Batalla de Culloden

Battle icon gladii.svgBatalla de Culloden
Aixecament jacobita
“Batalla de Culloden” de David Mori
“Batalla de Culloden” de David Mori
Data16 d'abril de 1746
LocalitatCulloden, Regne d'Escòcia
ResultatVictòria decisiva britànica
Batalla de Culloden (Escòcia)
Batalla de Culloden
Batalla de Culloden

Bàndols
Regne Unit Exèrcit governamentalJacobites Forces jacobites
Comandants en cap
Regne Unit Guillem de CumberlandJacobites Carles III d'Anglaterra
Forces
uns 9.000 homesuns 5.400 homes
Baixes
52 morts
259 ferits
1.250 morts
1.000 ferits
558 presoners

La batalla de Culloden (16 d'abril de 1746) va ser el xoc final entre jacobites i partidaris de la Casa de Hannover durant l'aixecament jacobita de 1745. Fou l'última batalla lliurada en sòl britànic fins a la data,[1] i va suposar per a la causa jacobita (la Restauració anglesa de la Casa d'Estuard al tron del Regne de la Gran Bretanya) la derrota definitiva de la que mai es va recuperar.

Els jacobites, majoritàriament escocesos de les Terres altes d'Escòcia, donaven suport a les reclamacions al tron de la Gran Bretanya de Carles Eduard Stuart (també conegut com a Bonnie Prince Charlie o «El jove pretendent»), fill de Jaume III d'Anglaterra i VIII d'Escòcia. Se'ls s'oposava l'exèrcit britànic, liderat per Guillem August de Cumberland, el fill menor del sobirà Jordi II de Gran Bretanya, membre de la Casa de Hannover.

Després de la batalla, la crueltat del victoriós exèrcit britànic va fer guanyar al seu general el malnom de "Cumberland el Carnisser". Carles Estuard va fugir de la Gran Bretanya i va viure a l'exili fins que va acabar els seus dies amb severs problemes de beguda, a Roma, sense tornar a intentar mai aconseguir el tron. Les represàlies civils van ser també severes. Es van promulgar lleis que van desmantellar el sistema feudal de clans dels escocesos de les Terres Altes, i fins i tot les gaites i la vestimenta tradicional de la zona van ser declarades il·legals.

Altres idiomes