Noms dialectals
També rep els noms menys estesos i localitzats (llista per ordre alfabètic i no-exhaustiu) de bajoca roja (Alcoi), cireret, cirereta (País Valencià, Gironès, Empordà, Mallorca),[2] citró (Eivissa), coent(a), coentet (Benissa), coralet (plana de Castelló i alguns pobles del Segrià com La Granja d'Escarp), cornet (Ibi), corneta, ditet (Alcoi), nyoreta, pebre de banyeta (Menorca), pebre coent, pebrera coenta, pebreta, pebrina (rossellonès, gironí), pesteta (Maestrat, tortosí), viró (Callosa d’en Sarrià, Benimantell, El Campello), visolet (Agres, Muro), xitxó...
Altres propietats del vitxo són els efectes estimulants digestius i carminatius. També s'utilitza externament contra els dolors reumàtics i el torticoli.
