Comtat de Flandes

Aquest article tracta sobre un comtat de les Disset Províncies. Vegeu-ne altres significats a « Flandes (desambiguació)».
Graafschap Vlaanderen
Comtat de Flandes
862 –  1794

Escut de

Escut

Ubicació deLocalització del Comtat de Flandes als Països Baixos
Informació
Capital Bruges, Gant i Lilla
Idioma oficial Neerlandès, Francès
Història
Comtat reial, feu de França 862
Independència de França 1302
Unió personal dels ducs de Borgonya 1384
Província dels Països Baixos espanyols 1512
Província dels Països Baixos austríacs 1713
Estat dels Estats Units bèlgics 1790
Invasió francesa 1794
Forma de govern Comte
Modifica dades a Wikidata

El Comtat de Flandes té el seu origen al segle IX, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie. Les fronteres van anar-se modificant fins a la seva supressió el 1795, en època de la revolució francesa. Des del segle XI el comtat va adquirir possessions a la ribera dreta de l'Escalda, feu del Sacre Imperi Romanogermànic anomenat "Flandes Imperial" (Rijks-Vlaanderen). [1]

Bruges i Gant n'eren les capitals històriques, Lilla era la capital de la Flandria Gallica, la Flandes de parla francesa. Després de guerres successives, el comtat va perdre més d'un terç del territori vers els reis de França. L'actual Flandes francès, part dels departaments del Nord i del Pas de Calais, no coincideix gaire amb la Flandria Gallica com que té una part de parla neerlandesa, ara reduïda al Westhoek. Les « Quatre membres de Flandes»: Bruges, Gant, Ieper i el Franconat de Bruges en formaven les Estats provincials i tenien cadascú un reprensentant. Ans al contrari de molts altres províncies medievals, al comtat de Flandes els dos altres estaments (noblesa i clergat) no tenien seu als Estats. [2]

Uns comtes

El rei de França va donar Flandes Reial al primer comte Balduí I de Flandes [3] anomenat «amb el braç de ferro» des de l'any 862. Volia crear així un para-xocs entre el seu regne i els invasors del Nord o els Víkings. El comtat va conèixer un primer auge al segle XII sota el comte Felip d'Alsàcia quan la indústria de la llana floria. Molts mercats coberts (lakenhalle) i torres de vila ( belforts) es varen construir en aquesta època.

L'any 1278 amb l'adveniment del comte Guiu de Dampierre el comtat passà a la casa de Dampierre. Després del casament de Margareta de Male amb Felip II de Borgonya, [4] dit Felip l'Atrevit el 1369, passà sota la dominació de la casa de Valois, mestres del Ducat de Borgonya.

Quan Maria de Borgonya morí el 1482 el comtat passà a son espòs Maximilià d'Àustria de la família dels Habsburg. Son fill, Felip I de Castella, anomenat també Felip el Bell va esdevenir comte, i el comtat feia part de les Disset Províncies reunit amb el ducat de Borgonya. D'aquest temps data la denominació «països baixos» (encara no era un nom d'un estat) en contrast amb els «països alts» de Borgonya. Les Disset Províncies van esdevenir una unió personal: el sobirà era al mateix temps comte de Flandes, duc de Brabant, comte d'Holanda, etcètera.

Altres idiomes