Central nuclear de Vandellòs

Infotaula d'edifici
Central nuclear de Vandellòs
Central nuclear de Vandellós-Flickr-nirvanis Optimiert.jpg
Dades bàsiques
Tipus Central nuclear
Començament 1967
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya

40° 57′ 05″ N, 0° 52′ 00″ E / 40° 57′ 05″ N, 0° 52′ 00″ E / 40.95138889; 0.86666667
Propietari Endesa
Organització Endesa
Modifica dades a Wikidata
Central nuclear de Vandellòs

El complex nuclear de Vandellòs és una central nuclear que constava inicialment de dos reactors nuclears: Vandellòs I ( 1967) de tipus GCR i Vandellòs II ( 1981) de tipus PWR, i que està situat a la població de Vandellòs ( Baix Camp). El reactor Vandellòs I va ser tancat el 1989 després d'un incendi en una de les turbines (part convenvional) i es troba en procés de desmantellament actualment.

És l'única central nuclear a Catalunya situada al costat del mar (una central nuclear cal que estigui al costat del mar o d'un riu gran), concretament està situada al municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, a la Mediterrània. Com que està al costat del mar, es va construir sobre una plataforma de vint-i-un metres d'alçada per a protegir-la d'una eventual pujada d'aigua, tot i que és improbable, per qualsevol causa. També, com la central nuclear d'Ascó, encara que no estigui en una zona de grans moviments sísmics, està dissenyada per a suportar àmpliament el màxim terretremol esperable

Vandellòs I

Vandellòs I es va construir el 1967 i va començar a produir electricitat a partir del 1972 amb una potència elèctrica de 480 MWe, gestionada per l'empresa Hispano-Francesa d'Energia Nuclear, Hifrensa. Es tractava d'un reactor de tipus GCR de tecnologia francesa, que feia servir urani natural com a combustible, grafit com a moderador i Diòxid de carboni com a refrigerant del reactor. Formava part de les centrals nuclears més antigues de l'Estat espanyol, dissenyades als anys 60, segons la tecnologia disponible i les normes de l'època, i anomenades de primera generació, grup al qual pertany també la central nuclear José Cabrera.

El 19 d'octubre de 1989 es va declarar un incendi a la zona de turbines de la central, com a conseqüència d'aquest, l'organisme regulador ( CSN) va exigir una sèrie de millores importants. L'elevat cost d'aquestes va portar a Hifrensa a aturar l'activitat de la central. En 1990 va rebre l'ordre ministerial del seu tancament definitiu i el seu desmantellament. Abans de començar el desmantellament però a partir de 1991 i fins a 1997 Hifrensa fa gestionar la primera fase de desmantellament, que consistia principalment a desmuntar les instal·lacions que ja no calien i va traslladar a França el combustible gastat emmagatzemat, així com els altres residus. A partir de 1998 ENRESA es va fer càrrec del desmantellament de totes les estructures exteriors excepte el reactor nuclear i el complet confinament d'aquest. En 2003 va concloure aquesta segona fase de desmantellament i es va iniciar el que es coneix com a fase de latència, que consisteix en un temps d'espera de 25 anys per reduir la radioactivitat del reactor nuclear. Encara no s'ha portat a terme la tercera i última fase del desmantellament, corresponent a la retirada del reactor i l'enderroc de tots els edificis que puguin quedar perquè el solar pugui usar-se per a qualsevol mena d'activitat.

Era de propietat d' Endesa i Iberdrola.