Calígula

Infotaula de personaCalígula
Caligula 02.JPG
Bust de Calígula vers el 38 conservat al Museu del Louvre (artista desconegut)
Nom original(la) Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus
Biografia
NaixementCaius Julius Caesar Augustus Germanicus
31 d'agost de 12
Antium (actual Itàlia)
Mort24 de gener de 41(41-01-24) (als 28 anys)
Roma
Causa de mortApunyalament i Tiranicidi
Lloc d'enterramentMausoleu d'August a Roma 
  3r Emperador de l'Imperi Romà
16 de març de 37 – 24 de gener de 41 dC
Tiberi (oncle-avi)
Claudi (oncle) →
ReligióReligió a l'antiga Roma
Activitat
OcupacióPolític, emperador i cònsol
PeríodeImperi Romà
Família
DinastiaDinastia julio-clàudia
CònjugeJúnia Claudil·la
Lívia Orestil·la
Lòl·lia Paulina
Cesònia
FillsJúlia Drusil·la
Tiberi Bessó (adoptiu)
ParesGermànic Cèsar
Agripina I
GermansJulia Livilla Tradueix, Agripina II, Drusil·la, Drus Cèsar i Neró Cèsar
Modifica les dades a Wikidata

Gai Juli Cèsar August Germànic (Antium, actual Anzio,[nota 1] 31 d'agost de 12 dC - Roma, 22 o 24 de gener de 41 dC), més conegut com a Calígula, fou el tercer emperador romà i el tercer membre de la dinastia julio-clàudia, que governà des de l'any 37 fins al 41 dC.

Calígula era el fill més petit de Germànic i d'Agripina la Gran, besnét d'August i renebot de l'emperador Tiberi. Cresqué en una família nombrosa, amb dos germans i tres germanes, als campaments militars de la Germània Inferior, on el seu pare comandava l'exèrcit imperial. El seu sobrenom fou idea dels soldats de les legions, que li feien broma tot disfressant-lo de legionari i calçant-li petites càligues, una mena de sandàlies militars romanes.

Després de l'arribada de Tiberi al tron imperial, la seva família fou objecte de persecucions, perquè era considerada perillosa per l'emperador, que veia els seus membres com rivals polítics. Son pare va morir en circumstàncies estranyes i, més tard, sa mare i els seus dos germans més grans van ser exiliats i assassinats per ordre imperial. Quan l'emperador Tiberi morí l'any 37, el seu testament designà Calígula com a hereu, conjuntament amb Tiberi Bessó, nét de Tiberi, però Calígula va aconseguir declarar nul aquest testament i proclamar-se emperador en solitari.

Els primers mesos del seu regnat foren prometedors, ja que Calígula concedí incentius a la guàrdia pretoriana, manà arxivar tots els casos de traïció iniciats per Tiberi i indultà els proscrits i exiliats. No obstant això, poc de temps després emmalaltí i estigué molt a prop de la mort i, quan es recuperà, el seu comportament canvià radicalment. Estudis moderns suggereixen que l'emperador patia encefalitis o epilèpsia o que la seva personalitat fou conseqüència de l'ambient inestable de la seva infantesa i la seva adolescència. Durant aquest temps, va ordenar assassinar diversos membres de la seva família, senadors o polítics i aliats que li havien estat pròxims, al mateix temps que prenia actituds com a mínim excèntriques, com ara prometre el càrrec de cònsol al seu cavall de curses Incitatus,[2][3] o manar esculpir el seu cap en totes les estàtues de divinitats de Roma, considerant-se ell mateix com un déu.

L'any 40, Calígula va ampliar l'Imperi Romà amb Mauretània[4] i va fer un intent important de conquerir Britània, aixecant dues legions,[5] però va haver de desistir i la conquesta de Britània va ser acabada pels seus successors. A poc a poc, la seva popularitat va decréixer i al principi de l'any 41 fou assassinat per un legionari de la seva guàrdia personal, Gai Cassi Quèrees, del qual acostumava a burlar-se pel seu aspecte efeminat. Aquest també assassinà la seva muller Cesònia i la seva filla de dos anys, Júlia Drusil·la.

El seu regnat és el pitjor documentat de la dinastia julio-clàudia. Les fonts literàries sobre aquests quatre anys són imprecises, sovint anecdòtiques, i normalment hostils. A causa d'això, no tan sols la majoria dels fets d'aquest regnat continuen sent confusos sinó que, a més, Calígula apareix més aviat com una caricatura, com un megalòman boig que se serveix dels capricis i de la crueltat i no com una persona real. Aquesta descripció es deu sobretot als escrits dels senadors i historiadors Suetoni i Tàcit.

Altres idiomes
Afrikaans: Caligula
Alemannisch: Caligula
አማርኛ: ካሊጎላ
aragonés: Caligula
العربية: كاليغولا
asturianu: Calígula
azərbaycanca: Kaliqula
تۆرکجه: کالیقولا
Bikol Central: Caligula
беларуская: Калігула
беларуская (тарашкевіца)‎: Калігула
български: Калигула
brezhoneg: Caligula
bosanski: Kaligula
čeština: Caligula
Чӑвашла: Калигула
Cymraeg: Caligula
dansk: Caligula
Deutsch: Caligula
Zazaki: Caligula
English: Caligula
Esperanto: Kaligulo
español: Calígula
eesti: Caligula
euskara: Kaligula
estremeñu: Calígula
فارسی: کالیگولا
suomi: Caligula
français: Caligula
Frysk: Kaligula
Gaeilge: Caligula
galego: Calígula
עברית: קליגולה
hrvatski: Kaligula
հայերեն: Կալիգուլա
interlingua: Caligula
Bahasa Indonesia: Caligula
íslenska: Calígúla
italiano: Caligola
日本語: カリグラ
ქართული: კალიგულა
Kongo: Caligula
ភាសាខ្មែរ: លោកកៃយុសសេសារ
한국어: 칼리굴라
Latina: Caligula
Ligure: Caligola
lumbaart: Caligola
lietuvių: Kaligula
latviešu: Kaligula
मैथिली: कालिगुला
Malagasy: Caligula
македонски: Калигула
മലയാളം: കലിഗുല
монгол: Калигула
मराठी: कॅलिगुला
Bahasa Melayu: Caligula
မြန်မာဘာသာ: ကလီဂျူလာဘုရင်
Nederlands: Caligula
norsk nynorsk: Caligula av Romarriket
norsk: Caligula
occitan: Caligula
ਪੰਜਾਬੀ: ਕਾਲੀਗੁਲਾ
polski: Kaligula
Piemontèis: Calìgola
português: Calígula
română: Caligula
русский: Калигула
sicilianu: Calìgula
Scots: Caligula
srpskohrvatski / српскохрватски: Kaligula
Simple English: Caligula
slovenčina: Caligula
slovenščina: Kaligula
Gagana Samoa: Caligula
српски / srpski: Калигула
svenska: Caligula
Kiswahili: Kaisari Kaligula
தமிழ்: காலிகுலா
Tagalog: Caligula
Türkçe: Caligula
татарча/tatarça: Калигула
українська: Калігула
Tiếng Việt: Caligula
West-Vlams: Caligula
Yorùbá: Caligula
Zeêuws: Caligula
中文: 卡利古拉
Bân-lâm-gú: Caligula
粵語: 卡利古拉