Alger

Infotaula de geografia políticaAlger
مدينة الجزائر
Escut d'Alger
Algiersnasa.jpg
Alger des de l'espai

Localització
Algiers location.svg
36° 46′ 35″ N, 3° 03′ 31″ E / 36° 46′ 35″ N, 3° 03′ 31″ E / 36.776388888889; 3.0586111111111
País Algèria
Província Província d'Alger
Capital de Algèria
Població
Total 3.415.811 (2011)
• Densitat 9.409,95 hab/km²
Geografia
Forma part de Central Algeria
Superfície 363.000.000 m2 (363 km2)
Banyat per mar Mediterrània
Altitud 2 - 424
Indicatius
Codi postal 16000–16132
Fus horari UTC+01:00
Prefix telefònic (0)21
Altres dades
Agermanament

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Alger (en àrab الجزائر al-Jaza'ir, literalment "les illes"; en amazic Dzayer; en francès Alger) és la capital i la ciutat més gran d' Algèria. D'acord amb el cens de l'any 1998, la població de la ciutat era d'1.519.570 habitants (anomenats algerins), tot i que la seva àrea metropolitana arribava als 2.135.630. Anomenada també al-Bahja (البهجة) o "Alger la Blanca" pel color blanc dels seus edificis, està situada al nord-oest d' Àfrica, concretament al litoral de la mar Mediterrània, i disposa del port més important de la zona.

Alger ha crescut molt en els darrers anys, si bé conserva l'encant de la ciutat vella. De fet, l'antiga ciutadella o casbah ha estat considerada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1992. [1]

Història

Segons la llegenda, Alger va ser fundada per l'heroi mític Hèrcules, encara que en realitat era una colònia comercial fenícia anomenada Icosim. L'any 146 aC, va ser annexionada a l' Imperi romà i va passar a denominar-se Icosium. Al segle V, va ser conquerida pels vàndals i va formar part de l' Imperi bizantí i, més tard, ja en el segle VII, fou conquerida pels àrabs. A partir del segle V, ja no torna a ser esmentada i estava en ruïnes al segle X.

La va refundar, al segle X, Buluggin ben Ziri amb el nom de Djazair Bani Mazghanna del nom d'una tribu berber sanhadja que vivia a la zona, i va esdevenir un important port per on passava gran part del comerç mediterrani. A partir del darrer terç segle xiv, va tenir tendència a esdevenir independent sota protecció dels àrabs Thaaliba de la Mitidja; al segle XV, la protecció va tenir com a representant el santó Sidi Abd al-Rahman al-Thaalibi, que va esdevenir patró de la ciutat. Al segle XV, hi va arribar una quantitat important de moriscos expulsats de Granada. L'activitat corsària va començar a ser-hi habitual. Els espanyols van conquerir i fortificar el penyal de la ciutat l'any 1510, després d'haver ocupat Orà, ciutat pròxima a Alger, però els habitants, dirigits per Salim al-Tumi, van buscar l'aliança del pirata turc Arudj establert a Djidjeli, que va expulsar els espanyols i es va fer amo de la ciutat. Intents de reconquesta el 1516 i 1519 no van reeixir-hi. Adrujd va morir el 1518 i va ocupar el seu lloc el seu germà Khaïr ad-Din ( Barba-rossa), que el 1520 es va replegar a Djidjeli fins al 1525, però en aquest any fou cridat altre cop pels habitants d'Alger i, quatre anys després, va ocupar la fortalesa espanyola construïda sobre el principal dels illots de la badia ( 25 de maig de 1929); els materials resultants de la demolició de la fortalesa van servir per crear el port d'Alger. Khaïr al-Din s'havia sotmès a l' imperi otomà, i va convertir la ciutat en una base corsària dedicada a atacar els vaixells de la regió, i arribà també a les costes catalanes, entre d'altres. Carles V va intentar recuperar la ciutat el 1541 i va arribar a desembarcar-hi, i establí el seu camp al lloc anomenat Kudayt al-Sabun (després Fort de l'Emperador), però la flota que desembarcava fou parcialment destruïda per una tempesta la nit del 24 al 25 d'octubre del 1541 i se'n va haver de retirar.

A la sortida dels espanyols, es va construir el fort de l'Emperador. El 1556, es va construir la kashba (residència dels beys el 1816). Els governadors turcs van residir al palau anomenat Djannina (Petit Jardí), format per l'antic arquebisbat. Els militars turcs, units a dones locals, van originar els kulughlis. La ciutat tenia població jueva (4.000 el 1830). L'activitat corsària va provocar atacs espanyols el 1567, 1775 i 1783, i d'altres estats, com els danesos (1770), França (1661,1682, 1683 i 1688) i Anglaterra (1622, 1655, 1672, 1816 i 1825).

El 14 de juny del 1830, van desembarcar a la ciutat els francesos i, el 4 de juliol, van ocupar la seu del govern. França va dir que es tractava d'una ocupació temporal, però el cert és que la colònia algeriana va durar més de 132 anys, fins a la seva independència l'any 1962. Durant aquests anys, es va produir una important migració de gent dels Països Catalans cap a Algèria, sobretot d' alacantins (que es van situar a la regió d' Orà) i rossellonesos i menorquins (situats a la regió d'Alger). Aquests catalans van conservar la seva llengua durant diverses generacions i hi van desenvolupar el dialecte patuet. Així, el pujol on es troba la facultat d'Alger al carrer Didux Murad, exrue Michelet, era anomenat "es camp des naps" pels pescadors menorquins instal·lats a Fort de l'Eau (anècdota recollida al llibre Alger, de Louis Bertrand), i la plaça dels Màrtirs, explace du Gouvernement "la plaça del cavall" a causa de l'estàtua del duc d'Orléans, que ara es troba davant de l'ajuntament de Neuilly als afores de París.

Infotaula d'edifici
Casbah d'Alger
Dey palace Algiers.jpg
Una porta del palau de Dey
Dades bàsiques
Tipus capital i ciutat
Forma part de Central Algeria
Característiques
Superfície 60 ha
Altitud 0 m
Ubicació
País Algèria
Província Província d'Alger
Localització Flag of Algeria.svg Algèria
Algiers location.svg
36° 46′ 35″ N, 3° 03′ 31″ E / 36° 46′ 35″ N, 3° 03′ 31″ E / 36.776388888889; 3.0586111111111
Patrimoni de la Humanitat
Tipus Cultural
Criteris (ii),(v)
Declaració 1992 (16a sessió)
Identificador 565
Regió Àfrica
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Durant la Segona Guerra Mundial, i després del desembarcament aliat al nord d' Àfrica del 8 de novembre de 1942, Alger va esdevenir capital provisional de França (fins al 1944), hi va tenir un paper principal, ja que fou el quarter general de Charles de Gaulle fins al final de la guerra. Posteriorment, el socialisme revolucionari va tenir un fort impacte a l'estat. Durant la lluita per la independència contra França ( 1954- 1962), va ser l'escenari d'importants enfrontaments. D'acord amb la història oficial algeriana, hi va haver un milió de morts a mans de l'exèrcit francès i del Front Nacional d'Alliberament Algerià. L'any 1959 (abril), la vila fou dividida en arrondissements i les comunes de la rodalia van formar la municipalitat única del Gran Alger. L'any 1962, es va proclamar Alger capital de l' Algèria independent. Després de la guerra d'independència, es va produir un èxode de la població europea o pied-noir'; la ciutat ha crescut massivament, i es calcula que ara té uns 3 milions d'habitants, és a dir, un 10% de la població de l'estat.

Va ser escenari d'atemptats en la guerra civil entre el govern i els dos fronts islàmics, el GIA i el FIS.

Altres idiomes
адыгабзэ: Алжир (къалэ)
Afrikaans: Algiers
አማርኛ: አልጀርስ
aragonés: Alcher
asturianu: Arxel
azərbaycanca: Əlcəzair şəhəri
žemaitėška: Alžīrs (miests)
беларуская: Алжыр (горад)
беларуская (тарашкевіца)‎: Альжыр (горад)
български: Алжир (град)
bamanankan: Alger
brezhoneg: Aljer
bosanski: Alžir (grad)
Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄: Algiers
нохчийн: Алжир (гӀала)
Cebuano: Algiers
čeština: Alžír
Чӑвашла: Алжир (хула)
Cymraeg: Alger
dansk: Algier
Deutsch: Algier
Ελληνικά: Αλγέρι
English: Algiers
Esperanto: Alĝero
español: Argel
eesti: Alžiir
euskara: Aljer
estremeñu: Argel
فارسی: الجزیره
suomi: Alger
Võro: Alžiir
føroyskt: Alger
français: Alger
arpetan: Alg·èr
Nordfriisk: Algier
Frysk: Algiers
Gàidhlig: Algiers
galego: Alxer
客家語/Hak-kâ-ngî: Algiers
עברית: אלג'יר
हिन्दी: अल्जीयर्स
Fiji Hindi: Algiers
hrvatski: Alžir (grad)
hornjoserbsce: Alžěr
Kreyòl ayisyen: Alje
magyar: Algír
Հայերեն: Ալժիր (քաղաք)
Bahasa Indonesia: Aljir
Interlingue: Alger
Ilokano: Arhel
Ido: Aljer
íslenska: Algeirsborg
italiano: Algeri
日本語: アルジェ
Basa Jawa: Aljir
Kabɩyɛ: Alizee
Kongo: Alger
қазақша: Алжир (қала)
한국어: 알제
Кыргызча: Алжир шаары
Latina: Algeria
Ladino: Arjel
Lëtzebuergesch: Alger
Ligure: Algê
lumbaart: Algeri
lingála: Alje
latviešu: Alžīra
मैथिली: अल्जीएर्स
мокшень: Алжир (ош)
Malagasy: Algiers
македонски: Алжир (град)
മലയാളം: അൾജിയേഴ്സ്
монгол: Алжир хот
кырык мары: Алжир (хала)
Bahasa Melayu: Algiers
မြန်မာဘာသာ: အယ်လဂျီးယားမြို့
Plattdüütsch: Algier
नेपाली: अल्जीएर्स
Nederlands: Algiers
norsk nynorsk: Alger
norsk: Alger
occitan: Argièr
ਪੰਜਾਬੀ: ਅਲ-ਜਜ਼ਾਇਰ
Papiamentu: Algiers
polski: Algier
Piemontèis: Algeri
پنجابی: الجیرز
پښتو: الجزيره
português: Argel
română: Alger
русский: Алжир (город)
sicilianu: Algeri
Scots: Algiers
srpskohrvatski / српскохрватски: Alžir (grad)
Simple English: Algiers
slovenčina: Alžír
slovenščina: Alžir
chiShona: Algiers
Soomaaliga: Algiers
shqip: Algier
српски / srpski: Алжир (град)
Basa Sunda: Aljir
Kiswahili: Algiers
ślůnski: Alger
тоҷикӣ: Алҷазира
Tagalog: Arhel
Twi: Alger
удмурт: Алжир (кар)
ئۇيغۇرچە / Uyghurche: ئالجىر
українська: Алжир (місто)
oʻzbekcha/ўзбекча: Jazoir (shahar)
vèneto: Algeri
vepsän kel’: Alžir (lidn)
Tiếng Việt: Algiers
Volapük: Cäsair
Winaray: Algiers
Wolof: Alse
მარგალური: ალჟირი (ნოღა)
ייִדיש: אלזשירס
Yorùbá: Algiers
中文: 阿爾及爾
Bân-lâm-gú: Alger
粵語: 阿爾及爾
isiZulu: Algiers