Charles Gounod

Infotaula de personaCharles Gounod
Charles Gounod (1890) by Nadar.jpg
Nom original Charles-François Gounod i Charles Gounod
Dades biogràfiques
Naixement Charles François Gounod
17 de juny de  1818
París
Mort 18 d'octubre de  1893(1893-10-18) (als 75 anys)
Saint-Cloud, Illa de França
Alma mater Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Lycée Saint-Louis
Activitat professional
Ocupació Compositor, músic, musicòleg i professor de música
Ocupador Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Gènere Òpera i simfonia
Moviment Música clàssica
Mestres Anton Reicha
Deixebles Pierre-Auguste Renoir, Spirídon Samaras i Charles-Édouard Lefebvre
Instrument Orgue
Obra
Obres destacades
Trajectòria
Dades familiars
Cònjuge Anna Zimmerman
Pare François-Louis Gounod
Premis i reconeixements

IMDB: nm0006111
Modifica dades a Wikidata

Charles Gounod ( París, 1818 - Saint-Cloud, Illa de França, 1893) fou un compositor, director i organista francès. Tot i ser principalment conegut per l'òpera Faust i per un Ave Maria que va ser escrit com a contrapunt per al primer preludi de El Clavecí ben Temprat de J.S.Bach, va compondre en pràcticament tots els gèneres de l'època, tant profans com religiosos. Va ser un dels compositors més prolífics i importants de la segona meitat del segle XIX.

Biografia

Formació i inicis

Charles Gounod va néixer al si d'una família d'artistes, el pare dibuixant i professor, i la mare una gran pianista. El 1823, amb 5 anys, mor el seu pare i la seva mare s'ha de dedicar a impartir classes de piano per poder mantindre a la família. Serà ella qui ensenye a Gounod les primeres lliçons musicals i pianístiques. Obté el títol en filosofia en 1836 i també durant la seva joventut escoltarà l' Otello de Rossini, el Don Giovanni de Mozart i les Simfonies 6 i 9 de Beethoven. Aquestes obres donaran un gran impuls a la decisió que pren de ser compositor.

Va estudiar al conservatori de París amb Halévy com a professor de fuga i contrapunt, i amb Lesueur de composició. El 1837 guanya el segon premi de composició de Roma i el primer premi el 1839 amb la cantata Fernande. Com a premi havia de marxar dos anys a viure amb els Mèdici a Roma, però abans va compondre un Agnus Dei per l'aniversari del seu mestre Lesueur que va ser descrit per Berlioz de la següent forma: "Tot és nou i distingit: la melodia, les modulacions i l'harmonia. Gounod demostra ací que podem esperar-ho tot d'ell".

A Roma es relaciona amb Ingres, que després seria director de l'Acadèmia de França, amb qui va aprendre a dibuixar i gràcies al qual va llegir obres com el Faust de Goethe. Sovint anirà a la Capella Sixtina a escoltar a Palestrina, li agrada molt la música sacra però troba decebedora la música que s'escoltava als teatres d'òpera de la ciutat. Coneixerà a Fanny Hensel, germana de Mendelssohn, que li descobrirà la música alemanya. Va tindre una crisi mística i religiosa per la qual la seva mare estava preocupada que es fes clergue, en aquest temps va compondre una missa solemne per la qual va ser reconegut amb el títol de mestre de capella honorari de l'església Saint-Louis-des Français (on es va estrenar) l'1 de maig del 1841.

Gounod va passar un temps a Viena i a Alemanya, durant el qual va conèixer moltes personalitats i va poder escoltar les obres més famoses dels compositors alemanys i austríacs. Se sentia meravellat d'estar a la Viena de Mozart i Beethoven. A Viena es van interpretar algunes de les seves obres religioses, i, de camí a França va parar a Leipzig on va visitar Fèlix Mendelssohn que li va obsequiar amb una interpretació privada de la seva Simfonia Escocesa a càrrec de l'orquestra del Gewandhaus.

Retorn a París

El 1843 torna a París i obté la posició de mestre de capella de l'església del Séminaire des Missions Etrangères, on té la possibilitat de desenvolupar la seva música religiosa. Prompte el Séminaire des Missions Etrangères esdevé el centre de la música sacra a París. A la tardor de 1847 entra al seminari de St. Suplice per tal d'esdevindre sacerdot, però abans de la revolució de febrer de 1848 ja ho havia deixat.

En deixar la direcció del Séminaire des Missions Etrangères, comença a fer contactes i coneix a Paulin i Louis Viardot, gran empresari i crític musical que li ofereix la possibilitat d'estrenar una òpera. Així és com va néixer Sapho, una òpera en la que Gounod va voler retornar a les arrels Faula Grand Opéra francesa però amb elements del Teatre Boulevard ( Opéra Comic). L'òpera no triomfa a París i tampoc al Covent Garden, on es va representar per la influència de Paulin Viardot. Per altra banda va rebre bones crítiques, entre d'altres de Berlioz.

Gounod va escriure música per al teatre, i es va casar amb Anna Zimmermann. Sembla que el matrimoni no va ser fruit de la passió, perquè Anna no és mencionada pel seu nom ni un sol cop a les memòries de Gounod, mentre altres com la seva mare són mencionades molt sovint. Gràcies al casament va rebre l'impuls del seu sogre, Pierre-Josef Zimmermann, professor al conservatori, alumne del qual seria Bizet. A vegades substituïa al seu sogre, i va ser així com va esdevindre un dels mentors de Bizet. Va ser també en aquesta època que va compondre el seu famós Ave Maria que va ser escrit com a contrapunt per al primer preludi de El Clavecí ben Temprat de J.S.Bach. Posteriorment va aconseguir la direcció del Paris Orphéon, una amalgama de societats corals participades per la petita burgesia i la classe treballadora, així com ser nomenat cap de la instrucció vocal a les escoles públiques. Açò li va donar l'oportunitat de desenvolupar la seva carrera de composició d'obres profanes per a cor, algunes amb plantilles desorbitades en grans festivals i altres per a cors de xiquets.

Li van encarregar una òpera, La Nonne, estrenada a 1854, que tampoc va tenir gaire d'èxit. Malgrat tot, Gounod va continuar component més prolíficament que mai. Em 1855 va escriure les seves dos primeres simfonies i la Missa Solemne a Santa Cecília. Aquestes composicions van tindre molt d'èxit. El 1856 va estar a punt de guanyar un lloc a l'institut que finalment va ocupar Berlioz, tot i que ell tindrà també la seva plaça 10 anys més tard. Va començar a escriure Faust, però el va haver d'abandonar quan ja tenia esborranys dels tres primers actes per la competència d'un teatre proper que anava a estrenar una obra amb el mateix llibret. Llavors va estrenar el 1858 Le médecin malgré lui de Molière, el seu primer èxit operístic. El 1859 va poder, finalment, estrenar el Faust, que va tindre molts problemes abans de l'estrena i que després va ser molt ben valorada per una part de la crítica i molt rebutjada per altra, fins al punt que va haver de dimitir el director del teatre. Posteriorment l'òpera va guanyar gran popularitat, sobretot a les províncies, gràcies en part a Antoine de Choudens, editor amic de Gounod. Posteriorment també va tindre èxit a Alemanya, sobretot a partir de les bones crítiques de Wagner.

L'èxit i l'estada a Anglaterra

A partir d'aquest moment comença el gran èxit de Gounod: Faust acabà sent també un èxit a París i en els anys següents va estrenar nombroses grand opéras com Philémon et Baucis (1860), La colombe (1860), La reine de Saba (1862), Mireille (1864) i Roméo et Juliette (1867), totes amb llibrets de Barbier o Carré. Va escriure també dues òperes còmiques basades en faules de Jean de La Fontaine. Va rebre moltes crítiques per l'òpera La reine de Saba, arran de les quals se'n va anar a Roma amb la seva família. Després amb Mireille va recobrar la fama. Tot i no haver l'estrena no va ser un èxit, a poc a poc va fer-se famosa, sobretot a les províncies, gràcies a diferents arranjaments que se'n van fer.

La Guerra Francoprussiana va fer que el setembre de 1870 Gounod emigrés a Anglaterra amb la seva família. Allà va establir relació amb editors i fins i tot va se li va encarregar d'escriure un número coral per a l'obertura del Royal Albert Hall el 1871 per a l'exposició internacional de Londres. Va ser nomenat director del cor que des d'aleshores acolliria aquesta sala (el 1872 seria reemplaçat per Joseph Barnaby). [1] Va conèixer una cantant amateur, Georgina Weldon, amb la qual va desenvolupar una gran amistat que va fer que la seva dona estigués gelosa i se'n tornés a París mentre Gounod es va quedar a Anglaterra vivint amb la senyora Weldon i el seu marit durant quasi tres anys. Georgina sempre va desmentir que hi hagués una relació física entre ells. En aquest període va escriure cançons i òperes per ser cantades per Georgina, així com obres per a ser cantades pel cor de la fundació que ella dirigia.

Els darrers anys

En 1874 va patir una malaltia que el va portar a fugir de la casa dels Weldon quan aquests eren fora, i tornar a París per reconciliar-se amb la seva dona. Va acabar l'òpera Polyeucte que havia començat a Anglaterra. El 1876 va escriure l'òpera Cinq Mars i la Messe du SacréCoeur de Jésus. Posteriorment va escriure Le tribut de Zamora, una òpera que tampoc no va tindre gaire èxit. Ell va assegurar abans de l'estrena en 1881, que ja no entenia el món de l'òpera i va predir el fracàs.

La faceta religiosa de Gounod que l'acompanya durant tota la seva carrera es manifesta sobretot en aquests anys: dona suport als cors de les escoles eclesiàstiques, en contra de la política del moment de la república d'avançar cap a la laïcitat a l'escola. De fet, les obres més populars d'aquest últim període seran els oratoris La rédemption i Mors et vita. Ambdues obres foren comissionades i estrenades al Festival de Birmingham.

Als últims anys va escriure també molta música instrumental, on destaca la Petite Symphonie per a nou instruments de vent.

Altres idiomes
Afrikaans: Charles Gounod
العربية: شارل جونو
български: Шарл Гуно
čeština: Charles Gounod
Ελληνικά: Σαρλ Γκουνώ
Esperanto: Charles Gounod
español: Charles Gounod
فارسی: شارل گونو
français: Charles Gounod
עברית: שארל גונו
hrvatski: Charles Gounod
Հայերեն: Շառլ Գունո
Bahasa Indonesia: Charles Gounod
italiano: Charles Gounod
ქართული: შარლ გუნო
қазақша: Шарль Гуно
한국어: 샤를 구노
Lëtzebuergesch: Charles Gounod
lietuvių: Charles Gounod
latviešu: Šarls Guno
македонски: Шарл Гуно
Nederlands: Charles Gounod
norsk nynorsk: Charles Gounod
português: Charles Gounod
română: Charles Gounod
srpskohrvatski / српскохрватски: Charles-François Gounod
Simple English: Charles Gounod
slovenčina: Charles Gounod
slovenščina: Charles Gounod
Türkçe: Charles Gounod
українська: Шарль Гуно
Tiếng Việt: Charles Gounod