Benaguasil

Infotaula de geografia políticaBenaguasil
Escut de Benaguasil
Escut de Benaguasil
VG1 Benaguasil.jpg
Vista de Benaguasil

Localització
Localització de Benaguasil respecte del País Valencià.png
39° 35′ 36″ N, 0° 35′ 11″ O / 39° 35′ 36″ N, 0° 35′ 11″ O / 39.593333333333; -0.58638888888889
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província Província de València
Comarca Camp de Túria
Municipis 3 (Benaguasil, Vilanova i Vall del Túria)
Població
Total 10.967 (2016)
• Densitat 431,77 hab/km²
Gentilici Benaguasiler, benaguasilera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 25,4 km²
Altitud 110 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Història
Festa major De l' 1 al 20 de setembre
Patró Mare de Déu de Montiel
Organització i govern
• Alcalde José Joaquín Segarra Castillo
Economia
Pressupost 10.894.666,00 (2007)
Indicatius
Codi postal 46180
Codi INE 46051
Codi ARGOS 46051
Altres dades

Web www.benaguasil.es
Modifica dades a Wikidata

Benaguasil és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.

Limita amb Llíria, la Pobla de Vallbona, Riba-roja de Túria, Vilamarxant i Pedralba.

Història

És un topònim procedent de l'àrab: Bani (al)-Wazir que en la documentació posterior (en alfabet llatí) registra diverses variants: Beniguazir, Benaguacil, Beniguasil, etc.

Romans i musulmans

La vila es va fundar en una data indeterminada, cap al segle XII, per una important família musulmana, els Banu al-Wazir, sobre les restes d'alguna probable vil·la romana (vil·la Cecília). D'aquest primitiu habitatge romà ens resten dues làpides, una al museu arqueològic de València, on es fa referència a Caecilia Artemis, i una altra làpida, avui desapareguda, que esmentava a Nigrino, el "quasi emperador" edetà. Els musulmans també van aprofitar una primitiva xarxa de reg romana, la qual netejaren, modificaren i ampliaren, tot aprofitant el mateix assut i una part de les canalitzacions romanes que han servit de base a l'actual horta de la Vall Bona, és a dir, de Benaguasil, la Pobla de Vallbona, l'Eliana, Riba-roja, Vilamarxant i una xicoteta part de Llíria. Els musulmans van construir un castell i una vila fortificats (castrum et oppidum) amb muralles, portals, cisternes, clavegueres i altres elements urbans.

Època foral

El 1238 passa a poder de Jaume I que la dóna a un noble aragonés, Ferrando Díaz i al cap de poc temps passà a la poderosa família dels Luna, senyors de les veïnes viles de Sogorb i Paterna, formant tot un patrimoni conjunt. El 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la guerra dels Dos Peres. [1]

Al principi del segle XV passa a la família reial d' Aragó i més tard als ducs de Cardona. Sota la possessió d'aquests nobles tingué lloc l' alçament morisc de Benaguasil contra el manament de l'Emperador Carles I ( 1525) que obligava a batejar-se tots els musulmans. Aquesta revolta tingué un caràcter comarcal, ja que s'hi aplegaren els musulmans de Benissanó, Bétera, Vilamarxant i Paterna. Dominada la revolta, molts d'aquests sublevats fugiren a la serra d'Espadà i la resta, encapçalats per la família Abenàmir, es van batejar. El setembre del 1609 es va produir l' expulsió dels moriscos de Benaguasil, la pràctica totalitat de la població, que van ser traslladats al port de Mostaganem ( Algèria) des d'on es van repartir entre Orà, Cherchel i la mateixa ciutat d' Alger. L' abril del 1613 es va signar una nova carta de població entre el duc de Cardona i una cinquantena de nous pobladors vinguts, majoritàriament, de l'Horta Nord. La vila particípà activament en la guerra de Successió ( 1706) formant quatre esquadrons, amb alguns cavallers al front, que van lluitar contra Felip de Borbó. Després de la derrota d' Almansa i la caiguda del Regne de València en mans dels castellans, molts d'aquests benaguasilers van fugir a Barcelona fins a la caiguda de la ciutat el 1714.

Segles XVIII i XIX

Al final del s. XVIII, a partir dels informes de Cavanilles, es va prohibir el conreu de l'arròs. Durant la Guerra del Francés la vila també participà en la lluita, concretament en la batalla de las Cabrillas (24 de juny del 1808) on morí el cavaller benaguasiler en Joan d'Arrué. El segle XIX estigué marcat per una gran inseguretat causada per les guerres carlines i els freqüents grups de bandolers que passaren per la vila. Diverses làpides testimonien algunes morts violentes.

Segle XX

El segle XX significà per a Benaguasil la consolidació de les idees anarquistes aplicades al camp les quals es portaren a terme, d'una forma plena, durant la Segona República. El cop d'estat contra la segona república espanyola ( juliol del 1936) vingué seguit d'una sèrie accions exaltades que tingueren com a conseqüència la mort d'unes quaranta persones lligades ideològicament als militars sublevats, així com la crema de l'església parroquial. Amb la victòria de Franco s'inicia un llarg període de persecució i repressió en què unes vuitanta persones, contràries al règim vencedor, van ser executades. L'any 1975 significà el retorn de la democràcia i la desaparíció dels símbols de la Dictadura. L'any 1979 accedia a l'alcaldia Antoni Balaguer al front d'una coalició d'esquerres. El 1983 entrava el PSOE a governar la vila, presidint el govern municipal Batiste Durà. El 1991 ocupà l'alcaldia Joaquim Herràez, del PP, partit que governa encara presidit per l'actual alcalde Joaquim Segarra.

Altres idiomes
aragonés: Benaguacir
English: Benaguasil
español: Benaguacil
euskara: Benaguasil
فارسی: بناگواسیل
français: Benaguasil
magyar: Benaguasil
italiano: Benaguasil
Bahasa Melayu: Benaguasil
Nederlands: Benaguasil
occitan: Benaguasil
polski: Benaguasil
português: Benaguasil
русский: Бенагуасиль
shqip: Benaguasil
українська: Бенагуазіл
Winaray: Benaguasil