Cèl·lula eucariota

Cèl·lules endoteliales amb el nucli tenyit de blau per un marcador fluorescent que s'uneix fortament a regions enriquides en adenina i timina en seqüències d'ADN.

S'anomena cèl·lula eucariota (del grec eu,'veritable', i karyon, 'nou' o 'nucli') a totes les cèl·lules amb un nucli cel·lular delimitat dins d'una doble capa lipídica, l'embolcall nuclear, la qual és porosa i conté el seu material hereditari, fonamentalment la seva informació genètica.[1]

Les cèl·lules eucariotes són les que tenen nucli definit (posseeixen nucli veritable) gràcies a una membrana nuclear, al contrari de les procariotes que manquen d'aquesta membrana nuclear, per la qual cosa el material genètic es troba dispers en elles (en el seu citoplasma), per la qual cosa és perceptible solament al microscopi electrònic. Als organismes formats per cèl·lules eucariotes els hi denomina eucariotes.

L'alternativa a l'organització eucariótica de la cèl·lula l'ofereix l'anomenada cèl·lula procariota. En aquestes cèl·lules el material hereditari es troba en una regió específica denominada nucleoide, no aïllada per membranes, en el si del citoplasma. Les cèl·lules eucariotes no compten amb un compartiment al voltant de la membrana plasmàtica (periplasma), com el que tenen les cèl·lules procariotes.

El pas de procariotes a eucariotes va significar el gran salt en complexitat de la vida i un dels més importants de la seva evolució. Sense aquest pas, sense la complexitat que van adquirir les cèl·lules eucariotes no haurien estat possibles ulteriors passos com l'aparició dels éssers pluricel·lulars; la vida, probablement, s'hauria limitat a constituir-se en un conglomerat de bacteris. De fet, a excepció de procariotes, els quatre regnes restants (animals, plantes, fongs i protistas) procedeixen d'aquest salt qualitatiu. L'èxit d'aquestes cèl·lules eucariotes va possibilitar les posteriors radiacions adaptatives de la vida que han desembocat en la gran varietat d'espècies que existeix en l'actualitat.

Altres idiomes