Abdul Hamid I

Infotaula de personaAbdul Hamid I
Abdulhamid I.jpg
Retrat de Abdul Hamid I
Nom original عبد الحميد اول
 Soldà de l'Imperi Otomà
Osmanli-nisani.svg
21 de gener de 1774 – 7 d'abril de 1789
Dades biogràfiques
Naixement 20 de març de  1725
Constantinoble
Mort 7 d'abril de  1789(1789-04-07) (als 64 anys)
Constantinoble
Religió Sunnisme
Activitat professional
Ocupació Governant
Dades familiars
Casa reial Dinastia Osman
Cònjuge Ayşe Sine
Nakşidil Sultan
Fills
Pares Ahmet III i Rabia Sultan
Germans
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Abdülhamit I ( turc otomà: عبد الحميد اول `Abdü'lhamīd-i evvel) ( 20 de març de 17257 d'abril de 1789) va ser soldà de l' imperi Otomà. Era fill d' Ahmet III ( 170330) i va succeir el seu germà Mustafà III ( 175774) el 21 de gener de 1774.

Com era costum a la família reial otomana, Abdulhamit va estar reclòs al Palau de Topkapi durant els seus primers quaranta-tres anys de vida en què regnaren els seus cosins Mahmut I i Osman III i el seu germà gran Mustafà III. Durant el confinament va ser educat per la seva mare Rabia Semi.

A la mort del seu germà va heretar el tron i una guerra contra Rússia, que havia conquerit Crimea i els Principats del Danuvi. La guerra fou desfavorable pels otomans, que es veieren obligats a firmar el tractat de Küçük-Kaynarca ( 1774).

Com que havia passat gran part de la seva vida reclòs, era aliè a molts dels afers d'estat i depenia dels seus consellers. Va intentar reformar l'administració, l'exèrcit i l'educació. Va sanejar les finance, establí un cens dels geníssers i millorà la marina turca. També va reprimir nombroses revoltes locals, especialment la d' Egipte ( 1786- 87).

El 1787 es va reprendre la guerra contra Rússia, que aquest cop comptava amb el suport d' Àustria. Suècia i Prússia van entrar al conflicte a favor de l' Imperi, però van proveir poca ajuda. Els turcs van aconseguir que els austríacs es retiressin de Mehadia i van conquerir el Banat (1789), però a Moldàvia el mariscal de camp Rumiantsev va prendre Iaşi i Khotin mentre Uixakov va destruir la flota otomana a Kinburn i Fidonisi i després d'un llarg setge hivernal Otxakiv va caure davant el Príncep Potiomkin. Després de les derrotes a Focşani i Rymnik els otomans van evacuar Bessaràbia i Valàquia. [1] Abdülhamit morí quatre mesos més tard als 64 anys.

Tot i els fracassos militars, era tingut en gran estima pels otomans. Era de natura pacífica i profundament religiós, i la seva conducta li féu guanyar l'apel·latiu de "celi" ( sant).

Família

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abdul Hamid I Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Esposes: Ayse Sine-perver, Haseki, Hatice Ruh-xa, Huma Xa, Ayse, Binnaz, Dilpezir, Mehtabe, Misl-i Na-yab, Mu'teber, Nevres, i Mihriban
  • Fills: Mustafà IV ( 180708) (fill d'Ayse Sine-perver), Mahmut II ( 180839), Murat, Nusret, Mehmet, Ahmet, i Solimà.
  • Filles: Esma, Emine, Rabia, Saliha, Alimsah, Durusehvar, Fatma, Meliksah, Hibetullah i Zekiye
Altres idiomes
Afrikaans: Abdülhamid I
azərbaycanca: I Əbdülhəmid
башҡортса: Ғәбделхәмит I
български: Абдул Хамид I
brezhoneg: Abdülhamit I
bosanski: Abdul Hamid I
čeština: Abdulhamid I.
English: Abdul Hamid I
español: Abdul Hamid I
français: Abdülhamid Ier
hrvatski: Abdul Hamid I.
Bahasa Indonesia: Abdul Hamid I
italiano: Abdul Hamid I
ქართული: აბდულჰამიდ I
қазақша: I Әбділхамит
latviešu: Abdulhamids I
македонски: Абдул Хамид I
Bahasa Melayu: Abd-ul-Hamid I
Nederlands: Abdülhamit I
پنجابی: عبدالحمید ۱
português: Abd-ul-Hamid I
română: Abdul-Hamid I
русский: Абдул-Хамид I
srpskohrvatski / српскохрватски: Abdul Hamid I
slovenčina: Abdülhamid I.
српски / srpski: Абдул Хамид I
Türkmençe: Abdulhamit I
Türkçe: I. Abdülhamid
українська: Абдул-Гамід I
oʻzbekcha/ўзбекча: Abdulhamid I
Tiếng Việt: Abdul Hamid I
Bân-lâm-gú: Abdul Hamid 1-sè