Alfons XII d'Espanya

Joventut

Fill de la Reina Isabel II d'Espanya i suposadament de l'infant Francesc d'Assís d'Espanya (que rebia el pseudònim de Paquito Natillas) i era nét del rei Ferran VII d'Espanya i de la princesa Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i de l'infant Francesc de Paula d'Espanya i de la infanta Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies. Els quatre avis d'Alfons XII descendien directament del rei Carles III d'Espanya, ja que tant l'avi matern com els avis paterns descendien de l'esmentat rei a través del seu fill, el rei Carles IV d'Espanya i l'àvia materna a través del rei Ferran I de les Dues Sicílies. Malgrat tot, diverses fonts revelen que el vertader pare d'Alfons seria el capità de l'exèrcit Enric Puigmoltó i Mayans, amant de la seva mare.

El 1868, quan encara un nen, la seva mare va ser destronada per la Revolució del 1868 (coneguda com La Gloriosa), que obligà la Família Reial a partir cap a l'exili; els reis es van instal·lar per separat a París. La sortida a Europa del jove príncep va suposar una experiència molt enriquidora, al poder viure amb altres sistemes polítics com el francès, l'austríac o el britànic. De fet, el Príncep Alfons va ser el primer príncep d'Astúries que es va formar en centres educatius i militars estrangers.

El seu primer centre exterior va ser l'escola Stanislas, a París. El 29 de setembre de 1869, la família es va traslladar transitòriament a Ginebra, on a més de rebre classes particulars, el Príncep Alfons va anar a l'Acadèmia Pública de la ciutat cantonal. Continuant amb la seva educació, va anar a la Reial i Imperial Acadèmia Teresiana de Viena. Finalment entrà a l' Acadèmia militar de Sandhurst, a Anglaterra. En aquest país el futur rei va conèixer de primera mà el constitucionalisme anglès.

De la correspondència d'Alfons amb la seva mare la Reina durant totes les seves estades en diferents escoles i acadèmies, es posa de manifest la relativa estretor econòmica en què es movia la família reial en aquests anys.

El 25 de juny de 1870, la seva mare Isabel II, en un document signat a París, va abdicar els seus drets dinàstics en favor del seu fill Alfons, que passava així a ser considerat pels monàrquics com el legítim Rei d'Espanya.

Mentrestant, a Espanya se succeïen diferents formes de govern: el Govern Provisional ( 1868 - 1870), la monarquia democràtica d' Amadeu I ( 1871 - 1873) i la I República ( 1873 - 1874). El mes de gener de 1874 el cop d'Estat del general Pavia posa punt final a l'experiència republicana, i es va obrir un segon període de Governs provisionals. Durant aquesta etapa històrica (el Sexenni Democràtic), la causa alfonsina va ser representada a les Corts per Antonio Cánovas del Castillo.

Altres idiomes
беларуская: Альфонса XII
български: Алфонсо XII
čeština: Alfons XII.
français: Alphonse XII
hrvatski: Alfons XII.
Bahasa Indonesia: Alfonso XII dari Spanyol
한국어: 알폰소 12세
Lëtzebuergesch: Alfonso XII. vu Spuenien
Tagalog: Alfonso XII
Türkçe: XII. Alfonso
українська: Альфонс XII