A la recerca de l'arca perduda

Infotaula de pel·lículaA la recerca de l'arca perduda
Raiders of the Lost Ark
A la recerca de l'arca perduda.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Steven Spielberg
Protagonistes Harrison Ford
Karen Allen
Paul Freeman
Ronald Lacey
Producció Frank Wilton Marshall
George Lucas (executiu)
Howard G. Kazanjian (executiu)
Disseny de producció Norman Reynolds
Guió George Lucas (història)
Philip Kaufman (història)
Lawrence Kasdan
Música John Williams
Fotografia Douglas Slocombe
Muntatge Michael Kahn
Productora Lucasfilm
Distribuïdora Paramount Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1981
Durada 115 minuts
Idioma original Anglès
Lloc de rodatge San Francisco, Califòrnia, Hawaii i Hertfordshire
Color color
Format 2.35:1
Pressupost $20.000.000
Temàtica
Gènere Aventures / Acció
Tema principal Nazism and occultism i arqueologia
Lloc de la narració Egipte, Amèrica del Sud i Estats Units d'Amèrica
Palmarès
Nominacions
Premis National Film Registry (1999)
Oscar al millor muntatge ()
Oscar a la millor direcció artística ()
Oscar al millor so ()
Oscar als millors efectes visuals ()
Més informació
IMDb Fitxa 8.7/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.9/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

A la recerca de l'arca perduda (títol original en anglès Raiders of the Lost Ark) [1] és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Steven Spielberg l'any 1981. Va rebre quatre Oscars: a la millor direcció artística, so, muntatge i efectes visuals.

Aquesta pel·lícula significa la reinvenció del cinema d'aventures a càrrec de Spielberg i el salt a la fama de Harrison Ford. Ha esdevingut un clàssic del cinema modern. Aquest primer lliurament de les peripècies de l'arqueòleg Indiana Jones és un homenatge als antics serials cinematogràfics d'aventures americans.

A la recerca de l'arca perduda va unir el productor George Lucas (poc després de La guerra de les galàxies) i el director Steven Spielberg per fer una pel·lícula que combina l'emoció, els efectes especials i l'aventura, tot amanit amb un sardònic sentit de l'humor. Lawrence Kasdan va treballar el guió a partir d'una sinopsi de Lucas amb un protagonista que dista de ser perfecte i que es mou entre un lladre d'objectes antics i un protector d'aquests. Els dolents tampoc s'allunyen gaire d'Indiana Jones. La protagonista ( Karen Allen) també s'allunya de l'arquetip de companya feble de l'heroi i es val per ella mateixa sense necessitar cap ajuda.

Producció

Creació del personatge

El 1973 George Lucas va escriure Les aventures d'Indiana Smith, el concepte inicial d'una sèrie de pel·lícules que estaria inspirada en els serials del 1930 i 1940. [2] Poc després d'haver creat l' esbós, es va reunir amb el guionista i director Philip Kaufman, que després de diverses setmanes de discussió va introduir l' Arca de l'Aliança com a principal element narratiu de la primera aventura. [3] Curiosament, Kaufman va pensar en aquest objecte després de recordar una conversa que va tenir amb un dentista durant la seva infància. [4] No obstant això, el projecte va decaure en l'instant en què l'actor i productor Clint Eastwood va contractar a Kaufman per dirigir The Outlaw Josey Wales, [3] pel que Lucas va optar per abandonar la idea d'Indiana Smith i l'Arca de l'Aliança. En el seu lloc un segon concepte, Star Wars, començaria a ser àmpliament desenvolupat per convertir-se en Star Wars Episodi IV: Una Nova Esperança. [5]

Al maig del 1977 Lucas va viatjar a Maui per "escapar" de l'ampli èxit comercial que va tenir Star Wars: A New Hope. El seu amic Steven Spielberg també es trobava allà, passant les vacances després del llançament de la seva pel·lícula Encontres a la tercera fase. Mentre construïa un castell de sorra a Mauna Kea, Spielberg li va expressar el seu interès per dirigir una pel·lícula de James Bond. [6] En escoltar-ho, Lucas li va comentar que ell havia concebut un personatge encara millor que James Bond, de manera que va decidir compartir amb ell la seva idea sobre la primera aventura d'Indiana Smith. Spielberg va quedar fascinat amb el concepte, al com va catalogar "com una pel·lícula de Bond sense els seus artilugis", [7] encara que li va comentar a Lucas que el cognom Smith no era el més apropiat per al personatge.D'acord. I què penses de 'Jones'?, li va contestar immediatament aquest. Va ser així com el nom de l'aventurer va canviar definitivament a Indiana Jones. Respecte a "Indiana", sobrenom del personatge, va sorgir del nom del Malamute d'Alaska de Lucas. [5]

Redacció del guió

El 1978 Lucas va començar el desenvolupament de Raiders of the Lost Ark, títol de la primera aventura de Jones, al mateix temps que la següent aventura de Star Wars ( The Empire Strikes Back), essent recolzat pel guionista Lawrence Kasdan i el productor Frank Wilton Marshall. Durant una rutina diària de nou hores, des del 23 al 27 de gener d'aquest mateix any, Lucas, Kasdan i Spielberg van discutir sobre la trama i les propostes visuals de Raiders. En el debat Spielberg va proposar la persecució de Jones per una enorme roca, [5] inspirant-se en la historieta The Seven Cities of Cibola, de Carl Barks, [8] [9] [10] mentre que Lucas va suggerir la introducció d'un submarí, un mico fent la salutació nazi i l'enfrontament entre Marion i Indiana al Nepal. [7]

L' Arca de l'Aliança va ser introduïda per Philip Kaufman després de recordar una conversa que va tenir durant la seva infància amb un dentista. [4] D'acord amb les Sagrades Escriptures, era un objecte religiós que contenia les taules de pedra en les quals estaven escrits els Deu Manaments

Per redactar el primer esborrany Kasdan va fer servir una transcripció de cent pàgines de les seves converses. [11] El guió va ser conclòs després de sis mesos. [5] Algunes de les aportacions assenyalades pel guionista van ser eliminades, com la persecució a l'interior d'una mina, [12] una fuita en Shanghái després d'usar un gong com a escut [12] i el salt des d'un avió per mitjà d'un bot salvavides -encara que totes serien utilitzades per a la següent pel·lícula de la sèrie. [5]

Durant el procés de redacció del guió, que es va estendre a cinc esborranys abans del definitiu, existien desacords pel que fa a la personalitat del personatge. Lucas el veia com un playboy de la política mentre que Spielberg i Kasdan s'enfocaven en la dualitat de professor i aventurer com a elements que li aportaven complexitat a la història. A més a més, Spielberg desitjava atorgar-li al personatge alguns detalls "foscos", en descriure'l inicialment com un alcohòlic similar al personatge Fred C. Dobbs a El tresor de Sierra Madre. La seva descripció va ser descartada en posteriors revisions de l'escrit de Kasdan. [7] Una altra de les seves concepcions va ser la d'un braç robòtic que tindria l'antagonista Toht, punt de vista que Lucas rebutjaria en percebre-ho com a element de ciència-ficció. El dibuixant d'historietes Jim Steranko va ser contractat per crear il·lustracions durant el procés de preproducció, les mateixes que inspirarien a Spielberg per determinar la vestimenta i personalitat d'Indiana Jones. [13]

Rodatge

Vista panoràmica de La Rochelle, a França, lloc on va començar a filmar-se Raiders of the Lost Ark. [14]

Al principi, Raiders of the Lost Ark va ser rebutjada per diversos estudis, ja que els seus executius consideraven que l'argument era massa "extravagant" i la pel·lícula molt costosa per produir-la. Amb el temps, Paramount Pictures decidiria finançar el film després d'arribar a un acord amb Lucas per produir quatre pel·lícules més sobre Indiana Jones. A l'abril de 1980 el guió final de Kasdan va ser usat per començar la producció en els estudis Elstree, a Anglaterra. Lucas s'encarregaria de mantenir baixos els costos requerits durant el procés. Per aconseguir-ho, Spielberg i ell van determinar que Raiders havia de seguir l'estil artístic dels serials dels dissabtes, caracteritzats per escenes "ràpides i simples". [14] [15] "Mai vam fer més de trenta preses durant el rodatge; normalment eren quatre. Així que va ser una pel·lícula sòbria, en la qual filmàvem només el que necessitàvem, sense desaprofitaments", va comentar sobre aquest tema Spielberg. "Si hagués tingut més temps i diners, s'hagués convertit en un film pretensiós." Com a dada curiosa, Lucas es va encarregar de dirigir en alguns moments la segona unitat de la producció. [16]

L'etapa de filmació va començar el 23 de juny del 1980 a La Rochelle, França. La primera escena gravada fou la del submarí nazi, [14] que havia estat llogat per la producció de Das Boot. Cal esmentar que l'O-Boot llogat havia estat realment utilitzat durant la Segona Guerra Mundial. [15] Les següents escenes, relacionades amb el "Pou de les Ànimes" i el bar de Marion Ravenwood, [17] van ser filmades en els estudis Elstree. [14] Per recrear el "Pou de les Ànimes" l'equip de producció va requerir 7.000 serps, de les quals només eren verinoses les cobres. Durant l'enregistrament un integrant de l'equip va ser mossegat per una pitó. [15] La trobada propera entre Indiana i la cobra va ser realitzada emprant com a mesura de seguretat la col·locació d'una làmina de vidre entre l'actor i el rèptil, [15] [18] A diferència del seu personatge Harrison Ford no li tem a les serps, per la qual cosa Spielberg no va haver de preocupar-se sobre aquest tema. No obstant això, després de comprovar totes les que van ser col·locades per a l'escena, moltes d'elles envoltant-ho, Ford va expressar que la situació "gairebé li feia vomitar". [15] Una altra de les preses que van ser gravades en el lloc va ser la de les taràntules, a l'inici del film. L'actor Alfred Molina va haver de posar-se diverses vegades sobre el seu cos, però a l'inici no es movien així que per incitar-les l'equip va introduir un exemplar femella. Quant a l'enorme roca que persegueix a Jones en el temple, aquesta va ser construïda amb fibra de vidre i mesurava 4 metres de diàmetre. Spielberg estava tan impressionat amb l'obra de Reynolds, el dissenyador de producció, que li va demanar incrementar-la 15 metres més. [19]

Per recrear el "Pou de les Ànimes", l'equip de producció va requerir 7.000 serps. La trobada propera entre Indiana i una cobra va ser simulat després de posar una fulla de vidre entre l'actor i el rèptil. [15]

Totes les escenes filmades a l' Egipte estaven relacionades amb el suposat viatge fet per Indiana a Tunísia per trobar l'Arca. La major part dels estudis d'enregistrament havien estat usats a Star Wars: A New Hope (específicament, en les escenes de Tatooine). [15] De fet el canó que apareix en la pel·lícula és el mateix amb el qual R2-D2 va ser atacat per jawas. [15] A causa de les altes temperatures i al risc de contracció de malalties el rodatge en el lloc va resultar una "experiència severa": Diversos actors i personal tècnic varen emmalaltir, [15] encara que Spielberg va ser un dels pocs que no ho va fer, doncs consumia menjar enllaunat tot el temps. [15] A causa d'aquest tipus d'anècdotes Spielberg va reprogramar el pla de filmació a Egipte, la durada inicial de la qual havia de ser d'un mes i mig, a únicament quatre setmanes i mitja. Amb la finalitat de complir la nova assignació, algues de les següents escenes varen ser improvisades, entre elles estan quan Marion es posa un vestit i intenta fugir del campament nazi o la baralla a la base aèria. En relació a aquesta última escena Ford es va trencar el lligament encreuat anterior de la cama esquerra, després de ser atropellat per la roda d'un aeroplà. Malgrat l'accident, no va acceptar ser atès per un metge i va optar per col·locar-se una mica de gel sobre el genoll. [15]

Les escenes de l'enfrontament entre Jones i els seguidors de Hitler van ser gravades a Kairouan. En aquells moments Ford patia disenteria, per la qual cosa en l'escena en què s'enfronta amb el fuet a un rival que portava espasa, va decidir treure un revòlver per disparar-li. Instants abans, li va dir al director "Per què no simplement li disparo", al que Spielberg va accedir. [20] La segona unitat de gravació es va encarregar de realitzar totes les preses basades en els storyboards, mentre que Spielberg s'encarregaria de filmar aquelles en les quals es necessitessin acostaments al rostre de Ford. [15] Les preses del vol d'Indy en un avió Douglas DC-3 van ser manllevades de la pel·lícula Lost Horizon, igual que una escena en un carrer que originalment havia estat considerada pel film Hindenburg. [16]

Les escales de Washington D.C. van ser filmades en l' ajuntament de San Francisco, Califòrnia. [21] La Pacific University], a Califòrnia, va ser utilitzada pels exteriors de la universitat en la qual Jones treballa. El seu saló de classes i la cambra on conversa amb els representants del govern dels Estats Units varen ser presos d'una escola per a dones a Anglaterra, mentre que els exteriors de la seva llar van ser gravats a San Rafael (Califòrnia). [17] Algunes altres de les seqüències inicials varen ser preses a Kauai, Hawaii, on Spielberg va finalitzar el rodatge, que va durar un total de 73 dies. [7] [14] [22]

Escenes eliminades

En finalitzar el procés de rodatge Michael Kahn va ser l'encarregat d'editar el material gravat per Spielberg el contingut del qual durava gairebé 180 minuts, amb la premissa de reduir-ho a menys de dues hores (120 minuts). [23] Acompanyat de Lucas, una de les primeres accions que va fer Kahn va ser eliminar set minuts de la primera meitat de Raiders (en la seva versió original) per tal de fer-la més "sòlida i divertida". [23] En finalitzar el procés d'edició el director li va enviar a Lucas el muntatge final per a la seva revisió. L'endemà aquest va cridar a Spielberg i li va dir, "Ja t'ho havia dit abans, realment ets un bon director". [23]

A continuació, les escenes inèdites que van ser gravades per a la pel·lícula i les raons per les quals Kahn, Lucas i Spielberg van decidir eliminar-les: [24] [25]

  • En el bar Raven, Marion Ravenwood li explica a Indy sobre les causes de la mort del seu pare, concloent que els últims dos anys han estat realment difícils per a ella. L'endemà, just abans de lliurar-li el medalló, Marion agafa de la jaqueta a Indy per besar-lo. Els segments van ser retallats per evitar que l'escena fos massa extensa.
  • En principi, l'enfrontament entre l'espadatxí del Caire i Indy havia de ser extens doncs involucrava que el protagonista usés el seu fuet per a defensa pròpia. No obstant això, Ford va decidir simplement disparar-li, doncs sofria de problemes intestinals i cansament, i d'altra banda l'escena no havia estat completada durant la sessió de storyboard.
  • Els riscs fatals de tocar l'Arca o mirar directament el seu interior en obrir-la eren dos aspectes que Indy coneixia molt bé doncs al Caire l'hi havien notificat en una de les escenes. Quan estan en el "Pou de les Ànimes", Sallah evita tocar-la doncs sap que podria morir si ho fa. Tanmateix, això no és revelat en tota la pel·lícula sinó fins a les escenes finals en què les tropes obren l'Arca i moren tràgicament; Indy recorda que no ha de mirar el contingut sobrenatural de l'Arca i opta per tancar els ulls.
  • Quan Sallah és capturat per les tropes nazis i abandona a Indiana en el "Pou", els nazis el porten al seu campament i li ordenen que els serveixi aigua d'un pou. El segment va ser eliminat a causa que hi havia molt fum en l'escena i aquesta enfosquia als actors.
  • Els nazis decideixen executar a Sallah i li encomanen la tasca a un jove soldat de les seves tropes. Emocionalment requeria que el soldat es decidís entre matar Sallah o no fer-ho, creant un clímax intens per a l'espectador. Va ser eliminada per ser massa extensa.
  • En escapar del "Pou" Indy i Marion es troben amb un guàrdia àrab a la sortida. Durant un parell de segons el guàrdia i l'aventurer confronten mirades i després Indy simplement el noqueja per deixar-lo inconscient. A diferència de les altres escenes retallades, aquesta només va ser editada (en un dels angles del film es pot observar el guàrdia estirat a terra a la sortida del "Pou", sense explicació aparent).
  • Per enganxar-se al submarí nazi durant la seva immersió, Indiana usa el seu fuet per subjectar-lo al periscopi del mateix i així aconsegueix viatjar en les profunditats. A causa de problemes de logística (com aguantaria la respiració tot aquest temps), l'escena va ser eliminada.

Efectes especials i so

Els efectes especials de la pel·lícula varen ser creats per Industrial Light & Magic. La seqüència amb el nombre més gran d'efectes és en la qual l'Arca de l'Aliança és oberta pels nazis, la qual cosa va conduir a l'alliberament de la força sobrenatural que residia en el seu interior. De manera subseqüent, la trama va requerir diverses simulacions relacionades amb els efectes que va tenir la revelació del contingut esmentat. Per la desfeta del cap de Toht, l'equip va recórrer a l'exposició de gelatina i un model de guix, amb la forma del cap de l'actor Ronald Lacey, a un llum calorífic.

El supervisor dels efectes de so va preferir treballar en un foley-studio, en considerar "la importància que significava filmar una pel·lícula basada en els serials de Republic Pictures". Al final, va emprar un sintetitzador per manipular els diferents enregistraments que va obtenir. [26]

El segment va ser gravat, al seu torn, amb una càmera submergible. De la mateixa manera, l'esclat del cap de Dietrich va ser creat amb un model buit al com se li havia expulsat l'aire de la part interna. Per a la presa dels esperits, aquests van ser gravats sota l' aigua amb la finalitat de brindar-li un efecte fantasmagòric a l'escena. [27]

El supervisor dels efectes de so, Ben Burtt, va preferir treballar la major part del temps en un estudi especialitzat (foley-studio), en considerar "la importància que significava filmar una pel·lícula basada en els serials de Republic Pictures". En primera instància, va triar un rifle per reproduir el so del revòlver d'Indiana Jones. Per simular diferents cops, el seu equip va utilitzar jaquetes de cuir, manyoples i un bat de beisbol; els sorolls del lliscament de les serps, a l'escena del "Pou de les Ànimes", varen ser gravats mentre els dits d'algunes persones es movien dins d'una cassola coberta amb formatge fos, així com amb el contacte d'esponges i ciment. El so que s'escolta quan l'Arca és oberta és en realitat el lliscament de la tapa de la cisterna un sanitari.

Finalment, Burtt va emprar un sintetitzador per manipular els diferents enregistraments que va obtenir; en el procés s'encarregaria també de barrejar el biosònar d'alguns dofins i els crits de lleons marins per produir les veus dels esperits. [26]

Banda sonora

« En els anys 1980 i 1990, John Williams ha vingut a ocupar brutalment el lideratge que li havia pertangut a Henry Mancini per les seves composicions. Àrduament, s'ha guanyat aquesta distinció amb impactants bandes sonores, com la de la trilogia original de Star Wars i el cicle d'Indiana Jones, aquest últim considerat un tribut de Spielberg als serials representatius de la seva joventut. A Raiders aconsegueix sensibilitzar-nos, convertint la seva banda sonora en un clàssic musical del cinema. »
Amazon.com. [28]
Per la seva composició de la banda sonora del film, que va incloure per primera vegada a la popular "Raiders' March", [29] John Williams va obtenir una nominació als Oscars.

El compositor John Williams va ser qui es va encarregar de crear la banda sonora de la pel·lícula, el contingut de la qual presentava, per primera vegada, a la coneguda "Raiders' March" (traducció, "Marxa dels Assaltants"), que ha simbolitzat a Indiana Jones en l'àmbit popular." [29] Originalment, Williams havia escrit dues versions diferents per al tema central de Raiders of the Lost Ark; com que a Spielberg li van agradar ambdues, va haver d'unir-les per crear la versió definitiva. [30] Les composicions van ser gravades el febrer del 1981, interpretades per l' Orquestra Simfònica de Londres i distribuïdes per Columbia Records. En principi estava composta d'onze temes, encara que el 1995 va ser rellançada amb trenta minuts addicionals de contingut inèdit, la qual cosa va originar la introducció d'onze nous temes i l'extensió d'algunes pistes originals. El rellançament seria seguit per un nou enregistrament de totes les pistes en la col·lecció "The Indiana Jones Trilogy", el 21 de gener del 2003. No obstant això aquesta no és considerada oficial. [31]

El tema esgarrifós i apocalíptic de l'Arca de l'Aliança i la melodia romàntica de Marion i Indy formen part també de la banda sonora del film, la qual cosa li valdria a resultar nominada a " millor banda sonora" en els Oscars. [32]

Altres idiomes
Bahasa Indonesia: Raiders of the Lost Ark
Lëtzebuergesch: Raiders of the Lost Ark
srpskohrvatski / српскохрватски: Raiders of the Lost Ark
Simple English: Raiders of the Lost Ark
српски / srpski: Otimači izgubljenog kovčega
中文: 法櫃奇兵
粵語: 奪寶奇兵