Armada Invencible

Battle icon gladii.svgDerrota de l'Armada Invencible
Guerra angloespanyola de 1585–1604
Derrota de l'Armada Invencible oli de Philippe-Jacques de Loutherbourg (1796).
Derrota de l'Armada Invencible
oli de Philippe-Jacques de Loutherbourg ( 1796).
Data 8 d'agost del 1588.
Resultat Victòria de la coalició d' Anglaterra i les Províncies Unides
Derrota de l'Armada Invencible (França)
Derrota de l'Armada Invencible
Derrota de l'Armada Invencible

Bàndols
Anglaterra Regne d'Anglaterra
República de les set Províncies Unides Províncies Unides
Monarquia Hispànica Monarquia Hispànica
Comandants en cap
Anglaterra Charles Howard
Anglaterra Francis Drake
Monarquia Hispànica Alonso Pérez de Guzmán
Monarquia Hispànica Alexandre I de Parma
Oficials destacats
Anglaterra Walter Raleigh
Anglaterra John Hawkins
Anglaterra Martin Frobisher
Anglaterra Henry Seymour
Anglaterra William Winter
Monarquia Hispànica Juan Martínez de Recalde
Monarquia Hispànica Miguel de Oquendo
Monarquia Hispànica Diego Flores de Valdés
Forces
34 navilis [1]
163 mercants armats [2]
2.000 canons
20.000 homes
20 galions [1]
4 galeres
4 galiasses
25 urques
35 naus
10 caravel·les
11 zabres i pinasses
20 Patatxes
2.431 canons
30.000 homes
Baixes
6.000-8.000 morts en combat
400 ferits
60 vaixells perduts
15.000-20.000 morts
800 ferits
397 presoners

La Grande y Felicísima Armada denominada sarcàsticament l'Armada Invencible pels anglesos, va ser el nom que va donar Felip II de Castella a la gran flota que va armar el 1588 per la conquesta d' Anglaterra. La intenció de Felip II amb aquesta flota és envair i controlar la política exterior anglesa. Va suposar el començament de les hostilitats entre Espanya i Anglaterra que finalment va guanyar Espanya imposant el Tractat de Londres (1604), molt favorable als seus interessos. La supremacia espanyola en els mars seguiria essent indiscutible fins al 1639 amb la derrota de la Batalla de les Dunes.

El pla

Felip II de Castella, devot catòlic romà havia estat monarca consort d'Anglaterra fins a la mort de la seva esposa Maria I d'Anglaterra el 1558. Felip considerava la protestant Elisabet I d'Anglaterra una heretge i reina il·legítima d'Anglaterra, donant suport a complots per enderrocar-la en favor de la seu cosina catòlica Maria I d'Escòcia, a qui Maria havia fet empresonar i finalment fou executada el 1587. A més, Elisabet, que va intentar fer avançar la causa del protestantisme, va donar suport de la revolta neerlandesa contra Espanya.

En represàlia, Felip va planejar una expedició per envair i conquerir Anglaterra, que abandonaria el suport a les Províncies Unides, que no formaven part dels Països Baixos espanyols, i tallant els atacs anglesos [3] en contra de les possessions espanyoles al Nou Món i en contra de les flotes de tresor de l'Atlàntic. El rei va ser recolzat pel papa Sixt V, que va tractar la invasió com una croada, amb la promesa d'una subvenció quan l'Armada desembarqués.

La idea era travessar el Canal de la Mànega per recollir un exèrcit espanyol de 30.000 homes dirigit per Alexandre I de Parma que travessarien el canal en barcasses protegits per la flota d' Álvaro de Bazán per desembarcar a la costa del comtat de Kent.

Altres idiomes
Afrikaans: Spaanse Armada
العربية: الأرمادا
azərbaycanca: Yenilməz armada
Bahasa Indonesia: Armada Spanyol
한국어: 무적함대
Bahasa Melayu: Armada Sepanyol
မြန်မာဘာသာ: စပိန်ရေတပ်ကြီး
Nederlands: Spaanse Armada
português: Invencível Armada
سنڌي: آرميڊا
Simple English: Spanish Armada
српски / srpski: Шпанска армада
українська: Іспанська Армада
吴语: 无敌舰队