Aristides Maillol

Infotaula de personaAristides Maillol
Maillol1925.jpg
Fotografia del 1925
Nom original Aristide Maillol
Dades biogràfiques
Naixement 8 de desembre de  1861
Banyuls de la Marenda, Rosselló
Mort 27 de setembre de  1944(1944-09-27) (als 82 anys)
Banyuls de la Marenda, Rosselló
Causa de mort Accident de trànsit
Residència Banyuls de la Marenda
Religió Catolicisme
Alma mater École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Académie Colarossi
Activitat professional
Ocupació Escultor, pintor i gravador
Art Escultor, pintor i gravador
Mestres Jean-Léon Gérôme
Va influir a
Obra
Obres destacades Flore
L'Air
L'Action enchaînée
Signatura
Modifica dades a Wikidata
 La "Mediterrània" de Maillol (Museu Marés)
La "Mediterrània" de Maillol (Museu Marés)

Aristides Maillol ( Banyuls de la Marenda, 8 de desembre del 186127 de setembre del 1944) fou un escultor, pintor i gravador català.

« Aquestes idees arcaiques, gregues, foren la gran novetat que Maillol aportà en el corrent de l'escultura moderna. El que s'ha d'estimar dels antics no és pas la seva antigor; és la seva permanent, renovada novetat, que deuen a la naturalesa i a la raó, que en la naturalesa descobreixen. »
Josep Pla. «Arístides Maillol, escultor» dins Homenots, 3a sèrie. OC XXI, 19 [1]

Biografia

Monument als morts de les guerres en la seva vila natal.

A l'edat de tretze anys pinta una marina, el seu primer quadre. A 18 anys publica una revista, La Figue; ell n'és l'únic redactor, impressor, il·lustrador i, finalment, l'únic client.

Després d'una estada a Perpinyà, parteix a París, on després de moltes temptatives és admès el 1885 a l' École des Beaux-Arts; és en aquesta època que passa més penúries i que fa amistat amb Antoine Bourdelle i Paul Gauguin. Va entrar en el grup del nabís, i durant una primera etapa va fer pintures i ceràmiques d'estètica nabí. [2]

Comença a interessar-se pels tapissos i en fa diverses exposicions, però el treball de la tapisseria li afecta la vista i l'obliga a abandonar definitivament aquest art. Aleshores es dedica exclusivament a l'escultura; molt influït pel seu amic Gauguin, les seves escultures tenen un caràcter alhora solemne i simple, amb un gran equilibri i sempre les enquadra en figures geomètriques, centrant-se en el nu femení.

El 1905 li arriba la fama al Saló de l'Automne, on hi exposa la Mediterrània. Aquesta lliçó nord-catalana triomfa el 1905 al Saló de Tardor de París per via d'Aristides Maillol, que, segons Maurice Denis, sap unir la virtut del classicisme a la ingenuïtat del primitivisme. La serenitat, així com la força arcaïtzant de la seva obra Mediterrània, lloada per André Gide, li permet de refermar en la història de l'escultura, mitjançant el llegat grec, la primacia de la forma per sobre del tema. Amb aquesta obra, Maillol obre per l'escultura un nou camp d'experimentació. El català ha sabut regenerar aquest gènere per a oferir-li un gran període postrodinià, ja que si l'obra del mestre de Meudon requereix la sensació incontrolada, d'un realisme galvanitzat per una forma flamígera al límit de l'esbós, característic d'un expressionisme nòrdic, la del mestre de Banyuls de la Marenda respon a la d'un retorn a la forma pura i a la síntesi absoluta portada per la llum del Mediterrani. [3]

A partir d'ací, fa exposicions a París, Nova York, Berlín, Chicago, etc. Té encàrrecs i també il·lustra diversos llibres.

Fou molt amic de Sunyer i de Togores, i els va ajudar sovint durant l'època de l' ocupació franquista de Catalunya. [4] També ho fou de l'escultor català Joaquim Claret, qui havia treballat al seu taller de Marly-le-Roi entre 1907 i 1908. [5]

Amb la decisió dels artistes de l'Escola Rossellonesa, una vegada formats a París, de tornar a viure i treballar a llur país, el panorama artístic nord-català es consolida i esdevé un referent per a la nova generació d'artistes emergents. Mentre que Maillol pren per deixebles Elie Rocaries, Enric Frère, Gaspar-Maillol, per tècnics Joaquim Claret o Ricard Guinó i influencia nombrosos artistes joves com Jordi Caseblanque o Roger Maureso, per la seva banda Terrús forma Enric Escarrà i Gustau Violet i pren sota la seva protecció Marcel Gili i Pierre Bardou. Artistes com Martí Vives, Camil Descossy, Andreu Suspuglas, Lluís Cazals o Marcel Delaris fan aleshores les primeres exposicions. [3]

Maillol pinta i dibuixa molt; comença el 1940 la seva darrera estàtua: L'harmonia, que no arribarà a acabar. Es mor a la seva casa de Banyuls el 27 de setembre de 1944, a vuitanta-tres anys, després d'un accident de cotxe, quan tornava d'una visita a Raoul Dufy a Vernet dels Banys.

La casa museu

La seva tomba

La seva casa prop de Banyuls es va inaugurar com a museu el 1994, i conté una col·lecció d'escultures i dibuixos. Un altre museu de la seva obra es va inaugurar a París el 1995, el Musée Maillol, fundat per la col·leccionista i marxant d'art, Dina Vierny, model predilecta i companya platònica de Mallol durant els 10 anys darrers de la vida del pintor.

Maillol "parlava català, anava amb espardenyes, duia faixa i barretina, ballava sardanes" i afirmava: "Jo considero Catalunya la meva veritable pàtria". [6]

Altres idiomes
български: Аристид Майол
čeština: Aristide Maillol
Esperanto: Aristide Maillol
français: Aristide Maillol
Lëtzebuergesch: Aristide Maillol
lietuvių: Aristide Maillol
Nederlands: Aristide Maillol
português: Aristide Maillol
srpskohrvatski / српскохрватски: Aristide Maillol
српски / srpski: Аристид Мајол
українська: Арістид Майоль
Tiếng Việt: Aristide Maillol