Agripina II

Infotaula de personaAgripina II
Agrippina younger pushkin profile.jpg
Biografia
Naixement6 novembre 15 dC
Colònia
Mort17 març 59 dC (43 anys)
Misenum
 Emperador romà 

Activitat
OcupacióPolítica
PeríodeImperi Romà
Família
FamíliaDinastia Júlio-Clàudia
CònjugeClaudi
Gneu Domici Aenobarb
Crisp Passiè
FillsNeró
ParesGermànic CèsarAgripina I
GermansDrusil·la, Julia Livilla Tradueix, Calígula, Drus Cèsar i Neró Cèsar
Modifica les dades a Wikidata

Agripina II o Agripina Menor, fou la filla d'Agripina I i de Germànic.Va néixer vers l'any 15 a Oppidium Ubiorum, quarter de les legions romanes al Rin, que en el seu honor fou rebatejada Colònia Agripina i que avui és Colònia, a Alemanya. El seu pare Germànic era el comandant d'aquestes legions.

L'any 28, quan tenia entre 12 i 14 anys, fou casada amb Cneu Domici Aenobarb (que va morir l'any 40). Després es va casar amb Crispus Passienus, que va morir pocs anys després i fou acusada d'enverinar-lo amb el propòsit de rebre'n la fortuna, però no se'n va provar res; se la va acusar d'haver comés incest amb el seu germà Cal·lígula; aquest, amb l'excusa que havia comés adulteri amb M. Emili Lèpid, quan aquest fou acusat de conspiració contra Cal·lígula i executat, la va desterrar a l'illa de Pòntia, enfront de Gaeta (Caieta), a la costa d'Itàlia, on aviat se li va reunir la seva germana Drusil·la, que tenia un llarga relació incestuosa amb el seu germà Cal·lígula, i era la dona d'Emili Lèpid. Abans d'anar al desterrament Agripina va haver de portar les cendres d'Emili Lèpid a Roma (39).

Drusil·la i Agripina II van poder sortir del seu exili l'any 41, després de l'arribada al poder de Claudi, tot i que la dona d'aquest, Valèria Messal·lina, era rival d'Agripina II. Messal·lina va ser executada per ordre de Claudi l'any 48 i l'any 49 Claudi es va casar amb Agripina, que era la seva neboda carnal, enllaç que fou legalitzat per un senatus consultum que declarava vàlids els matrimonis dels homes amb les filles dels seus germans (aquest senatus consultum fou derogat per Constantí molts anys després).

Va tenir forta influència sobre l'emperador fins al punt que aquest va adoptar l'any 51 el seu fill Domici Neró (nascut del primer matrimoni amb Cneu Domici Aenobarb) en perjudici del seu propi fill Britànic. Agripina fou ajudada en els seus plans pel llibert i confident de Claudi, Palles. Fou aquest qui va instar l'emperador a ordenar la mort de L. Junius Silanus, marit de la seva filla Octàvia, que poc de temps després fou casada amb el jove Neró (any 53). Lòl·lia Paul·lina, que va aspirar també a casar-se amb l'emperador l'any 49, fou acusada d'alta traïció i condemnada a mort (ella mateixa es va suïcidar abans de l'execució); Domícia Lepida, la germana de Cneu Domici Aenobarb, va córrer una sort similar.

Una vegada es va haver desfet de les seves rivals, va voler governar l'imperi mitjançant el seu fill Neró. El rumor sobre aquests plans va arribar a Claudi; un dia, aquest, havent begut més del compte, va parlar de castigar a Agripina i aquesta ho va sentir. Sense temps per perdre, amb l'ajut de Locusta i de Xenofont, un metge grec va enverinar Claudi (any 54) a Sinuessa, on passaven una temporada per motius de salut de Claudi.

Agripina va nomenar prefecte del pretori Burrus, que fou qui va presentar el nou emperador, Neró, a les tropes. Els més fidels a Claudi foren executats (el llibert Narcís, M. Junius Silanus, procònsol d'Àsia; el seu germà L. Junius Silanus, i un besnét d'August) i encara Burrus va haver de limitar les persones afectades per les venjances. Sèneca fou cridat del seu exili per educar Neró.

Neró no va tardar a enamorar-se d'Acte i va començar a odiar la mare que el volia controlar. A Acte la va seguir Pòpia Sabina, esposa de M. Salvius Oto. Agripina ho va provar tot per recuperar la influència sobre el seu fill. Primer el va voler oposar a Britànic, fill de Claudi i Mesalina, però aquest noi fou enverinat per ordre de Neró. Després va provar fins i tot de tenir relacions incestuoses amb el fill, que ho va rebutjar. Neró volia repudiar a Octàvia i casar-se am Pòpia, però la mare s'oposava a aquest designi. L'emperador la va convidar a Baia (Baiae) a la costa de Campània, amb la promesa d'una reconciliació, i Agripina hi va anar amb vaixell. A Baia ambdós van fer un paper hipòcrita; quan ella va sortir de Baia i el vaixell va ser a alta mar, es van adonar que feia aigües (sens dubte fou sabotejat) i s'estava enfonsant; però Agripina es va poder salvar nedant fins a la costa; la seva serventa Acerrònia va morir, però ella va poder arribar a la seva vil·la prop del llac Lucrina i va enviar el missatge al fill que feliçment s'havia salvat. Llavors Neró ja va decidir actuar obertament i va enviar Burrus a matar-la, però Burrus no va voler obeir, i hi fou enviar Anicet, el comandant de la flota que havia preparat el sabotatge del vaixell. Anicet va arribar a la vil·la d'Agripina amb un grup de soldats escollits i la va trobar a la seva habitació. Quan va veure els seus assassins i fou ferida lleument va cridar "Ventrem feri" i seguidament fou ferida mortalment i va morir (any 60). Tàcit diu que Neró va anar a la vil·la i va admirar la bellesa del cos mort de la seva mare, però altres autors ho dubten.

Altres idiomes
asturianu: Agripina
azərbaycanca: Kiçik Aqrippina
беларуская: Агрыпіна Малодшая
български: Агрипина Младша
español: Agripina
hrvatski: Agripina Mlađa
íslenska: Agrippina yngri
português: Agripina Menor
srpskohrvatski / српскохрватски: Agripinila
српски / srpski: Агрипина Млађа
Türkçe: Julia Agrippina
українська: Агріппіна Молодша
Tiếng Việt: Agrippina con