Asphodelus

Infotaula d'ésser viuAsphodelus
0 Asphodelus albus - Samoëns (3).JPG
Planta
Tipus de fruitcàpsula
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaXanthorrhoeaceae
SubfamíliaAsphodeloideae
GènereAsphodelus
L.
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Asphodeloides (Moench, 1794)
  • Clausonia (Pomel, 1860)
  • Verinea (Pomel, 1860)
  • Gethosyne (Salisb., 1866)
  • Ophioprason (Salisb., 1866)
  • Glyphosperma (S. Watson, 1883)
Modifica les dades a Wikidata

Els asfòdels (Asphodelus spp.) anomenats en català porrassa, albó, caramuixa o gamó entre altres noms comuns[1] conformen un gènere de plantes vivaces herbàcies, bianuals o perennes, distribuïdes naturalment des de la Macaronèsia fins a l'Índia presentant el seu màxim d'abundància a l'oest d'Europa (Nord d'Àfrica i península Ibèrica).[2] S'han difós avui per tot el món com a plantes ornamentals, gràcies a les seves grans flors i la facilitat del seu cultiu, requerint pocs nutrients, escassa humitat i molta llum. Algunes espècies com Asphodelus fistulosus s'han instal·lat com a espècies introduïdes a Amèrica del Nord, Austràlia i Nova Zelanda. Àdhuc les relacions d'Asphodelus amb els altres dos gèneres de la subfamília (Asphodeline i Eremurus) presenten centres de distribució francament separats.

En l'antiga Grècia, els asfodels es col·locaven en la tomba dels morts i s'empraven en les cerimònies fúnebres, en la creença que facilitaven el trànsit dels difunts als Camps Elisis, que es creia entapissats d'aquests.[3]

En general formen una roseta de fulles llargues (fins a 30 cm) sobre una base de bulbs i diverses espècies produeixen tubercles. Des d'aquesta base, en la florida, generen un escap força alt sobre el que es forma una o diverses panícules. Les flors són formades per sis tèpals d'un color generalment blanquinós o rosat i sis estams. L'ovari és tricarpelar i els fruits que generen són càpsules que contenen una o diverses llavors.

Les espècies d'asfodels són molt variables morfològicament incloent tant caràcters diferenciadors fàcilment identificables com la disposició i forma de les fulles, o l'aparença i guarniment de l'escap; com caràcters que requereixen un examen més detingut que sovint requerix instruments d'observació complexos com la forma dels bulbs, el periant, l'estigma, la seva germinació, el pol·len o el nombre cromosòmic.[2]

Pel que fa a la vall de l'Ebre un estudi ha determinat la presència de quatre espècies:[2] A. fistulosus, , A. cerasiferus, , tot i que sovint algunes poblacions de qualsevol d'aquestes quatre espècies poden ésser confoses amb .

Espècies seleccionades

Altres idiomes
العربية: بروق
brezhoneg: Milad
Cebuano: Asphodelus
corsu: Talavellu
Deutsch: Affodill
Zazaki: Hêlıge
English: Asphodelus
Esperanto: Asfodelo
español: Asphodelus
euskara: Anbulo
فارسی: سریشک
français: Asphodèle
Gaeilge: Sciollam
hrvatski: Čepljez
magyar: Aszfodélosz
italiano: Asphodelus
ქართული: ასფოდელო
kurdî: Gûlik
lumbaart: Asphodelus
Nederlands: Affodil
occitan: Asfodèl
Picard: Batonjacop
português: Asphodelus
русский: Асфоделус
sardu: Cardilloni
sicilianu: Garufu
Türkçe: Çiriş
українська: Асфодель
Tiếng Việt: Chi Lan nhật quang
Winaray: Asphodelus