Casa

Uma, casa comunal tradicional del poble mentawai, a Indonèsia.
Infotaula d'edifici
Casa
Ranch style home in Salinas, California.JPG
Úsllar i refugi
Característica
Material utilitzatmaterial de construcció
Format percoberta
Habitació
pis
soterrani
porta
paret
finestra
golfa
Modifica les dades a Wikidata

Una casa és tot edifici destinat a servir d'habitació humana.[1] La casa, formada pel sostre i les parets que tanquen un recinte, ha servit i serveix per refugiar-se de la pluja, el vent, el fred i la calor o altres inclemències meteorològiques, així com de possibles intrusos humans o animals.

Els sinònims: habitatge, habitació,[2] habitança,[3] s’apliquen en el dret, l’economia i, en l’arquitectura i l’urbanisme ja que concreten el caràcter excessivament genèric i extensiu del mot casa, tot assimilant-lo al paradigma mes estès de la casa actual que no és altre que la casa urbana familiar, segons el principi d'una casa per a una família en una ciutat, vila o poble. Aquest tipus de casa, la que es construeix majoritàriament en els barris i polígons de les ciutats actuals, en forma d’habitatges o apartaments en edificis plurifamiliars, constitueix una tipologia relativament recent, sorgida en resposta a la crítica que els moviments higienistes del Segle XIX, formularen respecte a les condicions dels habitatges del proletariat urbà en les ciutats d'Europa, quan diverses famílies s’acumulaven, en la més absoluta promiscuïtat, convivint amb poc espai, en habitacions insanes sense vàter[4] ni ventilació.

La casa urbana familiar es compon de les següents dependències o habitacions: la sala d'estar com a espai o cambra principal, que habitualment fa també les funcions de menjador, on els membres de la família es reuneixen i s’hi fan les activitats pròpies de la vida en comú així com rebre visites dels amics, fer celebracions, etc.; el conjunt dels dormitoris dels membres de la família o parents, convidats, etc.; i es completa amb els espais per als serveis que són la cuina i la cambra de bany. Aquest tipus de casa pot ser més o menys extensa, tenir més o menys dependències, fins i tot altres dependències com: despatx, biblioteca, sala de jocs, estudi, etc.; adoptar diverses formes o tipus com: d’apartament o pis en un sol pla, o pis «dúplex», o casa adossada unifamiliar o xalet unifamiliar, etc.

La casa urbana familiar és un tipus edificatori molt adaptable, ja que un cop establertes les seves característiques basades en la composició d'una família típica formada una parella i els seus fills, pot ser adoptada sense dificultats pels diferents tipus de família, compartida per grups de persones en estades llargues, mitjanes i fins i tot per estades curtes o de cap de setmana com les del turisme de tipus «home sharing» que s’ha estès recentment per gairebé tot Europa.

Altre adaptació de la casa urbana familiar és per a usos terciaris com oficines de petites empreses, despatxos professionals o, estudis, cases d’hostes i d’acollida etc. L’ús terciari s'ha estès en gran part dels habitatges grans de les finques urbanes construïdes abans del 1950 als Eixamples de Barcelona i València, Palma de Mallorca i altres ciutats.

Les característiques i paràmetres que defineixen la casa urbana familiar o l'habitatge, es regulen en la legislació específica sobre habitatge,[5] en la normativa urbanística i, en el seu cas, en les Ordenances Municipals. La superfície de la casa urbana familiar és força variable, des d'un mínim d'uns 20 m² que admenten les Ordenances[6] fins a un màxim legalment no limitat, si bé les superfícies compreses entre 55 o 140 m² són les més freqüents en les promocions actuals. Aquest tipus d'habitatge és la base de l'urbanisme actual, constitueix un índex estadístic fonamental per a la planificació del creixement urbà; és la base de la indústria de la construcció i del sector econòmic corresponent (fàbriques de material de construcció, agències immobiliàries o botigues de parament de la llar, etc., entre d'altres.

Però, per damunt de tot, la casa és la llar, el lloc de la vida familiar, en conseqüència, reflecteix les formes de vida i d'organització social. La casa aglutina el conjunt de significats i significants més ampli de la vida privada. És en aquest sentit que molts autors veuen la casa com el resultat històric d'un procés cultural i el reflex d'una societat determinada. Per exemple, l'uma que il·lustra aquest article és la casa comunal tradicional del poble mentawai, a Indonèsia, i reflecteix un esquema organitzatiu local propi d'una cultura molt diferent de la nostra. D'altra banda, la casa japonesa, la iurta dels pobles siberians o el tipi dels indis de les praderes dels Estats Units d'Amèrica reflecteixen les cultures corresponents, tant com la casa de cós catalana, la casa pinariega de les províncies de Burgos i Sòria, o la casa extremenya, reflecteixen les de les nostres contrades, amb matisos i diferències, fins i tot, en l'àmbit regional.[7][8][9]

Al llarg de la historia de la humanitat, des de la prehistòria fins als temps actuals, la casa o habitat humà es pot classificar en dos tipus bàsics relacionats amb l'estructura familiar inserida en els fonaments de la cultura corresponent, aquests tipus són :

  • La casa familiar : segons el principi citat d'una casa per a una família, la qual pot ser més o menys extensa, abastar altres persones com, esclaus, servents, aprenents, etc. sempre sota la primacia de l'estructura familiar.
  • La casa comunal o col·lectiva: Fou el primer tipus d'habitatge, acollia en coves o cabanyes a grups d'un nombre variable de membres, lligats o no per llaços de parentiu o altres. Actualment hi ha encara pobles primitius l'habitat dels quals és una llar comunal, si bé és molt més freqüent i estès el tipus de casa col·lectiva el qual acull diverses famílies o nuclis familiars en un únic edifici, amb separacions funcionals i/o físiques que delimiten espais individuals per a cada nucli així com els espais comuns. La casa llarga de l'Amazònia, on conviuen diverses famílies en construccions allargassades (d'aquí el seu nom) és un exemple d'aquest tipus.

En la secció «La casa en la història», es descriu l'evolució dels tipus i principals sub-tipus de cases al llarg de la historia. Des de fa centenars d'anys, el dret a l'habitatge ha anat incorporant-se progressivament a la legislació de les societats com un dret de la persona, o dret humà.

Altres idiomes
Acèh: Rumoh
Alemannisch: Haus
አማርኛ: መኖርያ ቤት
aragonés: Casa
Ænglisc: Hūs
العربية: منزل
مصرى: بيت
অসমীয়া: ঘৰ
asturianu: Casa
Aymar aru: Uta
azərbaycanca: Ev
تۆرکجه: ائو
башҡортса: Торлаҡ
žemaitėška: Noms
беларуская: Жыллё
беларуская (тарашкевіца)‎: Жытло
български: Къща
भोजपुरी: मकान
Bahasa Banjar: Rūmah
বাংলা: ঘর
བོད་ཡིག: ནང་།
brezhoneg: Ti
bosanski: Kuća
ᨅᨔ ᨕᨘᨁᨗ: Bola
Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄: Chió
нохчийн: ХӀусам
Tsetsêhestâhese: Oomâhóoné-mâhéó'o
کوردی: ماڵ
corsu: Casa
čeština: Dům
Cymraeg:
dansk: Hus
Deutsch: Haus
Zazaki: Keye (ban)
Ελληνικά: Κατοικία
emiliàn e rumagnòl:
English: House
Esperanto: Domo
español: Casa
eesti: Maja
euskara: Etxe
estremeñu: Casa
فارسی: خانه
suomi: Talo
français: Maison
Nordfriisk: Hüs
furlan: Cjase
贛語:
Gàidhlig: Taigh
galego: Casa
گیلکی: خؤنه
Avañe'ẽ: Óga
客家語/Hak-kâ-ngî: Vuk
हिन्दी: मकान
Fiji Hindi: Ghar
hrvatski: Kuća
Kreyòl ayisyen: Kay (bilding)
magyar: Ház
interlingua: Casa
Bahasa Indonesia: Rumah
Interlingue: Dom
Ilokano: Balay
Ido: Domo
íslenska: Hús
italiano: Casa
日本語: 住宅
Patois: Ous
Basa Jawa: Omah
ქართული: სახლი
Taqbaylit: Axxam
Kabɩyɛ: Ɖɩɣa
қазақша: Үй
ಕನ್ನಡ: ಮನೆ
한국어:
kernowek: Chy
Кыргызча: Турак жай
Latina: Domus
Lëtzebuergesch: Haus
Lingua Franca Nova: Casa
Limburgs: Hoes
lingála: Ndáko
ລາວ: ເຮືອນ
lietuvių: Namas
latviešu: Māja
Malagasy: Trano
олык марий: Пӧрт
Baso Minangkabau: Rumah
മലയാളം: വീട്
кырык мары: Пӧрт
Bahasa Melayu: Rumah
مازِرونی: سره
Nāhuatl: Chantli
Nedersaksies: Huus
नेपाली: घर
नेपाल भाषा: छेँ
Nederlands: Huis (woning)
norsk nynorsk: Hus
norsk: Hus
Nouormand: Maisoun
occitan: Ostal
ଓଡ଼ିଆ: ଘର
ਪੰਜਾਬੀ: ਮਕਾਨ
Picard: Moaison
Pälzisch: Haus
Norfuk / Pitkern: Haus
polski: Dom
پنجابی: کعر
português: Casa
Runa Simi: Wasi
Romani: Kher
română: Casă
armãneashti: Casâ
русский: Жилище
русиньскый: Хыжа
саха тыла: Дьиэ
sardu: Domu
sicilianu: Casa
Scots: Hoose
srpskohrvatski / српскохрватски: Kuća
Simple English: House
slovenčina: Dom (objekt)
slovenščina: Hiša
chiShona: Imba
Soomaaliga: Guri
shqip: Shtëpia
српски / srpski: Кућа
Basa Sunda: Imah
svenska: Hus
Kiswahili: Nyumba
తెలుగు: ఇల్లు
тоҷикӣ: Хона
ไทย: บ้าน
Tagalog: Tahanan
Türkçe: Ev
татарча/tatarça: Йорт
українська: Житло
اردو: مکان
oʻzbekcha/ўзбекча: Turar joy
vèneto: Caxa
vepsän kel’: Eländkodi
Tiếng Việt: Nhà
West-Vlams: Uus
walon: Måjhon
Winaray: Baláy
Wolof: Kër
吴语: 房子
хальмг: Гер
isiXhosa: Indlu
მარგალური: ჸუდე
ייִדיש: הויז
中文: 住宅
Bân-lâm-gú: Khiā-ke
粵語: 住宅
isiZulu: Indlu