Catalans

«Catalana» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Catalana (desambiguació)».
Infotaula de grup humàCatalans
Catalan people 2.jpg
Tipusètnia
Població total4.664.675 nascuts a Catalunya
6.286.141 catalans de llei
vora 9 milions de catalanòfons
13,4 milions de residents als Països Catalans
LlenguaCatalà
ReligióCristianisme (majoritàriament Catolicisme), agnosticisme i ateisme
Grups relacionatscatalanòfons (nord-catalans, andorrans, valencians, mallorquins, eivissencs, menorquins, franjolins, algueresos, formenterers), aragonesos, occitans, pied-noir
Regions amb poblacions significatives
Espanya Espanya: ?
Catalunya Catalunya: 6.286.141
País Valencià País Valencià: 2.892.833[1]
Illes Balears Illes Balears: 825.503[2]
Comunitat de Madrid Comunitat de Madrid: ?
França França: ?
Catalunya Catalunya del Nord: 440.885
Argentina Argentina: 179.000
Mèxic Mèxic: 54.000
Alemanya Alemanya: 49.000
Andorra Andorra: 31.000
Itàlia Itàlia: 22.000
Veneçuela Veneçuela: 5.700
Uruguai Uruguai: 1.817[3][4]
EUA EUA: 1.738
Equador Equador: 850
Modifica dades a Wikidata

El català és un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals[5] i territoris adjacents. Històricament, es consideren com a catalans els individus de parla catalana[6] que, generalment, són originaris d'algun dels territoris anomenats modernament Països Catalans. A partir del segle XVI es va generalitzar l'ús del gentilici de valencià,[7] tant per la llengua com pels habitants del País Valencià, i més tard el gentilici de mallorquí per als oriünds de Mallorca, així perdent-se la unitat del gentilici català i la consciència de col·lectivitat, sobretot a partir de la Guerra de Successió.[8] Al començament del segle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperació de la generalització del gentilici català comú, malgrat la regionalització del gentilici al Principat i de les reticències sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del País Valencià. Acadèmicament es va superar la polèmica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (català), mentre que en l'àmbit polític determinats sectors intenten (especialment des de la transició democràtica) de promoure la disgregació.[8] Això no obstant, segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, català és la persona natural dels Països Catalans.[9] Jurídicament els catalans tenen la ciutadania o nacionalitat espanyola[10] o francesa i, per tant també la ciutadania europea.[11] Tanmateix, la condició política de catalans únicament és reconeguda oficialment en dos territoris:

Article 7:
  1. Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s'exerceixen d'acord amb aquest Estatut i les lleis, així com els que emigren i els seus descendents.
Altres idiomes
Afrikaans: Katalane
aragonés: Catalans
العربية: كتالان
azərbaycanca: Katalanlar
беларуская: Каталонцы
čeština: Katalánci
Deutsch: Katalanen
Ελληνικά: Καταλανοί
English: Catalans
eesti: Katalaanid
français: Catalans
Gaeilge: Catalónaigh
magyar: Katalánok
Bahasa Indonesia: Orang Catalunya
italiano: Catalani
한국어: 카탈루냐인
Кыргызча: Каталондор
Lingua Franca Nova: Catalan
lietuvių: Katalonai
latviešu: Katalāņi
македонски: Каталонци
кырык мары: Каталонвлӓ
مازِرونی: کاتالونی‌ئون
Plattdüütsch: Katalanen
Nederlands: Catalanen
português: Catalães
română: Catalani
русский: Каталонцы
sardu: Cadelanos
srpskohrvatski / српскохрватски: Katalonci
slovenčina: Katalánci
српски / srpski: Каталонци
svenska: Katalaner
Türkçe: Katalanlar
українська: Каталонці
oʻzbekcha/ўзбекча: Katalonlar
Tiếng Việt: Người Catalunya