Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord

Infotaula d'organitzacióÀrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord
NAFTA logo.png
Dades base
Tipus entitat Bloc comercial
Idioma oficial francès, anglès i castellà
Història
Fundació 1 gener 1994
Organització i govern
Seu central 
Format per Canadà
Estats Units d'Amèrica
Mèxic

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

L'Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord és el bloc comercial integrat pel Canadà, els Estats Units i Mèxic segons les estipulacions del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (TLCAN), del Tractat Nord-americà per a la Cooperació Ambiental i del Tractat Nord-americà per a la Cooperació Laboral. Tots tres tractats estableixen una àrea de lliure comerç així com estàndards ambientals i laborals per a tots tres països. Els tractats van entrar en vigor l' 1 de gener de 1994 formant l'àrea comercial més gran del món segons la suma del Producte interior brut dels països membres.

Concepte

El Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (TLCAN) va ser un tractat pioner en molts aspectes: va ser el primer entre països desenvolupats i un país en vies de desenvolupament o emergent. [1] A més a més, l'Àrea de Lliure Comerç de l'Amèrica del Nord creada pel TLCAN, és la més gran del món quant al Producte interior brut (PIB) i el segon més gran quant al volum del comerç, després de la Unió Europea. [1] Finalment, el TLCAN, a diferència d'altres tractats de lliure comerç, va liberalitzar un gran nombre de sectors, va introduir un mecanisme per a la resolució de disputes, i va ser complementat amb tractats ambiental i laboral addicionals. [1]

Els Tractats

El Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (TLCAN) elimina gradualment totes les tarifes i impostos a la circulació de productes entre tots tres països, així com les restriccions a les inversions, i protegeix alhora els drets intel·lectuals (en patents i copyrights). Els seus objectius explícits són: [2]

  • eliminar els obstacles al comerç i facilitar la circulació de béns i serveis a les fronteres dels països,
  • promoure condicions de competència lleial,
  • augmentar considerablement les oportunitats d'inversió,
  • protegir i fer valer de manera adequada i efectiva els drets de propietat intel·lectual,
  • crear procediments per al compliment del tractat, la seva gestió i per a la solució de controvèrsies, i
  • establir directrius per a la ulterior cooperació trilateral, regional i multilateral per ampliar i millorar els beneficis atorgats pel tractat.

El TLCAN crea una àrea de lliure comerç però no pas una unió duanera; és a dir, cada país conserva el dret d'aplicar els aranzels que cregui convenients a la importació de béns que provenen d'un estat no membre. De fet, els estats membres conserven el dret de negociar tractats de lliure comerç amb altres estats. En no crear una unió duanera, els béns que circulen entre els tres països, tot i no pagar impostos, són subjectes de revisió per determinar el seu origen. Per això, el tractat crea "regles d'origen", dissenyades per a assegurar que els avantatges del TLCAN només s'atorguin als béns produïts a l' Amèrica del Nord i no als béns que s'elaborin totalment o majoritàriament a altres països.

Tot i que el TLCAN no és una unió duanera ni comunitària, a més de ser un tractat molt extens en comparació amb la resta dels tractats de lliure comerç, també va ser complementat des del començament per dos tractats més, per tal de realitzar una unió econòmica equitativa. La implementació del TLCAN va estar condicionada a la ratificació trilateral del Tractat Nord-Americà per a la Cooperació Ambiental (NAAEC) i el Tractat Nord-Americà per a la Cooperació Laboral (NAALC).

El NAAEC va ser una resposta a les preocupacions dels ambientalistes, que preveien que les companyies s'establirien a Mèxic o que els Estats Units reduirien els seus estàndards ambientals si els tres països no aconseguien unificar llurs regulacions ambientals. [3] El NAAEC a més de ser un conjunt de reglaments ambientals pels tres països, va instituir la creació de la Comissió Nord-Americana per la Cooperació Ambiental (NACEC), el Banc Nord-Americà de Desenvolupament (NADBank), i la Comissió de Cooperació Ambiental Fronterera (BECC). Amb la complementació del NAFTA amb el NAAEC, el tractat va ser catalogat per l'administració de l'expresident nord-americà Bill Clinton com el tractat de lliure comerç més "verd" del món, [3] [4] encara que sent el pioner a incorporar temes ambientals, aconseguir aquest títol no va ser gaire difícil.

El NAALC va suplementar el TCLAN amb la intenció de crear una fundació de cooperació entre els tres membres per la resolució de problemes laborals, així com per promoure una major cooperació entre els sindicats i les organitzacions socials per lluitar pel millorament de les condicions laborals a tots tres països. La majoria dels economistes creuen que el NAALC ha permès una convergència dels estàndards laborals als tres països de Nord-amèrica. Però, per les seves limitacions, el NAALC no ha produït—i de fet no va ser dissenyat per produir—una convergència en les taxes d'atur, productivitat ni el nivell dels salaris de Nord-amèrica. [5]

Tot i que el TCLAN no permet la lliure circulació de persones, sí que permet el moviment de treballadors professionals temporals sota un estatus especial. [6] El TCLAN estableix que cap país ha d'imposar-ne un límit numèric, tot i que fins al 2004, els Estats Units havien establert límit al nombre de mexicans dins aquest estatus però no pas al nombre de canadencs. [6]

Les institucions

A diferència de la Unió Europea o el Mercosur, el TLCAN no estableix cap institució surpanacional. EL TLCAN és gestionat mitjançant tres secretariats, un de canadenc, un d'estatunidenc i un de mexicà, cadascú localitzat a les capitals respectives, les quals administren els mecanismes per a la solució de les controvèrsies comercials entre les indústries nacionals o els governs dels estats membres. [7]

Altres idiomes
Afrikaans: NAFTA
العربية: نافتا
čeština: NAFTA
eesti: NAFTA
suomi: NAFTA
føroyskt: NAFTA
客家語/Hak-kâ-ngî: Pet-mî Chhṳ-yù Mo-yi Hia̍p-ngi
norsk: NAFTA
slovenščina: Sporazum NAFTA