Cardenal

Roba d'un cardenal
Església catòlica
apostòlica romana
Sãopedro1.jpg
Basílica de Sant Pere, al Vaticà.

Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris". Els cardenals constitueixen el Col·legi Cardenalici, òrgan peculiar al qual correspon l'elecció del Summe Pontífex en cas de mort o de renúncia de l'anterior. En circumstàncies ordinàries els cardenals assisteixen de forma col·legiada el papa quan aquest els convoca per a tractar qüestions de màxima importància, o bé de forma individual a través dels diversos càrrecs que ostenten o dels oficis que exerceixen. Entre aquestes tasques ordinàries hi ha el govern de determinades diòcesis, la gestió dels principals organismes de la Cúria Romana, l'administració de la Santa Seu i de la Ciutat del Vaticà.

El mot cardenal, manllevat del títol que des del regnat de Teodosi I el Gran (347-395) rebien determinats alts mandataris de l'Imperi romà, prové del llatí cardo, -inis, que vol dir eix o frontissa, cosa que defineix amb exactitud el seu paper central i de gran rellevància dins de l'Església.

Atès que originàriament els cardenals eren els clergues més destacats de la diòcesi de Roma, cada un d'ells ostenta un bisbat sufragani d'aquesta (anomenat "suburbicari", etimològicament "per dessota del de la ciutat"), o un títol de prevere o de diaca de determinats temples romans que gaudeixen d'aquest privilegi. Són exceptuats d'aquesta norma els patriarques de les Esglésies Orientals fidels al Primat Romà, els quals tenen com a títol llur respectiva seu patriarcal.

Les màximes jerarquies del Col·legi Cardenalici són el degà i el vicedegà (vegeu "Cardenals bisbes", ordre al qual pertanyen), el camarlenc (encarregat de gestionar els afers ordinaris en període de seu vacant, cardenal designat dins de qualsevol ordre) i el protodiaca (vegeu "Cardenals diaques"). El Sacre Col·legi també disposa d'un vicecamarlenc, d'un secretari i d'un tresorer, els quals tanmateix no han de ser cardenals necessàriament.

La dignitat de cardenal és vitalícia, amb independència de les circumstàncies personals del titular. Naturalment hi pot haver dimissió, però aquestes són raríssimes (la darrera va ser la de Louis Billot, S.J., creat el 1911 cardenal diaca de Santa Maria in Via Lata i que el 1927 va renunciar al cardenalat per discrepàncies amb el papa Pius XI). Més infreqüent encara és que un cardenal sigui desposseït de la dignitat: el darrer fou Louis René Édouard de Rohan, bisbe coadjuntor d'Estrasburg, creat cardenal del títol de Santa Maria in Traspontina el 1778 i destituït vuit anys després com a conseqüència del famós affaire del collaret de la reina Maria Antonieta de França.

Altres idiomes
العربية: كاردينال
asturianu: Cardenal
azərbaycanca: Kardinal
žemaitėška: Kardėnuols
беларуская: Кардынал
беларуская (тарашкевіца)‎: Кардынал
български: Кардинал
brezhoneg: Kardinal
čeština: Kardinál
Deutsch: Kardinal
emiliàn e rumagnòl: Cardinäl
Esperanto: Kardinalo
español: Cardenal
eesti: Kardinal
فارسی: کاردینال
suomi: Kardinaali
Gaeilge: Cairdinéal
Gàidhlig: Càirdeanal
galego: Cardeal
עברית: חשמן
hrvatski: Kardinal
magyar: Bíboros
հայերեն: Կարդինալ
Bahasa Indonesia: Kardinal
íslenska: Kardináli
italiano: Cardinale
日本語: 枢機卿
қазақша: Кардинал
한국어: 추기경
Кыргызча: Кардинал
Latina: Cardinalis
Lëtzebuergesch: Kardinol
lumbaart: Cardinal
lietuvių: Kardinolas
latviešu: Kardināls
македонски: Кардинал
മലയാളം: കർദ്ദിനാൾ
монгол: Кардинал
Malti: Kardinal
Plattdüütsch: Kardinal
norsk nynorsk: Kardinal
norsk: Kardinal
polski: Kardynał
português: Cardeal
română: Cardinal
русский: Кардинал
srpskohrvatski / српскохрватски: Kardinal
Simple English: Cardinal (Catholicism)
slovenčina: Kardinál
slovenščina: Kardinal
српски / srpski: Кардинал
svenska: Kardinal
Kiswahili: Kardinali
Türkçe: Kardinal
українська: Кардинал
اردو: کارڈینل
oʻzbekcha/ўзбекча: Cardinale
vèneto: Cardinałe
Tiếng Việt: Hồng y
吴语: 枢机主教
中文: 樞機
Bân-lâm-gú: Chhu-ki-kheng
粵語: 樞機