Califòrnia

Per a altres significats, vegeu « California».
Infotaula de geografia políticaCalifòrnia
State of California
Estat de Califòrnia
Bandera de Califòrnia Escut de Califòrnia
bandera de Califòrnia Escut de Califòrnia

Lema «Eureka»
Sobrenom The Golden State i الولاية الذهبية
Localització
California in United States.svg
37° N, 120° O / 37° N, 120° O / 37; -120
Estat Estats Units d'Amèrica
Capital Sacramento
Ciutat més gran Los Angeles
Conté
Població
Total 39.144.818 (2015)
• Densitat 92,33 hab/km²
Llengua anglès
Geografia
Superfície 423.970 km²
Altitud 884 m
Punt més alt mont Whitney  (4.418 m)
Punt més baix Conca Badwater  (-86 m)
Limita amb
Història
Fundació 9 setembre 1850
Organització i govern
Forma de govern Govern estatal
Legislatiu California State Legislature
• Governador Jerry Brown
Indicatius
Fus horari
ISO 3166-2 US-CA
Codi GNIS 1779778
Altres dades
Agermanament prefectura d'Osaka

Web http://www.state.ca.us
Modifica dades a Wikidata

Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica. És situat a la costa oest, vorejant l' Oceà Pacífic. És l'estat més ric i més poblat dels Estats Units, i el tercer en extensió (després d' Alaska i Texas). El seu sobrenom oficial és l'«Estat Daurat» (The Golden State), un nom que fa referència a la febre de l'or del segle XIX. La població es concentra sobretot al centre i al sud de l'estat, especialment a les aglomeracions de San Francisco, Los Angeles i San Diego, a la costa.

Moltes de les seves ciutats porten el nom de les missions fundades per l'explorador català Gaspar de Portolà o el franciscà mallorquí Juníper Serra, conegut com a fra Ginebró; que exploraren aquestes terres a mitjan segle XVIII en nom de la Corona Espanyola.

La gran extensió li proporciona una gran varietat geogràfica, que comprèn des de zones desèrtiques fins a boscos molt plujosos, i des d'indrets situats sota el nivell del mar (la Vall de la Mort, a -86 m), fins a la muntanya més alta dels EUA fora d' Alaska ( el Whitney, de 4.421 m).

La riquesa i les bellesa naturals d'aquest estat es concentren en coneguts parcs naturals, com són la costa de Big Sur, les Illes del Canal, la Vall de la Mort, Arbres de Josuè, Parc Nacional del Canyó dels Reis, Redwood i Yosemite.

Califòrnia té frontera amb els estats dels EUA d' Arizona i Nevada a l'est, Oregon al nord, i al sud amb l'estat de Baixa Califòrnia de Mèxic.

Història

Califòrnia fou habitada per successives onades d'immigrants durant els darrers 10.000 anys i era un dels llocs més diversos tant des del punt de vista cultural com lingüístic de l' Amèrica del Nord precolombina. La zona era habitada per més de 70 grups diferents d' indígenes americans. Les poblacions que vivien a la costa solien caçar mamífers marins, pescar salmons i recollir mariscs, mentre que els grups de l'interior caçaven i recollien nous, glans i baies. Les poblacions californianes també eren diverses en l'organització política. El comerç, els matrimonis i les aliances militars fomentaven moltes relacions socials i econòmiques entre els diversos grups.

El primer europeu a explorar la costa nord va ser el portuguès Juan Rodríguez Cabrillo el 1542 navegant per a l' imperi espanyol. Uns 37 anys més tard, l'explorador anglès Francis Drake també va explorar i va reclamar una part indefinida de la costa el 1579. Comerciants espanyols també van començar a fer-hi visites amb el galió de Manila durant els seus viatges d'anada i vinguda des de les Filipines a partir de 1565. Sebastián Vizcaíno va explorar i va cartografiar la costa de Califòrnia el 1602 per a la Nova Espanya.

Missió de Santa Barbara

Els missioners espanyols van crear vint-i-una missions al llarg de la costa del que avui es coneix com a l' Alta Califòrnia, juntament amb petits pobles. La primera missió a l'Alta Califòrnia es va establir a San Diego el 1769. [1] El 1821, la Guerra d'Independència de Mèxic va aportar a Mèxic (incloent-hi Califòrnia) la independència d'Espanya, per als pròxims vint-i-cinc anys. L'Alta Califòrnia, va seguir sent una remota província del nord de Mèxic. Ranxos ramaders, o ranxos, van emergir com a les institucions dominants de Califòrnia. Després de la independència mexicana d'Espanya, la cadena de missions va passar a ser propietat del govern mexicà i va ser secularitzada el 1832. Els ranxos es van desenvolupar sota propietat dels califòrnis (californians de parla hispana) que havien rebut subvencions i també pel seu comerç amb comerciants de Boston.

A partir de la dècada de 1820, colons provinents dels Estats Units i Canadà van començar a arribar al nord de Califòrnia. Aquests colons van ser els precursors dels grans canvis que més tard van escombrar el territori mexicà. Aquests nouvinguts utilitzaven el Siskiyou Trail, Califòrnia Trail, Oregon Trail, i el vell Camí espanyol per creuar les escarpades muntanyes i deserts. En aquest període, la Rússia Imperial també va explorar la costa de Califòrnia i va establir un lloc comercial a Fort Ross.

El 1846, els colons es van rebel·lar contra l'Estat mexicà durant la Revolta de la Bandera de l'Ós. Posteriorment, els rebels van plantar la Bandera de l'Ós (amb un ós, una estrela, una banda de color vermell, i les paraules " República de Califòrnia") en el Comtat de Sonoma.

El primer i únic president de la República Californiana va ser William B. Ide, que va tenir un paper fonamental durant la Revolta de la Bandera de l'Ós. El seu mandat va durar vint-i-cinc dies i va acabar quan Califòrnia va ser ocupada per les forces dels EUA durant la Guerra Mexicano-Americana.

La República de Califòrnia va durar poc, ja que aquell mateix any va esclatar la Guerra Mexicano-Americana (1846-1848). El comandant John D. Sloat de l'Armada dels Estats Units va dirigir les seves tropes cap a la badia de Monterey i aquí va començar l'ocupació militar de Califòrnia pels Estats Units. Nord Califòrnia es va retre en menys d'un mes. Després d'una sèrie de batalles al sud de Califòrnia, el Tractat de Cahuenga va ser signat pels californians el 13 de gener de 1847, assegurant el control americà de Califòrnia. Després del Tractat de Guadalupe-Hidalgo que va posar fi a la guerra, la regió va ser dividida entre Mèxic i els Estats Units, el territori occidental de l'Alta Califòrnia, es va convertir en els estats nord-americans de Califòrnia, Arizona, Nevada, Colorado i Utah, mentre que la zona inferior de Califòrnia, Baixa Califòrnia, es va mantenir en poder de Mèxic.

El 1848, la població no nativa de Califòrnia s'estimava en no més de 15.000 persones. Però després del descobriment d'or, la població va florir amb ciutadans provinents de la resta dels EUA, d' Europa, i d'altres llocs. El 9 de setembre de 1850, com a part del compromís de 1850, Califòrnia va ser admesa en els Estats Units com un estat lliure (en el qual es prohibia l' esclavitud).

Una locomotora del ferrocarril transcontinental

La representació del govern de Mèxic a l'estat de Califòrnia estava a Monterey fins a 1835, quan les autoritats mexicanes van abandonar Califòrnia, deixant les seves missions militars i forts. El 1849, la Convenció Constituent es va celebrar per primera vegada. Entre les funcions, tenia la tasca de determinar la ubicació de la nova capital de l'Estat. Les primeres sessions legislatives es van celebrar a San José (1850-1851). Altres es van celebrar a llocs com Vallejo (1852-1853), i prop de Benicia (1853-1854), encara que aquests llocs finalment van resultar ser inadequats. La capital ha estat Sacramento des de 1854, amb només una breu interrupció el 1861 quan les sessions legislatives es van celebrar a San Francisco a causa de les inundacions a Sacramento.

Els viatges entre Califòrnia i les parts central i oriental dels Estats Units eren llargs i perillosos, fins que va arribar al 1869 el primer ferrocarril transcontinental que passava a través de la Sierra Nevada. Després que aquest enllaç ferroviari fóra creat, centenars de milers de ciutadans dels EUA van arribar a l'oest. Els nous californians van anar descobrint que la terra de l'estat estava molt ben preparada per al cultiu de fruiters i agricultura en general.

Durant principis del segle XX, es va accelerar la migració a Califòrnia amb la construcció de les principals carreteres transcontinentals com la Lincoln Highway i la Ruta 66. En el període comprès entre 1900 a 1965, la població va créixer molt i va passar de tenir menys d'un milió d'habitants a convertir-se en l'estat més poblat de la Unió. L'estat és considerat com un centre mundial de la tecnologia i l'enginyeria industrial, de la indústria musical i d'entreteniment, i centre de producció agrícola.

Altres idiomes
Afrikaans: Kalifornië
Alemannisch: Kalifornien
አማርኛ: ካሊፎርኒያ
aragonés: California
Ænglisc: California
العربية: كاليفورنيا
asturianu: California
Aymar aru: California suyu
azərbaycanca: Kaliforniya
башҡортса: Калифорния
Boarisch: Kalifornien
žemaitėška: Kalėfuornėjė
Bikol Central: California
беларуская: Каліфорнія
беларуская (тарашкевіца)‎: Каліфорнія
български: Калифорния
Bislama: Kalifornia
বিষ্ণুপ্রিয়া মণিপুরী: ক্যালিফোর্নিয়া
brezhoneg: Kalifornia
bosanski: Kalifornija
буряад: Калифорни
Chavacano de Zamboanga: California
Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄: California
нохчийн: Калифорни
Cebuano: California
Tsetsêhestâhese: California
corsu: California
čeština: Kalifornie
Чӑвашла: Калифорни
Cymraeg: Califfornia
Deutsch: Kalifornien
Zazaki: Kaliforniya
dolnoserbski: Kaliforniska
Ελληνικά: Καλιφόρνια
emiliàn e rumagnòl: Califòrgna
English: California
Esperanto: Kalifornio
español: California
eesti: California
euskara: Kalifornia
فارسی: کالیفرنیا
suomi: Kalifornia
føroyskt: Kalifornia
français: Californie
arpetan: California
Nordfriisk: California
Frysk: Kalifornje
Gaeilge: California
Gagauz: Kaliforniya
Gàidhlig: Calafòrnia
galego: California
Avañe'ẽ: California
Gaelg: California
客家語/Hak-kâ-ngî: California
Hawaiʻi: Kaleponi
עברית: קליפורניה
Fiji Hindi: California
hrvatski: Kalifornija
hornjoserbsce: Kaliforniska
Kreyòl ayisyen: Kalifòni
magyar: Kalifornia
Հայերեն: Կալիֆոռնիա
interlingua: California
Bahasa Indonesia: California
Interlingue: California
Iñupiak: California
Ilokano: California
íslenska: Kalifornía
italiano: California
ᐃᓄᒃᑎᑐᑦ/inuktitut: ᑳᓖᐴᕐᓃᐊ
la .lojban.: kalifornias
Basa Jawa: California
ქართული: კალიფორნია
Qaraqalpaqsha: Kaliforniya shtati
Taqbaylit: Kalifurnya
қазақша: Калифорния
къарачай-малкъар: Калифорния
Kurdî: Kalîforniya
kernowek: Kaliforni
Кыргызча: Калифорния
Latina: California
Ladino: Kalifornia
Lëtzebuergesch: Kalifornien
Limburgs: Californië
Ligure: California
lumbaart: California
لۊری شومالی: کاليفورنيا
lietuvių: Kalifornija
latviešu: Kalifornija
Malagasy: Kalifornia
олык марий: Калифорний
Māori: Karapōnia
македонски: Калифорнија
മലയാളം: കാലിഫോർണിയ
монгол: Калифорни
кырык мары: Калифорни
Bahasa Melayu: California
مازِرونی: کالیفرنیا
Dorerin Naoero: California
Nāhuatl: California
Plattdüütsch: Kalifornien
Nedersaksies: Kalifornië
नेपाल भाषा: क्यालिफोर्निया
Nederlands: Californië
norsk nynorsk: California
norsk: California
occitan: Califòrnia
Pangasinan: California
Kapampangan: California
Papiamentu: California
Picard: Californie
Deitsch: Kalifornie
polski: Kalifornia
Piemontèis: Califòrnia
پنجابی: کیلیفورنیا
português: Califórnia
Runa Simi: California suyu
rumantsch: California
română: California
русский: Калифорния
संस्कृतम्: कालिफ़ोर्निया
саха тыла: Калифорния
sicilianu: California
Scots: Californie
davvisámegiella: Kalifornia
srpskohrvatski / српскохрватски: Kalifornija
Simple English: California
slovenčina: Kalifornia
slovenščina: Kalifornija
Gagana Samoa: Kalefonia
Soomaaliga: Kalifornia
shqip: Kalifornia
српски / srpski: Калифорнија
Seeltersk: Kalifornien
Basa Sunda: Kalifornia
svenska: Kalifornien
Kiswahili: California
ślůnski: Kaliforńijo
tetun: California
тоҷикӣ: Калифорния
Tagalog: California
Türkçe: Kaliforniya
татарча/tatarça: Калифорния (штат)
ئۇيغۇرچە / Uyghurche: Kaliforniye Shitati
українська: Каліфорнія
oʻzbekcha/ўзбекча: Kaliforniya
vèneto: Całifornia
Tiếng Việt: California
Volapük: Kalifonän
Winaray: California
хальмг: Калифорния
მარგალური: კალიფორნია
ייִדיש: קאליפארניע
Zeêuws: Californië
Bân-lâm-gú: California
isiZulu: California