Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer

Infotaula d'organitzacióComunitat Europea del Carbó i de l'Acer
Flag of the European Coal and Steel Community.svg
flag of the European Coal and Steel Community
Dades bàsiques
Tipus entitat organització internacional
Història
Fundació 1951
Successor Unió Europea
Dissolució 23 juliol 2002
Organització i govern
Seu central 
Presidència Jean Monnet
Direcció/Gerència Jean Monnet
Modifica dades a Wikidata
Bandera de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer

La Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) fou una organització econòmica internacional, la primera de caràcter supranacional, i que és considerada com l'origen de l'actual Unió Europea (UE).

Fou creada pel Tractat de París de 1951, signat en aquesta ciutat el 18 d'abril d'aquell any, per part dels governs de la República Federal d'Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos. La seva seu se situà a la ciutat de Luxemburg. [1]

L'any 1969 es va fusionar amb dues institucions més, la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom), formant així mateix el que es conegué amb el nom de Comunitats Europees. La CECA va continuar existint com a part integrant d'aquesta nova organització supranacional, ja que les Comunitats es van convertir en part de la Unió Europea, el Tractat de París però va expirar l'any 2002. La CECA no va ser reemplaçada per cap altra organització sinó que les seves activitats i recursos van ser absorbits per la Comunitat Europea.

Història

Membres fundadors de la CECA: Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos

La Declaració Schuman realitzada el 9 de maig de 1950, basat en el treball de Jean Monnet, va establir un pla per a la creació d'una Comunitat Europea que administrés el carbó i l' acer dels seus membres en un mercat comú. Proposà que:

« "la producció franco-alemanya de carbó i acer en el seu conjunt es col·loqui sota una Alta Autoritat Comuna, en el marc d'una organització oberta a la participació dels altres països d'Europa." »

Aquest acte va intentar ajudar el creixement econòmic i la pacificació entre França i Alemanya, que prèviament havien estat enfrontades durant la Segona Guerra Mundial. El carbó i l'acer van ser particularment simbòlics, ja que són els recursos necessaris per a lliurar una guerra. També seria un primer pas a una " federació europea". [2] [3] Amb l'entrada en vigor d'aquest organisme, el 23 de juliol de 1952, va substituir l' Autoritat Internacional de la Conca del Ruhr. [4]

Tractats

Els 100 articles del Tractat de París, constitutiu de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, van ser signats el 18 d'abril 1951 per França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg i els Països Baixos. El principal objectiu de la CECA fou, mitjançant la creació d'un mercat comú del carbó i de l'acer, treballar en l'expansió econòmica, augmentar l'ocupació i elevar el nivell de vida de la Comunitat. Progressivament es va assolir una distribució racional d'un elevat nivell de producció al mateix temps que es garantia l'estabilitat i l'ocupació. El mercat comú va ser obert el 10 de febrer de 1953 per al carbó, i l' 1 de maig del mateix any per a l'acer.

Sis anys després del Tractat de París, els Tractats de Roma van ser signats pels sis membres de la CECA i van comportar la creació de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (CEEA o Euratom). Aquestes comunitats es basen, amb alguns ajustaments, en la CECA. Els Tractats de Roma van ser signats per estar en vigor per un període il·limitat, a diferència del Tractat de París que expirava després d'estar en vigor cinquanta anys. Aquestes dues noves comunitats va treballar en la cooperació de l' energia nuclear i la creació d'una Unió duanera, no obstant això els seus camps s'anaren estenent ràpidament, especialment en la CEE, convertint-se en l'eina més important per a la unificació política i eclipsant per complet la CECA.

Concentracions i expiració

A pesar de ser comunitats separades per personalitats jurídiques separades, les tres Comunitats inicialment van compartir una Assemblea comuna i el Tribunal de Justícia Europeu. A causa d'un desig d'evitar la duplicació d'esforços, el Tractat de fusió de les Comunitats Europees va fusionar la CECA i l'Euratom amb la CEE, i posteriorment aquesta va esdevenir l'actual Unió Europea.

El Tractat de París va ser modificat en diverses ocasions degut a l'evolució de la Comunitat Europea i la Unió Europea, expirant finalment el 23 de febrer de 2002. A principis de la dècada del 1990 va iniciar-se un debat per veure què s'havia de fer amb la CECA donada la propera expiració del Tractat de París, decidint finalment no fer res amb ell, ni renovar-lo ni reemplaçar-lo. Així doncs, les àrees cobertes pel tractat CECA van ser traslladats als Tractats de Roma, i més concretament a la CEE.

Altres idiomes
galego: CECA
srpskohrvatski / српскохрватски: Evropska zajednica za ugljen i čelik