελληνικά: Πραξικόπημα
English: Coup d'état
Esperanto: Puĉo
español: Golpe de Estado
euskara: Estatu-kolpe
فارسی: کودتا
français: Coup d'État
Gaeilge: Coup d'état
עברית: הפיכה
हिन्दी: तख़्ता पलट
hrvatski: Vojni udar
magyar: Puccs
Bahasa Indonesia: Kudeta
íslenska: Valdarán
italiano: Colpo di Stato
日本語: クーデター
Basa Jawa: Kudhéta
ქართული: პუტჩი
한국어: 쿠데타
Lëtzebuergesch: Putsch
Limburgs: Staotsgreep
lumbaart: Colp de Stat
Bahasa Melayu: Rampasan kuasa
Nederlands: Staatsgreep
norsk nynorsk: Kupp
norsk: Statskupp
Nouormand: Co d'êtat
occitan: Còp d'estat
polski: Zamach stanu
پښتو: کودتا
português: Golpe de Estado
Runa Simi: Wamink'a maqay
srpskohrvatski / српскохрватски: Puč
Simple English: Coup d'état
slovenčina: Štátny prevrat
slovenščina: Državni udar
Soomaaliga: Afganbi
српски / srpski: Државни удар
svenska: Statskupp
Tagalog: Kudeta
Türkçe: Askerî darbe
татарча/tatarça: Дәүләт түнтәрелеше
Tiếng Việt: Đảo chính
中文: 政變
Bân-lâm-gú: Chèng-piàn
粵語: 政變